El preu dels aliments al Senegal es triplica i empeny més joves a l'emigració
L'encariment dels fertilizants i de la gasolina i l'electricitat dispara els productes bàsics
Barcelona“Al Senegal estem vivint un infern, els preus del menjar s’han multiplicat per dos o per tres”, protesta el Mamadou, un mestre a temps parcial que viu entre Dakar, la capital del Senegal, i el seu poble, a la regió de Tambacounda, al sud-est del país. Enumera els preus de les cebes, l’oli i el mill. Explica les fórmules que tria per esquivar l'augment dels preus: intenta comprar els sacs quan estan més barats i els guarda en un àtic. Un sac de 50 quilos de blat de moro costa 17.500 francs CFA (26 euros), molt més que abans de la pandèmia, quan el mateix sac costava 10.000 francs CFA (15 euros). Els salaris, al sector informal on intenten sobreviure milers de joves a la capital, amb prou feines arriben als 150 euros. I els sacs duren poc si les famílies que cal alimentar tenen molts membres. El Mamadou, en aquest aspecte, es considera un afortunat: “Un sac d’aquests em dura un mes i mig”, diu. La troballa aquesta setmana d’una embarcació amb 101 persones, de les quals només 37 van sobreviure, ha estat l’últim recordatori de la crisi econòmica que viu aquest país de l’Àfrica Occidental. Venien d’una població costanera i intentaven arribar a les illes Canàries. Mamour Ba, el germà d’un dels morts, Cheikhouna Ba, ha declarat a la BBC que ell mateix intentarà arribar a Europa utilitzant la mateixa ruta, ja que ara li resulta impossible viure al Senegal. Tres dels seus germans i un dels seus cosins anaven a la pastera. Tots van sobreviure menys el Cheikhouna, casat i pare de dos fills.
Inflació des de l'inici de la pandèmia
Des de l’inici de la pandèmia, els preus dels aliments més bàsics s’han disparat arreu del continent africà. Al Senegal, l’augment de preus entre el 2020 i el 2023 ha afectat l’arròs (15%) i supera el 60% pel que fa al mill, el blat de moro, el sorgo o les mongetes. Burkina Faso i el Níger, amb augments d’aliments bàsics que ronden el 30%, han patit cops d’estat. Al Senegal, el cicle judicial contra el líder opositor Ousmane Sonko s’ha traduït en disturbis recurrents. La gran diferència amb el Níger i Burkina Faso és que el Senegal compta amb una nombrosa diàspora: i aquests senegalesos escampats arreu del món –25.000 dels quals a Catalunya– han servit com a caixa de resistència per a les seves famílies. L’any 2022 el Senegal va rebre 2.710 milions de dòlars en remeses, gairebé un 10% del PIB del Senegal: una desena part de l’economia són els diners que hi envien els que un dia van decidir marxar.
Malgrat l’augment de la producció local i una sèrie de mesures del govern per ajudar els agricultors, els preus s’han disparat per dos factors. Els fertilitzants són cada cop més cars i el preu de l’electricitat i la gasolina també ha augmentat, un fet que possibilita una situació aparentment paradoxal: l’arròs importat, procedent de l’Índia i Tailàndia, és més barat que l’arròs produït al Senegal. I el mill, el sorgo i les mongetes, produïts majoritàriament al país, són els que han viscut pujades més dràstiques.
Un thieboudienne sense peix
El thieboudienne és el plat nacional del Senegal, i reflecteix bé l’evolució històrica del país. El peix ha estat tradicionalment la principal font de proteïnes a la dieta dels senegalesos, i l’arròs va ser introduït pels colons francesos. Primer, perquè necessitaven vendre l’estoc d’arròs que els sobrava de la producció al Vietnam, que fins a mitjan segle XX va ser també una colònia francesa. Després van començar a produir-lo al Senegal i va convertir-se en la base de moltes dietes, substituint els cereals autòctons. Avui, els principals plats de la cuina senegalesa es fan tots amb arròs, que el país ha d’importar de l’exterior perquè amb la producció local només cobreix el 40% del consum.
De peix, al Senegal, no n’havia faltat mai. L’any 1990, cada senegalès consumia 35 quilos de peix a l’any, una xifra lleugerament inferior al consum que se'n feia a Espanya, un país molt més ric. Avui, després d’una sèrie d’acords de pesca entre la UE i el Senegal i l’entrada de pesquers xinesos a la zona, un senegalès consumeix, de mitjana, 12 quilos de peix l’any. A Espanya se’n mengen més de 40. Veient com se’ls buiden els plats, milers de senegalesos s’entreguen al mar a cara o creu, buscant arribar al país que s’ha endut el seu peix.
