Xina
Internacional  /  Àsia 30/11/2022

Mor Jiang Zemin, el líder que va integrar la Xina al mercat global en l'era post-Tiananmen

El dirigent va arribar al poder després de la repressió de les protestes i va portar el país a l'Organització Mundial del Comerç

3 min
Jiang Zemin en una imatge d'arxiu.

PequínAmb la bandera onejant a mitja asta a la plaça de Tiananmen i els mitjans oficials virant al blanc i negre les seves pàgines s’ha donat a conèixer la mort de Jiang Zemin a la Xina. L’expresident ha mort de leucèmia aquest dimecres a Xangai. Va ser el secretari general del Partit Comunista entre el 1989 i el 2002, i president del país entre el 1993 i el 2003, un període en què la Xina es va transformar i es va obrir al món.

L'expresident va exercir un lideratge carismàtic que va posar la Xina al tauler internacional i la va treure de l'aïllament. Sota la seva presidència es va efectuar el 1997 la retrocessió de Hong Kong i la Xina va recuperar la sobirania sobre l'excolònia britànica. Va ser l'artífex de l'entrada del gegant asiàtic a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) el 2001 i de la designació de Pequín com a seu dels Jocs Olímpics d'Estiu del 2008. Internament, va dissenyar la primera transició pacífica de poder al Partit Comunista des del 1949.

Al poder després de la massacre

Jiang es va convertir en el successor de Deng Xiaoping contra tot pronòstic. Va ser nomenat secretari general del Partit Comunista el 1989, just després de la matança de Tiananmen. Deng va autoritzar l'entrada de l'exèrcit a la plaça de Tiananmen per acabar amb la protesta estudiantil que exigia reformes. L’operació militar va ser seguida d’una extensa purga política a dins del partit entre els simpatitzants dels estudiants. La purga va incloure el secretari general, Zhao Ziyang, que rebutjava la repressió i defensava la negociació amb els estudiants. Zhao va passar la resta de la seva vida sota arrest domiciliari.

Bill Clinton i Jiang Zemin el 1994.

La comunitat internacional va aïllar la Xina per la violència indiscriminada contra els manifestants i Jiang Zemin va haver de pilotar un govern amb un partit dividit per les ferides internes que va deixar la repressió de Tiananmen. Va aconseguir l'estabilitat apostant per les reformes econòmiques i el desenvolupament, i va presidir una dècada de gran creixement econòmic, que també va provocar importants desigualtats socials i l'augment de la corrupció.

Obertura econòmica sense reforma política

L'obertura econòmica no va anar acompanyada de reformes polítiques. A Jiang no li va tremolar el pols per perseguir la dissidència. Durant el seu mandat va assetjar i empresonar activistes de drets humans i laborals, i va declarar il·legal el moviment Falun Gong, que havia crescut molt a la Xina i tenia seguidors a dins del partit. Jiang pensava que estava finançat pels Estats Units i era una amenaça al lideratge del partit.

L'expresident formava part del que es coneix com la “tercera generació” de líders xinesos. Al contrari que els seus antecessors, Mao i Deng, no havia lluitat en la revolució comunista. Era un personatge carismàtic i força espontani en comparació amb la resta dels presidents xinesos, que s'han caracteritzat pel seu hieratisme. A la Xina fins i tot se'l va criticar per un excés de loquacitat, que el va fer capaç d'aparèixer cantant Love me tender en una cimera mundial i tocant l'ukelele en una visita a Hawaii.

En l'àmbit de la política interna la seva figura destaca perquè va aconseguir la primera transició de poder ordenada a dins del Partit Comunista xinès (PCX) i va poder deixar enrere el convuls període de Mao i Deng Xiaoping. El 2002 va renunciar a la secretaria del PCX i va lliurar el poder a Hu Jintao. D'aquesta manera es va instaurar una direcció de només dos mandats i col·legiada per evitar les lluites internes. Un sistema que ara Xi Jinping ha trencat al continuar un tercer mandat i concentrar tot el poder a les seves mans.

Jiang, però, va continuar mantenint el càrrec de president de la Comissió Militar Central fins al 2004 i molta influència política entre bastidors a la cúpula del poder. L'última vegada que se'l va veure en públic va ser durant les celebracions del 70è aniversari de la fundació de la República Popular, l'1 d'octubre del 2019. La seva absència l'any passat a la celebració del centenari del PCX i al recent XX congrés del PCX presagiaven el seu final.

Els mitjans xinesos van donar a conèixer la seva mort amb la publicació d'una carta conjunta dels principals organismes de l'estat en què descrivien Jiang Zemin com un gran marxista, estadista, estrateg militar i diplomàtic i un combatent comunista de llarga trajectòria. A les xarxes socials s'ha destacat que la seva defunció significa el final d'una era.

stats