El pla de Colòmbia per esterilitzar els ‘hipopòtams de la cocaïna' de Pablo Escobar
Els descendents dels quatre hipopòtams del narcotraficant són ja més de 170 animals i s'han convertit en espècie invasora
Quan el tsar de la cocaïna, Pablo Escobar, va ser assassinat el 1993, la majoria dels animals que va importar com a mascotes –zebres, girafes, cangurs i rinoceronts– van morir o van ser traslladats al zoo. Però no els seus quatre hipopòtams. Aquells es van quedar en un estany artificial i es van reproduir. Els animals es van anar fent famosos a Colòmbia, i els mitjans dels Estats Units els van anomenar “els hipopòtams de la cocaïna”.
Les autoritats calculen que uns 170 hipopòtams, descendents del ramat original d’Escobar, ara vaguen per Colòmbia, i que la població podria créixer fins a mil hipopòtams el 2035, cosa que suposa una greu amenaça per a l’ecosistema del país.
Aquest mes, després d’anys de debat sobre què fer amb els voraços herbívors, les autoritats colombianes van anunciar un pla per esterilitzar-ne alguns, possiblement practicar l'eutanàsia a uns altres i traslladar-ne alguns a santuaris d’altres països. Divendres un funcionari va dir que quatre hipopòtams –dues femelles adultes i dos mascles joves– ja havien estat esterilitzats quirúrgicament.
“Estem en una carrera a contrarellotge en termes d’impactes ambientals i ecosistèmics permanents”, va dir en un comunicat Susana Muhamad, la ministra de Medi Ambient de Colòmbia. Va culpar els trenta anys d’inacció del govern d'haver permès que els hipopòtams es multipliquessin més enllà del seu hàbitat natural de l’Àfrica subsahariana. Va informar que n'hi ha entre 130 i 150 vicint al riu Magdalena, el principal riu de Colòmbia.
L’objectiu del govern és esterilitzar quaranta hipopòtams l’any. Però esterilitzar un hipopòtam no és com castrar un gat. Els hipopòtams poden pesar més de tres tones i passen la major part del temps a l’aigua, per la qual cosa són més fàcils de capturar a la nit. Els experts van dir que generalment els tranquil·litzen amb un dard i se'ls sotmet a cirurgia allà on caiguin. Si tornen a l’aigua després de rebre el dard podrien ofegar-se.
“Aquest procediment és molt perillós perquè el veterinari ha de poder esterilitzar-lo en el menor temps possible abans que es desperti”, assenyala Germán Jiménez, un biòleg de la Pontifícia Universidad Javeriana de Colòmbia. Els hipopòtams també podrien ser atrets cap a un corral amb verdures com esquer, on podria ser més fàcil operar-los, segons Jonathan Shurin, un ecologista de la Universitat de Califòrnia a San Diego. “Aconseguir sedar-los en una posició en la qual es pugui treballar amb ells és la part més difícil”, explica Shurin, que afegeix que la tasca “no és per a aficionats”.
Uns 9.000 euros de cost
Les autoritats colombianes calculen que l'operació costarà uns quaranta milions de pesos, aproximadament nou mil euros, i que requerirà un equip de vuit persones, inclosos veterinaris, tècnics i personal de suport.
Susana Muhamad va anunciar que el govern també estava desenvolupant un “protocol ètic d’eutanàsia”, però no va dir quants hipopòtams podrien ser-ne objectius ni a través de quin mètode.
Andrea Padilla, senadora colombiana i activista pels drets dels animals, va dir que donava suport al pla, sempre que no impliqués matar hipopòtams sans. L’eutanàsia hauria de ser l'últim recurs, i va dir que “l’important és actuar de manera ràpida i eficaç” en esterilitzar tants hipopòtams com sigui possible, transferint-ne d’altres a santuaris i confinant la població. Muhamad va assegurar que el govern estava en converses perquè alguns dels hipopòtams es traslladessin a santuaris de Mèxic, l’Índia i les Filipines.
Els investigadors han advertit que els hipopòtams, si no estan controlats, podrien desplaçar altres mamífers, com els manatís i els capibares, i que la gran quantitat de residus que produeixen podrien alterar els ecosistemes aquàtics, donant lloc a floracions d’algues nocives. A mesura que els hipopòtams s’estenguessin, també podien entrar en contacte més freqüent amb les persones.
Germán Jiménez va expressar la seva preocupació pels plans esbossats fins ara dient que “no són suficients" per controlar l’explosió de la població d'hipopòtams. Si no s’eliminen del tot, va dir, Colòmbia ha de considerar “viure amb aquesta espècie permanentment”.
