Manifestació massiva a Washington per denunciar el racisme

Estats Units viu la mobilització més important en el 12è dia de protestes per l'assassinat de Floyd

Desarmada la Guàrdia Nacional i retirats els militars en actiu de la ciutat, Washington acull la manifestació més multitudinària de les que s'han celebrat fins ara a la capital des de l'inici de les protestes per l'assassinat a Minneapolis de George Floyd. Desenes de milers de persones participen en diferents marxes camí de la Casa Blanca, on des de primera hora del matí la reivindicació es manté en un ambient festiu. L'esclat de ràbia inicial ha donat pas a unes concentracions cada vegada més organitzades i serenes en què es repeteixen els càntics de " Black lives matter" (Les vides dels negres importen) i, cada vegada més, missatges contra Donald Trump.

Oluchi Omeoga: “Justícia vol dir transformar el sistema per erradicar el supremacisme blanc”

El president, aïllat en una Casa Blanca que ha ampliat el seu perímetre de seguretat i s'ha transformat en una fortalesa tancada, ha ignorat de moment les crides a afrontar el racisme sistèmic. La seva única proposta fins ara és confiar en la millora de l'economia. És el remei màgic de Trump per solucionar un problema fundacional del país, que el president es resisteix a veure i que ha tornat a mobilitzar aquest dissabte centenars de milers de persones arreu dels Estats Units. 

L'alcaldessa de Washington exigeix a Trump que retiri les tropes

La mort de George Floyd va ser el detonant, però els crits i les pancartes han anat afegint eslògans i motius per a la protesta. Segons Clarence Lusane, activista i professor de ciències polítiques a la Universitat Howard de Washington DC, les mobilitzacions són un reflex que "el lideratge ha sigut terrible en tots els nivells". L'única solució per corregir-ho és "un aixecament de la societat que posi en primer pla tots aquests temes i reclami canvis". El professor admet que "no hi ha una única opinió sobre què ha de passar". Les polítiques policials, segons Lusane, parteixen del supòsit que "els afroamericans, particularment els joves i els pobres, són una amenaça". Una percepció que supera els límits del terreny policial i que impregna "la nostra cultura en general".

Al carrer crida l'atenció la joventut de la majoria dels manifestants. Una és Aalayah Eastmond, de 19 anys, que el febrer del 2018 va sobreviure a un tiroteig al seu institut de Parkland, Florida, un episodi que va donar peu a les manifestacions contra les armes més multitudinàries que es recorden als Estats Units. Segons Eastmond, el perfil tan jove de les protestes s'explica en part per la pandèmia. "La gent gran han de tenir molta cura", apunta, però també assumeix que "és el nostre moment per ser la força que impulsi el moviment cap a la justícia racial i la igualtat".

Les protestes per la mort de George Floyd s'estenen arreu dels Estats Units

La violència policial no és una cosa aliena a la seva família. "La policia, de fet, li va trencar la cama al meu oncle", recorda Eastmond, que reconeix haver sentit por quan l'han aturada en alguna ocasió mentre conduïa. Per als afroamericans "és un trauma recurrent". I encara que els seus pares mai l'han aconsellada sobre com comportar-se amb la policia, l'Aayalah assegura que "vaig aprendre per mi mateixa què havia de fer si em trobava amb un agent" veient a la televisió la freqüència amb què afroamericans morien tirotejats per agents. La va marcar especialment l'assassinat a Minnesota el 2016 de Philando Castilla, "perquè va seguir totes les indicacions [de la policia] i tot i així va ser assassinat". Tenia 32 anys.

És any electoral i el Partit Demòcrata intentarà traduir en vots el malestar del carrer. Les crides per posar fi a l'era Trump són, segons Clarence Lusane, "generalitzades" entre la comunitat afroamericana, però encara que Joe Biden compta amb el suport del votant negre per haver sigut el segon de Barack Obama, dins de la comunitat hi ha una clara bretxa generacional. "Biden representa bàsicament l'única opció de desfer-se de Donald Trump", admet Lusane. Però la motxilla legislativa de Biden, que com a senador va votar lleis que van impactar negativament en els ciutadans negres, és un hàndicap de cara a la seducció dels votants més joves.

"Volem fer fora Trump", confirma Aalayah Eastmond. No obstant això, "no estic segura que el Joe encaixi amb les meves opinions". El demòcrata potser no en tindrà prou amb ser "una miqueta menys que Trump", sinó que ha de demostrar amb accions que mereix la confiança del vot. "Vull veure'l tenint aquestes converses amb la gent jove negra", exigeix Eastmond. "Vull veure'l parlant amb els que no tenen res per menjar, amb les comunitats amb menys supermercats, amb menys escoles". Per això, tot i que "estem mirant què fa Joe Biden aquests dies", no descarta que ella i molts dels seus amics acabin votant pel candidat d'un tercer partit. Un vot simbòlic de consciència però sense opcions en un sistema bipartidista com el nord-americà.