L'Argentina torna a veure el precipici per l'impagament del deute

El govern allarga fins al 7 de juny el confinament pel repunt de contagis a la capital

Menys d’una setmana li queda a l’Argentina per negociar amb els creditors estrangers el pagament del deute, valorat en uns 66.200 milions de dòlars. El dimarts 2 de juny venç el termini i divendres el govern no va fer efectius els 503 milions d’interessos de tres bons que havien vençut un mes enrere. La conseqüència va ser la declaració de la novena suspensió de pagaments de la seva història. De moment, es tracta d’un default selectiu. Encara hi ha partit perquè totes dues parts arribin a un acord per reestructurar el deute milionari. En aquest context, el coronavirus no ha fet altra cosa que agreujar la situació de crisi social i econòmica del país.

Conscient que és impossible eixugar el deute, el president Fernández ha proposat als creditors una reducció del 5,4% dels diners que ha d’abonar, una rebaixa del 62% dels interessos i un període de gràcia de tres anys. La resposta dels creditors: un no rotund, però es mantenen a la taula de negociacions fins al 2 de juny. La reestructuració de bons per 66.238.000 dòlars representa només una part del total del deute públic argentí, que ascendeix a 323.192,6 milions de dòlars.

A diferència dels països de la regió, l’Argentina està mantenint més o menys a ratlla l’epidèmia de covid-19, en part gràcies a la reacció ràpida de l’executiu, que veient l’evolució de la rapidesa de transmissió a Europa va adoptar un confinament estricte a tot el país i que acaba d’allargar fins al 7 de juny, malgrat les veus que demanen reactivar l’economia. Les autoritats epidemiològiques han confirmat 8.800 casos positius i han certificat la mort d’uns 400 malalts, unes xifres molt reduïdes si es tenen en compte les del Perú (121.000 diagnosticats), Xile (74.000) o el Brasil (363.000).

El principal focus de coronavirus al país és Buenos Aires i la seva densa àrea metropolitana, on viuen 13 milions de persones, en què les últimes setmanes el nombre de casos s’ha disparat després de mantenir-se estable durant el mes d’abril. També en aquest país són els ciutadans més empobrits els que pateixen doblement a causa de la infecció i de les mesures restrictives. Són els veïns de les anomenades villas miseria, barris amb pocs serveis i habitatges sense les mínimes condicions higièniques ni d’espai per seguir amb el protocol contra la transmissió del covid-19.

El ‘default’ sobrevola de nou l’Argentina


“El virus corre pels carrers, en la mesura que pugueu quedeu-vos a casa”, ha exclamat el president Fernández quan ha anunciat l’allargament de la quarantena, que serà més estricta al gran Buenos Aires. A Fernández la pandèmia li ha esclatat quan no duia ni quatre mesos al càrrec ni ha pogut posar en pràctica cap acció. Des del primer dia el govern ha vist el confinament com la mesura més eficaç, però el tancament de comerços i de les fàbriques des del 20 de març ha fet que se'n ressentin tant les dades macroeconòmiques com les de l’economia domèstica. L’economia nacional es va contraure un 11,5% al març, una autèntica patacada.

Una enquesta publicada pel diari La Nación revela que el coronavirus ha deixat en números vermells un gruix de la població que no s’ha recuperat de les crisis cícliques que assoten el país des del corralito del 2001, que va descobrir la fam i malnutrició de criatures en un país considerat desenvolupat. L’enquesta, feta pel Centre d’Economia Regional i Experimental (CERX), subratlla que el 90% de la població ha deixat de pagar deutes contrets (impostos, serveis i deutes a familiars) perquè la pandèmia els ha deixat sense feina i assenyala que l’aturada econòmica ha fet augmentar en gairebé un milió les famílies endeutades.

La taxa de suport a Fernández és avui 10 punts més elevada que al setembre, fins al 53%.