Antoni Traveria: “La desmoralització farà créixer les protestes”
BarcelonaSi el futbol és una religió, els brasilers en són els fidels més radicals, i per tant la victòria i la derrota se celebren i es plora amb un fort sentiment. La caiguda a casa ha deixat tota una nació enmig del desconsol més gran. Antoni Traveria coneix bé el Brasil i també l’Argentina, dos veïns que al camp es comporten com a seguidors de dos profetes antagònics.
¿L’eliminació del Brasil és més que un disgust de l’afició?
Allà el futbol és una passió, una religió. Que la nit de la derrota la presidenta sortís per animar la població és un símptoma que emocionalment el Brasil ha quedat tocat. No només a les ciutats: a la selva, al poble més recòndit, estan desmoralitzats.
¿El desànim general es pot canalitzar amb més protestes?
La desmoralització de tota una nació radicalitzarà caràcters i les protestes creixeran. La gent buscarà culpables, que no seran perdonats ni per les generacions futures. La base de les protestes recents ha sigut la classe mitjana emergent, i ara ha quedat frustrada i es queixarà més.
¿Creu que fins i tot pot condicionar el resultat electoral a l’octubre?
Dependrà de la cintura política que demostrin els candidats. La presidenta, Dilma Rousseff, haurà de treure Lula com a estrella.
¿L’horitzó dels Jocs del 2016 no podrà suavitzar tanta frustració?
O potser aquesta frustració s’abocarà als Jocs i se’n ressentiran. El Mundial ha provocat moltes crítiques per les grans despeses en infraestructures. Ara, després dels resultats de la selecció, encara hi haurà més protestes per l’alta factura.
¿Que l’Argentina es pugui coronar campiona ha enfonsat més els ànims?
Això ha sigut el pitjor. Que l’Argentina pugui guanyar un Mundial ja és greu per al brasiler, però que a sobre ho faci a l’estadi Maracanã, un temple per a ells, és un autèntic drama nacional. Si fos pels brasilers, ensorrarien Maracanã per oblidar-ho.
Seguint el mateix patró, ¿les victòries argentines beneficiaran el govern de Cristina Fernández?
Sí, el campionat pot ser oxigen per a Fernández, una oportunitat per aprofitar-lo com a distracció i per tapar la hipotètica suspensió de pagaments i el processament del seu vicepresident.
