Internacional 23/09/2021

França reclama l'exèrcit europeu: “No podem comptar amb els Estats Units"

L’oposició critica la “feblesa” de la resposta de Macron davant Biden i vol que França surti del comitè militar de l’OTAN

3 min
Soldats britànics de la Força Kosovo dirigida per l'OTAN participen en l'exercici d'entrenament operatiu, anomenat "Nivell II OPREH", a la ciutat occidental de Gjakova, Kosovo

ParísLa crisi política i diplomàtica entre França i els Estats Units pel pacte militar al Pacífic i l’anul·lació del contracte dels submarins ha tornat a donar arguments al govern d’Emmanuel Macron per reclamar una força militar europea. El ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire, ha demanat aquest dijous als socis europeus que “obrin els ulls” per veure com Europa ja no pot confiar en Washington. “No podem seguir comptant amb els Estats Units per garantir la nostra protecció estratègica”, ha advertit en una entrevista a l'emissora France Info. "La primera lliçó que cal treure d'aquest episodi és que la Unió Europea ha de construir la seva independència estratègica”, ha insistit.

Fa anys que París defensa la necessitat de posar en marxa un exèrcit europeu al marge de l’OTAN. La idea es va començar a gestar amb l’arribada al poder de Donald Trump el 2016 i s’ha tornat a posar sobre la taula amb la retirada dels Estats Units de l'Afganistan. França considera que la crisi transatlàntica per l’aliança militar entre els EUA, el Regne Unit i Austràlia, és la gota que fa vessar el got i ara vol convèncer els seus socis europeus per fer realitat la proposta. Per ara, encara no hi ha unanimitat entre els Vint-i-set.

"Si demà hi ha un problema massiu d'immigració il·legal, si hi ha un problema de terrorisme que ve del continent africà, qui ens protegirà? Només nosaltres. Només podem comptar amb nosaltres mateixos”, ha avisat Le Maire, un dels ministres amb més pes polític al govern de Macron. El titular d’Economia no ha estalviat crítiques al president dels EUA, Joe Biden, de qui ha dit que la seva única preocupació és contenir la Xina. Si França, i tota la UE, aplaudien l’arribada al poder de Biden després d’anys de relacions transatlàntiques molt complicades amb Trump, la gestió de la política exterior del president nord-americà deixa clar que la seva prioritat no passa per les seves aliances amb Europa.

Sortida del comitè militar de l’OTAN

A França, el pacte militar al Pacífic-Índic i la polèmica del contracte dels submarins han obert un nou terratrèmol polític. A set mesos de les eleccions presidencials, a Macron li han plogut les crítiques dels seus rivals polítics. Tant l’extrema dreta de Marine Le Pen com la dreta (Republicans) i el Partit Comunista Francès han reclamat al president que retiri França del comitè militar de l’OTAN, un gest de gran pes polític que simbòlicament suposaria deixar d’estar militarment sota les ordres dels Estats Units. El país va estar durant 43 anys fora d’aquest comitè –el màxim òrgan de l’estructura militar de l’Aliança– per decisió del general Charles de Gaulle el 1966. Nicolas Sarkozy va posar fi a l’autoexclusió de França el 2009.

L’executiu francès no preveu sortir de l’estructura militar de l’OTAN, però ha anunciat que l’actitud dels Estats Units ignorant l’Aliança i els socis europeus en la seva estratègia al Pacífic per frenar l’expansió de la Xina tindrà conseqüències en la definició del nou concepte estratègic de l’OTAN. L’Aliança celebrarà el 2022 a Madrid una cimera per repensar el seu futur i redefinir el seu concepte estratègic per adaptar-lo als nous temps. 

"Capitulació" davant Biden

Els partits de l’oposició consideren que el govern francès no ha estat prou contundent amb els EUA i han aprofitat l’afer dels submarins i el pacte militar Aukus per atacar Macron i retreure-li la seva “feblesa” i “capitulació” davant Joe Biden després de la conversa que van mantenir els dos mandataris aquest dimecres. ”Macron no està a l’altura de la situació. És incapaç de fer respectar l’orgull de França”, ha sostingut la líder de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen.

Macron va anunciar després de la trucada amb el cap de l’administració nord-americana que el seu ambaixador als Estats Units tornava a Washington després d’haver estat cridat a consultes i va utilitzar un to conciliador en el comunicat que va fer públic conjuntament amb Biden. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, ha optat per una línia més dura. S’ha reunit aquest dijous a Nova York amb el seu homòleg nord-americà, Antony Blinken, i ha advertit després de la trobada que la sortida de la crisi entre els dos països “necessitarà temps” i “requerirà accions”.

stats