Internacional 04/12/2015

Al Gore: “La voluntat política és un recurs renovable”

Compara la inversió en carboni amb les hipoteques porqueria

Sònia Sánchez
3 min
Al Gore: “La voluntat política és un recurs renovable”

Barcelona“Moltes empreses de carboni corren el risc de perdre les seves llicències per operar a mesura que cada cop més gent s’adona que no podem seguir llançant 110 milions de tones de contaminació a l’atmosfera cada dia com si fóssim una claveguera oberta”. Amb aquesta contundència afirmava ahir Al Gore que l’era dels combustibles fòssils arriba a la fi. En un breu discurs a la Cimera de París, l’exvicepresident dels Estats Units i icona de la lluita global contra el canvi climàtic va comparar les inversions en combustibles fòssils amb les hipoteques porqueria que van conduir a la crisi financera global del 2008.

Igual que els inversors van generar la il·lusió que donar hipoteques a qui no podia pagar-les “se solucionava si unies milions d’aquestes hipoteques en un paquet i el venies al mercat global”, avui s’està generant la “il·lusió que el valor [de les energies contaminants] és molt més alt del que és en realitat”, resum Gore. “Avui hi ha bilions de dòlars atrapats en actius de carboni”, va afegir, a l’espera només que, com va passar amb les anomenades subprime, la bombolla exploti.

Segons l’exvicepresident i fundador del Climate Reality Project, la pressió social davant dels cada cop més evidents impactes del canvi climàtic, però també la rapidesa amb què les fonts d’energia netes s’estan desenvolupant per convertir-se en una alternativa més barata, deixaran aviat sense valor la majoria de les inversions en combustibles fòssils. Segons un estudi de Goldman Sachs, les plaques solars i els molins de vent produiran tanta energia en els pròxims cinc anys com tota la que el gas natural obtingut pel fracking ha afegit a les reserves energètiques des del 2010, que és molt.

Dos bilions d’actius encallats

Les paraules de Gore van rebre el suport d’Anthony Hobley, director del Global Tracker, una ONG amb la qual col·laboren antics analistes financers en la seva recerca. Un informe d’aquest organisme conclou que hi ha 2 bilions de dòlars en “actius encallats en combustibles fòssils”, els que superen el pressupost de carboni fixat per no passar dels 2 ºC. Hobley va denunciar, però, que les energies brutes encara es beneficien d’uns costos molt més baixos dels que haurien de ser, per l’intent dels poders de mantenir “l’ statu quo ”. De fet, el 80% de l’energia mundial encara ve dels combustibles fòssils. Però la caiguda del preu del petroli coincideix amb el creixement i abaratiment de les renovables.

Per això, Gore donava ahir tres respostes afirmatives: “Sí, hem de canviar; sí, podem canviar, i sí, canviarem”. En el tercer cas, va admetre que el resultat de l’acord de París serà determinant. “Però no serà l’únic element que ho decidirà: l’acció ha de venir també d’empreses, inversors i societat civil -va afegir-. Per a aquells que es pregunten si hi ha voluntat política d’actuar, recordeu que la voluntat d’acció és en si mateixa un recurs renovable”.

Pocs avenços en les negociacions clau

Un nou esborrany de l’acord de París es va fer públic ahir amb les modificacions incorporades en els últims cinc dies de negociacions. El text, allargat a 50 pàgines, no resol encara els punts més conflictius, com els diners. Entre claudàtors, la fórmula per indicar allò que no està decidit, hi ha fins i tot el límit de temperatura, que pot ser 1,5º o 2º. Per a l’objectiu global de mitigació hi ha cinc opcions diferents: arribar al pic d’emissions globals tan aviat com sigui possible; un percentatge X de reducció per al 2050; “zero emissions del 2060 al 2080”; la “descarbonització” a finals de segle o després de mitjans de segle, o “repartir el pressupost de carboni a partir de la justícia climàtica”.

stats