Ana Ayuso: "És possible que hi hagi hagut traïcions a Maduro en l'atac dels EUA contra Veneçuela"

BarcelonaEls Estats Units han complert la seva amenaça i han atacat Veneçuela, i també han capturat el president del país, Nicolás Maduro. Caracas ja ha qualificat l'atac d'"agressió imperialista" i ha fet una crida a la "lluita armada". Quines conseqüències pot tenir l'arrest de l'hereu d'Hugo Chávez? ¿Aguantarà el govern veneçolà sense Maduro, o es veurà obligat a cedir el poder a l'oposició? En parlem amb Ana Ayuso, investigadora sènior del Cidob especialista en l'Amèrica Llatina.

En quin punt es troba ara el govern de Veneçuela?

— No sabem fins a quin punt tindrà capacitat de resistència. És possible que es produeixin tibantors a l'executiu. Maduro era qui cohesionava el gabinet, i ara es poden fer més explícits tres sectors o blocs de poder dins del govern. D'una banda, hi ha la vicepresidenta, Delcy Rodríguez, i el seu germà, que són les persones més pròximes a Maduro. De l'altra, caldrà veure amb quina debilitat surt de l'atac Vladimir Padrino, el ministre de Defesa, ja que l'operació d'avui és un èxit rotund dels EUA. A més, un altre sector que pot alçar-se i demanar més veu és el de Diosdado Cabello, el ministre de l'Interior, Justícia i Pau, que forma part de l'ala més dura i autoritària del chavisme.

Està fracturat el chavisme?

— Tots fan costat a Maduro i responen a uns mateixos interessos. Depèn de molts factors. Per ara, però, és cert que les compareixences que han anat fent durant el matí no han estat conjuntes. Cadascú ha sortit per la seva banda, i això és una mica estrany.

Fins a quin punt els EUA poden haver comptat amb col·laboradors interns a Veneçuela?

— Que hi ha hagut informacions, segurament. No vol dir necessàriament que hagi estat res organitzat dins l'exèrcit. De fet, ho veig difícil, perquè a Veneçuela el poder a les forces militars està molt fragmentat, precisament perquè ningú pugui organitzar una revolta. És un dels sectors que han estat més vigilats i controlats. Però perquè s'hagi pogut fer aquesta operació, amb atacs molt precisos i aconseguint treure Maduro del país sense que hi hagi hagut grans combats, és evident que hi ha hagut infiltracions de la intel·ligència dels EUA. Sembla una operació molt planificada, i és possible que s'hagin produït algunes traïcions, perquè Maduro estava hipervigilat.

¿Ha perdut el control del país, el govern de Maduro?

— Fa unes setmanes semblava que tenia el control social i militar del país, però en aquests moments, caigut Maduro i amb un exèrcit força desorientat, el règim és bastant més dèbil del que semblava. Per això el govern podria optar per una negociació per sortir del poder i gestionar una transició. Tot depèn del que passi en les pròximes hores. Haurem d'estar pendents de com reaccionen els comandaments intermedis de l'exèrcit, de quina és la capacitat del ministre de Defensa de mantenir la situació i també de com reacciona el poble veneçolà.

Què busquen els EUA amb l'atac i la captura de Maduro?

— Trump va dir que Maduro tenia els dies comptats, i així ha estat. En la trucada que Trump i Maduro van mantenir a finals de novembre, el líder de Veneçuela es va oferir a sortir del càrrec, segons algunes informacions que van transcendir. La condició, però, era que el poder l'assumís la vicepresidenta Delsy Rodríguez i que l'exèrcit es mantingués sota control del govern. Trump ho va rebutjar. L'estratègia de pressió dels EUA i fets com aquest demostren que l'objectiu de la Casa Blanca és que hi hagi un canvi de govern al país. El que no sabem és si els EUA tenen un pla de substitució del govern.

És un moviment que va en consonància amb el que han fet els EUA a la resta del continent.

— Sí: fins ara Trump ha donat suport directe a candidats afins en processos electorals en altres països de l'Amèrica Llatina, que és una manera d'ingerència política. Però avui els EUA traspassen una nova línia vermella amb una intervenció armada. La idea, però, és la mateixa: col·locar governs afins als interessos de Washington a la regió, ja que la Casa Blanca, en la seva estratègia de seguretat nacional renovada al novembre, aposta per l'hegemonia estatunidenca sobre tot el continent.

Diversos països han advertit que l'atac viola el dret internacional.

— És una operació que posa en evidència que els EUA no estan interessats en el dret internacional quan aquest s'oposa als seus interessos. Washington ha demostrat que té el poder militar i que el pot fer servir quan li convingui. Ara bé, a curt termini és una estratègia que pot funcionar, però a llarg termini no tot és possible amb l'ús de la força. També necessites aliats, per exemple en matèria de comerç internacional. Els aranzels a l'hora de la veritat també tenen efectes negatius dins dels EUA, i calen acords comercials amb altres països.

Com pot afectar l'Amèrica Llatina aquest atac?

— Caldrà veure com reacciona cada país, però la fractura a la regió es pot fer encara més explícita.