Internacional 01/07/2022

Centenars de fotos d'armes prohibides revelen l'estratègia bruta de Rússia a Ucraïna

Una investigació del 'New York Times' mostra a través de més de 1.000 imatges l'ús de municions no guiades i de bombes de dispersió

Danielle Ivory, John Ismay, Denise Lu, Marco Hernandez, Cierra S. Queen, Jess Ruderman, Kristine White, Lauryn Higgins i Bonnie G. Wong / The New York Times
4 min
Un ucraïnès que lluita pel bàndol rus, amb una arma antitancs abandonada per l'exèrcit ucraïnès a Luhansk

Nova York / KíivLes forces russes han atacat ciutats i pobles ucraïnesos amb una allau de coets i altres municions pròpies de la Guerra Freda i prohibides per tractats internacionals. Un informe de The New York Times mostra a través de més de 1.000 fotografies d’enviats especials i proves visuals l'ús de municions no guiades i de bombes de dispersió que han provocat la mort de milers de persones.

En total, s’han trobat 450 tipus diferents d’armes, dels quals 210 estan prohibides pel dret internacional humanitari. La majoria eren municions de dispersió, que poden representar un greu risc per als civils. També s’han utilitzat 330 armes contra estructures civils. 

"Els russos han violat tots i cadascun d'aquests principis diàriament", assegura Mike Newton, professor de dret de la Universitat Vanderbilt i expert en crims de guerra. Tractats internacionals com la Convenció de Ginebra del 1949 exigeixen que l'ús d'armes estigui dirigit exclusivament a objectius militars legítims i prohibeixen explícitament els atacs desproporcionats com els que s'han dut a terme a Ucraïna. "La llei de la guerra és molt més exigent que la regla de la simple oportunitat i conveniència", diu Newton.

Ús generalitzat d'armes no guiades

Tot i que les armes identificades a l'informe, la majoria municions no guiades i sense precisió, han pogut ser utilitzades per les forces ucraïneses, tot sembla indicar que és l'exèrcit rus qui les ha utilitzat majoritàriament. Armes com els obusos i coets d'artilleria tenen més probabilitat d'emetre projectils contra la població civil i ja van ser utilitzades en els temps de la Guerra Freda, en què es va demostrar que tenen capacitat de disparar molt més enllà de l'ull humà.

Per poder utilitzar armes no guiades a llarga distància i de manera legal, un exèrcit ha de disposar d'avions no tripulats o "observadors avançats", que mesuren on colpegen les armes i permeten emetre correccions per ràdio. Tenint en compte que a Ucraïna no ho ha fet així, Rússia es pot enfrontar a sancions i controls d'exportacions que poden afectar la seva capacitat per aconseguir armes modernes.

Des de l'inici de la invasió, l'exèrcit rus ha atacat infraestructures civils de tot Ucraïna amb llançacoets mòbils, que poden disparar fins a 40 coets en uns vint segons i poden oferir la mateixa potència que els obusos més grans fins a arribar a generar una ona expansiva. Una cinquena part d'aquestes municions s'han trobat fora de les zones de presència de les tropes russes i van ser llançades en atacs aeris, fet que ha suposat una gran amenaça per als civils i, de fet, comporta una vulneració del dret internacional.

“El que estem veient a Rússia és com la Segona Guerra Mundial, on simplement es bombardejava la gent”, explica un alt funcionari de defensa nord-americana. "El més sorprenent és la filosofia d'intentar trencar l'esperit del poble ucraïnès arrasant grans seccions o pobles sencers", conclou el funcionari, que no estava autoritzat a parlar públicament sobre la invasió russa.

Bombes de dispersió i altres municions

Diverses organitzacions no governamentals han denunciat en repetides ocasions l'ús de bombes de dispersió contra civils i àrees residencials. Al voltant del 20% d'aquestes municions no detonen en l'impacte i poden explotar si es manipulen més tard.

A més, tal com revela la investigació del New York Times, s'han utilitzat granades, mines terrestres i altres armes incendiàries que, tot i ser menyspreades per la comunitat humanitària internacional, infringeixen les convencions. Aquestes són aparentment inofensives, però poden causar la mort de civils, com ja va passar a les regions de Khàrkiv i Sumi, on s'han trobat restes d'explosions. Una de les armes identificades és la mina terrestre POM-3, equipada amb sensors que poden explotar quan detecten gent que camina a prop. Fins ara s'han trobat restes d'almenys una cinquantena d'armes guiades prop de zones residencials.

Segons els experts, encara no es pot assegurar que s'hagi comès un crim de guerra, ja que, per exemple, els bombardejos a escoles es podien considerar justificats en cas que s'hagin utilitzat com a centres de comandament militar. Tot i així, les proves de possibles violacions contra civils podrien suposar un primer pas en la investigació que ja ha obert el fiscal superior de la Cort Penal Internacional de la Haia.

Ucraïna és una de les 164 nacions que el 1997 van signar el tractat que prohibeix l'ús de mines terrestres antipersones, mentre que Rússia i els Estats Units es van negar a unir-s'hi.

Armes sense explotar

Les armes sense explotar suposen una amenaça greu i continuada, fins i tot dècades després de les guerres. A Síria, les restes explosives i armes sense explotar van ser una de les principals causes de víctimes infantils l'any passat, i van representar aproximadament un terç de les ferides i morts registrades.

A Ucraïna ja s'han trobat proves visuals de més de 120 coets, obusos i altres municions que no van arribar a detonar i, segons els experts, el recompte podria ser més gran i es podria trigar anys a conèixer. Molts dels motors de combustibles sòlids podrien portar fragments de bombes de dispersió. Les municions sobrants no només representen un perill per als civils si exploten de manera inesperada, sinó que també poden causar estralls al medi ambient, contaminar l'aigua potable i fins i tot fer emmalaltir o matar persones.

© Copyright The New York Times

stats