Internacional 19/09/2021

França acusa Austràlia de "traïció" per haver trencat un contracte milionari de submarins

Canberra fa marxa enrere i comprarà els subaquàtics als Estats Units, amb qui ha signat una aliança militar al Pacífic per frenar la Xina

3 min
Emmanuel Macron i el primer ministre australià Malcolm Turnbull de peu a la coberta del HMAS Waller,

ParísEl "contracte del segle", tal com els mitjans francesos l’havien batejat, ha obert una crisi diplomàtica sense precedents entre França i Austràlia. El govern dirigit per Scott Morrison anunciava, per sorpresa, aquest dimecres a la matinada que feia marxa enrere en el contracte signat el 2016 entre Austràlia i França –a través de Naval Group–, que preveia la venda de dotze submarins convencionals per valor de 56.000 milions d’euros. Austràlia ha decidit trencar el contracte amb França i negociar-ne un de nou amb els Estats Units després de l’anunci d'una aliança estratègica i militar entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit per aturar l'expansió de la Xina al Pacífic. 

El trencament del contracte ha caigut com una galleda d’aigua freda al govern d’Emmanuel Macron, que aquest dijous intentava digerir la notícia sense dissimular el seu enorme enuig i parlava de “traïció”. Per a França no té només conseqüències econòmiques per a la seva indústria naval, sinó que és, sobretot, una bufetada política a un país poc acostumat a les humiliacions. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha qualificat la notícia de “punyalada per l’esquena” i ha admès estar “furiós”. Washington assegura que va prevenir París de l'anunci, però l'Elisi ho ha desmentit.

En una entrevista a RFI, Le Drian, que era titular de Defensa quan els dos països van signar el contracte, ha assenyalat Washington com a responsable de la decisió de Canberra i no ha estalviat dures crítiques al president dels Estats Units, Joe Biden. “Aquesta decisió unilateral, brutal i imprevisible s’assembla molt al que feia el senyor Trump”, ha dit. La ministra de defensa, Florence Parly, ha advertit que és una decisió “greu” en matèria de política internacional i ha assegurat que París pren nota de com els EUA tracten els seus aliats. La ira del govern d’Emmanuel Macron era evident.

"Cop de Trafalgar"

La decisió d’Austràlia ha enfurismat tant França que fins i tot el Senat ha fet un comunicat en què subratlla que un fet així “no té precedent” i que els EUA i Austràlia “han canviat les regles del joc”, mentre que els parlamentaris han denunciat “un cop de Trafalgar per part dels països aliats”, en referència a la batalla de Trafalgar del 1805 en què, en aigües de Gibraltar, les tropes britàniques van vèncer l’armada francoespanyola amb una estratègia inesperada. 

El trencament del contracte portarà conseqüències polítiques en les relacions entre França i Austràlia i –sobretot– entre França i els Estats Units. Aquest dijous la diplomàcia francesa ha cancel·lat una gal·la que s’havia de celebrar a Washington per commemorar l’aliança política entre les dues potències. És el primer gest, però probablement no serà l’únic. La incògnita és fins on estarà disposada a arribar França per demostrar el seu profund malestar. 

Austràlia ha decidit trencar el contracte quan la feina ja estava molt avançada. 650 persones treballaven fins aquest dijous a França en el projecte, que tenia com a data de lliurament el 2023. Fonts de Naval Group han assegurat que empresa i treballadors estan "consternats". La decisió s’explica pel partenariat estratègic amb els Estats Units, AUKUS, que inclouria un nou contracte encara per concretar però que inclouria la compra de submarins a propulsió nuclear a Washington. D’aquesta manera, la flota australiana estarà més ben dotada per actuar en aigües del Pacífic i augmentarà el seu protagonisme a la regió. Biden –demostrant que són els EUA qui està al darrere del canvi sobtat de Canberra– ha matisat que els submarins australians no tindran armes nuclears sinó que estaran “potenciats” per reactors nuclears. 

Força militar europea

La nova aliança geoestratègica entre els tres països anglòfons signada al marge de l’OTAN i d’esquena als països europeus suposa un cop polític per a la UE i per a França especialment. L’executiu de Macron havia deixat entreveure alguna vegada la seva voluntat de ser present també al Pacífic. AUKUS allunya una mica més la possibilitat i dona ales a l'interès de França d’impulsar una força militar europea al marge de l’OTAN. La crisi de l'Afganistan ha fet revifar el vell projecte europeu i la creació d'AUKUS podria suposar l'empenta definitiva.

stats