Internacional 22/05/2021

Amor i odi entre la Màfia i l'Església al sud d'Itàlia

Els tres últims papes han condemnat el crim organitzat, i ara el Vaticà estudia excomunicar-lo formalment

4 min
Una església de Nàpols dona menjar a gent necessitada en una imatge recent.

MilàEl 9 de maig del 1993 Joan Pau II va fer una visita històrica a Sicília. Després de celebrar una multitudinària missa a la Vall dels Temples d'Agrigent, el pontífex va improvisar un discurs que marcaria un abans i un després en l'ambigua relació entre l'Església catòlica i la Màfia . "Déu va dir una vegada: «No mataràs!» La Màfia no pot trepitjar aquest dret sant de Déu. Aquest poble sicilià, tan arrelat a la vida, no pot viure sempre sota la pressió de la mort. En nom de Crist crucificat i ressuscitat, em dirigeixo als responsables: «¡Convertiu-vos, un dia arribarà el judici de Déu!»". Pocs sabien llavors que tot just unes hores abans Joan Pau II s'havia reunit en privat amb els pares de Rosario Livatino, el jutge assassinat pel crim organitzat tres anys abans. Livatino tenia només 38 anys i portava més d'una dècada al servei de la magistratura siciliana quan quatre sicaris de la Stidda, una màfia local paral·lela a la Cosa Nostra, van acabar amb la seva vida. Segons va testificar Gaetano Puzzangaro, un dels seus assassins, quan els seus botxins es van presentar davant ell, Livatino els va preguntar amb una serenitat aclaparadora: "Nois, quin mal us he fet?"

El jutge Rosario Livatino era un jove incòmode per a la Màfia, defensor de la legalitat i incorruptible, a qui l'Església catòlica va declarar "màrtir de la justícia i de la fe" i va elevar als altars com a beat diumenge passat, coincidint amb l'aniversari de la visita del pontífex polonès. És el primer magistrat beat de la història de l'Església.

La condemna de Joan Pau II a la Màfia va ser un punt d'inflexió en una Sicília destruïda per la guerra entre clans i per l'ofensiva que la Cosa Nostra havia declarat a l'estat, amb morts i atemptats gairebé a diari. "Aquell crit a la conversió dels mafiosos va arribar com un tro", recordava l'arquebisbe emèrit d'Agrigent, Carmelo Ferraro. Però la Màfia, que no perdona, es va venjar de les paraules del pontífex amb atemptats en esglésies i l'assassinat a sang freda del sacerdot Pi Puglisi, que quatre mesos després la Cosa Nostra va matar a Palerm el dia del seu 56è aniversari. Un any després, la Camorra napolitana va executar el sacerdot Peppe Diana.

El papa Francesc, en una imatge d'arxiu

Després de Wojtyla, Benet XVI també va carregar contra el crim organitzat en una homilia històrica. I el juny del 2014 el papa Francesc va anunciar que els mafiosos no estaven en comunió amb Déu. "Estan excomunicats", va dir davant de 200.000 persones a Calàbria, un mes després del brutal assassinat d'un nen de tres anys i el seu avi durant una venjança de la 'Ndrangheta .

Però malgrat la contundent condemna de tres papes, la relació entre l'Església i la Màfia ha continuat sent ambigua. Per por, per interès o per la vocació d'intentar convertir els criminals, durant dècades molts sacerdots han sobreviscut en connivència amb els que sembraven el terror en els seus territoris. Encara és habitual que en petites poblacions, sobretot del sud del país, les processons s'aturin davant de la casa del capo local en senyal de respecte.

"La Màfia és atea"

Ara el Vaticà vol trencar amb aquesta perillosa barreja entre el que és sagrat i el que és profà, de vegades basada en la creença que els mafiosos són profundament religiosos, i ha creat una comissió d'experts per estudiar la seva excomunió formal i deixar clar que "no és possible pertànyer a la Màfia i ser part de l'Església", segons va explicar el seu portaveu, Vittorio Alberti. El seu objectiu serà "eliminar definitivament qualsevol possible compromís de cert catolicisme amb les màfies", subratllava.

El grup de treball està presidit per Michele Pennisi, arquebisbe de Monreale. Entre els seus membres hi ha, entre d'altres, el president del Tribunal del Vaticà, Giuseppe Pignatone; l'expresidenta de la comissió anti-Màfia de Parlament italià, Rosi Bindi, i el fundador de l'associació Libera, el sacerdot Luigi Ciotti, probablement el capellà més protegit d'Itàlia des que el 2014 una punxada telefònica va revelar com Totò Riina, considerat l'últim gran capo de la Cosa Nostra, empresonat des de feia més de vint anys, donava instruccions des de la presó per acabar amb la seva vida. Riina va morir el 2017, però Ciotti segueix sense poder prescindir dels seus escortes.

"A l'Església li ha costat entendre que la Màfia i l'Evangeli són incompatibles", assegura a aquest diari el sacerdot amenaçat. "A això s'hi afegeix el tràgic malentès de la religiositat dels mafiosos. Una religiositat que és instrumental, fictícia, i que ha portat alguns homes de l'Església a veure en el mafiós un presumpte creient i oblidar el criminal. Ha sigut necessària la denúncia de tres papes per acabar amb l'ambigüitat i la complicitat, que, en realitat, no ha desaparegut completament", denuncia.

El teòleg Cosimo Scordato, que va organitzar la primera manifestació contra la Màfia pels carrers de Palerm fa 30 anys, avui no en té cap dubte: "L'Església no ha de donar els sagraments als mafiosos perquè no es pot ser cristià i mafiós. La Màfia és atea".

stats