La Xina, amb la brossa fins al coll

L'abocador més gran del país, que és com 100 camps de futbol, ja està ple 25 anys abans del previst

L'abocador més gran de la Xina ocupa el mateix que 100 camps de futbol. La brossa s'hi acumula en piles de fins a 150 metres, la majoria enterrades en forats a terra. I ja està totalment ple. Sobrepassat per la gran quantitat d’escombraries que genera el creixement accelerat de la classe mitjana xinesa, l’abocador Jiangcungou a la ciutat de Xian, al nord-oest de la Xina, s’ha vist forçat a tancar 25 anys abans del previst.

"Els residus [que arriben a l'abocador] s'han multiplicat per deu en els últims 25 anys i han passat de les 1.200 tones diàries al voltant de les 10.000", explicava Shen Chaofeng, subcap de gestió de residus de l'oficina de gestió urbana de Xian, a la revista online xinesa Sixth Tone.

Aquest abocador es va obrir el 1994, dissenyat per acollir 2.500 tones diàries de brossa de tot tipus durant els següents 50 anys, fins al 2044, però la seva vida útil s'ha vist reduïda a la meitat per la sobresaturació de deixalles. Des de l'octubre passat, l'abocador ja està derivant escombraries cap a plantes incineradores, per tal d'anar clausurant progressivament la instal·lació.

La Xina ha vist créixer la seva producció anual de brossa domèstica urbana fins als 215 milions de tones anuals, una quantitat que ja ha saturat diversos abocadors a Pequín, Hangzhou i Jinan. El de Xian era el més gran de tots els que té el país, per donar servei a una població de més de vuit milions de persones d'aquesta municipalitat. Els residus es derivaran ara a una planta incineradora oberta aquest mateix mes i s'espera que dues plantes més entrin en funcionament en les pròximes setmanes per poder donar sortida a tota aquesta brossa.

La immensa majoria dels residus domèstics urbans de tota la Xina, el 57% de fet, s’enterren en abocadors, i el 40% s’incinera, segons dades del 2017 del govern xinès. La sobresaturació d'abocadors en els últims anys ha fet incrementar l'opció de la incineració, una pràctica que sovint deixa anar substàncies tòxiques perilloses al medi ambient i que ha generat fins i tot protestes veïnals en algunes zones.

L'Àsia no vol (ni pot) ser l'abocador del món

La taxa de reciclatge a la Xina, doncs, és encara ínfima, per falta d'infraestructura i també per falta d'hàbits de separació de les deixalles entre la població. Però diverses grans ciutats s'estan posant les piles per elevar la quantitat d'escombraries que es reciclen. El juliol passat Xangai es va convertir en la primera gran ciutat xinesa que posava en marxa un sistema obligatori de separació de residus, que força els residents a distingir entre la brossa reciclable, els residus alimentaris, el material tòxic o perillós i la brossa comuna.

El govern de Xi Jinping vol instaurar sistemes similars de separació i reciclatge en una cinquantena de grans ciutats xineses a partir de l'any que ve, amb l'objectiu d'arribar al 35% dels residus reciclats. Pequín ja va fer un pas important per ajudar els seus abocadors quan va prohibir, a principis del 2018, la importació de residus plàstics i de paper que li arribaven des d'arreu del món.

La Xina importava, de fet, 7,3 milions de tones de residus plàstics anuals des de 43 països, que arribaven sovint com a material per a ser reciclat però que, per la seva baixa qualitat, acabaven quasi sempre en abocadors.

Més continguts de