Una menor nigeriana amb el seu fill petit, en un dels camps de refugiats instal·lat per l'ONU. REUTERS

Boko Haram destrossa 1.100 escoles en un sol any

Les amenaces dels jihadistes buiden els centres, que es converteixen en improvisats camps de refugiats, sobresaturats i sense mesures higièniques

Una menor nigeriana amb el seu fill petit, en un dels camps de refugiats instal·lat per l'ONU. REUTERS

Boko Haram és el grup terrorista més letal del planeta. El nombre de víctimes dels seus atacs supera, fins i tot, les que provoca l'Estat Islàmic. Però més enllà de les morts (6.644, només el 2014), ferits (1.742) i desplaçats (2,6 milions), el grup jihadista que atemoreix el nord de Nigèria ha posat l'educació en el seu punt de mira, i demostra que la tria del seu nom no és casual. En llengua hausa, 'Boko Haram' significa literalment "l'educació occidental és pecat".

2,6  milions

de desplaçats ha provocat la violència de Boko Haram als països que envolten el llac Txad (Nigèria, el Camerun, el Txad, el Níger i Nigèria)

En l'últim any, els milicians, que a l'abril van jurar lleialtat a l'Estat Islàmic, han destrossat 1.110 escoles a les regions que envolten el llac Txad (el Camerun, el Txad, el Níger i Nigèria), és a dir, cada dia tres centres queden inservibles. La situació és tan preocupant que l'ONU denuncia que "molts nens nigerians no han pogut  anar mai a classe" per culpa dels insurgents i tota una generació corre el risc de  perdre l'oportunitat de tenir accés a una escolarització i, per tant, a una vida millor.

Les amenaces verbals i els atacs que han rebut els centres escolars de Nigèria ha fet que molts mestres hagin deixat d'anar als seus llocs de treball i els centres han tancat. L'ONG britànica  International Medical Korps alerta com les escoles buides es converteixen sense voler en un  refugi per als milers de desplaçats.

És el cas de l' escola pública Maiduguri, a l'estat de Borno, i bressol dels jihadistes, que després de resistir als atacs dels milicians ha decidit abaixar la persiana. "Va durar poc buida", expliquen en aquesta organització, perquè uns 7.000 nigerians, dels quals 2.000 són menors, que han perdut casa seva o han fugit de les seves localitats, hi han trobat refugi. El centre havia estat dissenyat com a internat per a 1.800 estudiants, i les instal·lacions i equipament sanitari, sobresaturats i sense mesures higièniques, corria el risc de contagis de malalties com el còlera, que ha ocasionat una setantena de morts en aquest espai.

Boko Haram es va formar el 2002 com a grup crític contra el govern de Lagos i la modernitat que per a ells representaven les regions del sud del país, sobretot les que es beneficien de les riques reserves petrolieres del delta del Níger. El  2009, però, les seves accions van fer un salt qualitatiu i van començar a atacar civils i el sector de l'educació.

La irrupció de Boko Haram a l' escena internacional es va produir la nit del 14 al 15 d'abril del 2014, quan un grup de milicians armats va  assaltar un internat a la localitat de Chibok, a l'estat de Borno, i van segrestar 276 nenes estudiants. Avui fa 588 dies –un any i 223 dies– d'aquella acció, com s'encarrega de recordar contínuament l'associació  Bring Back Our Girls ('Torneu-nos les nostres noies).

L'organització convoca  pregàries i concentracions per reclamar el rescat de les 219 menors que queden encara en mans de Boko Haram, després que 57 aconseguissin escapar-ne. Les de Chibok no són les úniques i s'estima que en l'últim any  2.000 nenes i dones han estat segrestades pels jihadistes, que controlen part de tres estats del nord de Nigèria, on han imposat la llei de la xaria.

Els testimonis de les dones segrestades i rescatades parlen d' abusos i violacions. En un informerecent, l'organització  Human Rights Watch entrevista 43 supervivents que relaten com els terroristes les utilitzen com a esclaves sexuals, una pràctica molt habitual com a arma de guerra per destrossar les comunitats i victimitzar doblement les dones.