Cimera regional
Internacional  /  Amèrica 24/01/2023

Lula revifa les esquerres de l'Amèrica Llatina en la cimera conjunta amb el Carib

El president del Brasil protagonitza una jornada marcada pel debat sobre la integració econòmica de la regió

Berta Reventós Meseguer
2 min
Lula, president del Brasil, i Alberto Fernández, amfitrió de la cimera i president de l'Argentina, aquest dimarts, a Buenos Aires.

Buenos AiresRepresentants de les esquerres llatinoamericanes han acaparat la foto de família a la 7a Cimera de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), celebrada aquest dimarts a Buenos Aires. A la trobada, orientada a designar el pròxim representant de l’organisme –fins ara presidit per l’argentí Alberto Fernández–, ha estat protagonista el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, en el seu primer viatge oficial a l’Argentina com a cap d’estat. L’assistència de Lula reinstaura la participació del seu país a l’organisme, després que Jair Bolsonaro en sortís el 2020, i dona empenta a les esquerres llatinoamericanes, que gradualment han tornat al poder i han conformat un nou mapa polític a la regió.

Lula, de fet, ha estat el centre de l'atenció durant la prèvia de la cimera, al llançar la proposta de creació d’una moneda comuna entre l’Argentina i el Brasil, principals socis de Mercosur, que posteriorment s’estendria a la resta de la regió, però mantenint les monedes locals.

La mesura facilitaria el comerç bilateral malgrat la restricció de divises i fomentaria l’estabilitat financera, segons l’ambaixador argentí al Brasil, Daniel Scioli, que ha dit que cal aprofitar l’afinitat ideològica amb el nou govern d'aquell país per concretar accions que permetin un “desenvolupament progressista” de la regió, com l'enfortiment de Mercorsur.

Els mandataris de l’Amèrica Llatina i el Carib han debatut al voltant de qüestions rellevants per a la regió, partint del context postpandèmia i de l’actual guerra a Ucraïna, amb les conseqüències que aquests fets comporten: més pobresa, inseguretat alimentària, deute públic, informalitat laboral, degradació ambiental i desigualtat de gènere. Les solucions passarien per una major integració econòmica i financera de la regió, i es proposa el disseny d’una agenda comuna en reunions periòdiques dels ministres d’Economia: els països s’han compromès a celebrar la primera d’aquestes reunions abans del juny.

Pel que fa a la qüestió energètica, es parla d’una transició assequible, segura i equitativa d’acord amb la capacitat de cada país, posant èmfasi en la salut i l’agricultura. Es prioritza l’augment de producció d’energies renovables i s’estudia implementar projectes d’interconnexió elèctrica a nivell regional.

Alerta sobre la ultradreta

En el missatge inaugural, Alberto Fernández ha exaltat la diversitat de la regió i ha demanat unitat. Ha remarcat l’esperança en la democràcia i ha alertat de com la ultradreta “s’ha posat en peu i està amenaçant" els seus pobles”, amb l’exemple del recent atac a les institucions del Brasil. Ha exigit la fi dels bloquejos econòmics a Cuba i Veneçuela que, “més que als governs, condemnen els pobles”. El president ha celebrat l’aliança de la CELAC amb la Xina, amb un vídeo enviat pel president Xi Jinping, i “l’agenda de consens” amb la Unió Europea, amb qui ja s’ha pactat una trobada al mes de juliol, a Brussel·les. A les portes de l’Hotel Sheraton, on es duia a terme la convenció, s’han mobilitzat un grup de persones que expressaven el seu rebuig als actuals governs del Perú, Cuba, Veneçuela i Nicaragua.

Gabriel Boric (Xile), Gustavo Petro (Colòmbia), Xiomara Castro (Hondures), Miguel Díaz-Canel (Cuba) i Luis Arce (Bolívia) han estat alguns dels mandataris assistents a la cimera.

Les claus de la 7a Cimera de Caps d’Estat de la CELAC
  • Integració econòmica

    Amb l'agreujament de la desigualtat arran de la pandèmia, els membres de la CELAC proposen una major integració econòmica i financera de l’Amèrica Llatina i el Carib, passant per la creació d’una moneda única a la regió, i per una agenda comuna dissenyada en reunions dels ministres d’Economia i Finances amb el suport de la CEPAL.

  • Transició energètica

    La riquesa de la regió en recursos energètics i minerals –sobretot de liti, coure i petroli– demana un abordatge de la gestió de l’energia que estigui d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i que prevegi l’augment de producció d’energies renovables en una transició energètica justa per a tots els països.

  • Absències polèmiques

    No han assistit a la cimera el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, per motius de seguretat; el president de Nicaragua, Daniel Ortega, i l’actual presidenta del Perú, Dina Boluarte, immers com està el país en plena crisi des de la polèmica destitució de Pedro Castillo, que ja ha costat 69 morts. Davant l’assistència de representants institucionals d’aquests governs, diferents persones s’han concentrat al carrer per mostrar el seu rebuig, així com al president de Cuba, Miguel Díaz-Canel. Qui tampoc no hi ha assistir ha sigut AndrManuel López Obrador, president de Mèxic.

stats