Internacional 24/09/2016

Les bombes plouen a Alep mentre Al-Assad prepara l’atac terrestre

Activistes i veïns de l’est de la ciutat descriuen una devastació inèdita

Cristina Mas
3 min
Una dona amb la seva criatura ferida després de ser rescatades entre la runa  de casa seva,  al barri  d’Al-Muasalat.

Barcelona“M’he despertat amb el so de les bombes i quan he sortit he vist una dona entre la runa d’un edifici, amb la seva filla. Les dues estaven atrapades fins a la cintura. Les hem pogut treure i hem demanat a la mare que s’assegués fins que portéssim una llitera, però deia que no podia seure perquè el seu fill de 8 mesos i el seu marit continuaven atrapats”, explica Mohammad Makki, veí del barri d’Al-Muasalat a Alep. Els barris de l’est del que havia sigut la capital econòmica de Síria han patit en els últims dos dies intensos bombardejos de l’aviació siriana i russa, en el que veïns i activistes descriuen com la pitjor ofensiva que recorden a la ciutat. “ Però si no els teníem por abans, tampoc els en tindrem ara: només un ruc es creu que es pot guanyar una guerra així”, deia.

Fotogaleria: Cascos Blancs, vida i mort a SíriaL’exèrcit sirià, amb el suport de Rússia, va anunciar ahir una ofensiva a gran escala per recuperar els barris rebels de la ciutat, sota control de l’oposició des del 2012, on l'ONU calcula que viuen encara entre 250.000 i 300.000 persones. Activistes i treballadors humanitaris difonien a les xarxes fotografies i vídeos de barris sencers convertits en piles de runa i de criatures destrossades per les bombes.

Imatges esfereïdores fins i tot per als estàndards de la guerra de Síria. Un corresponsal de l’agència AFP i un altre d’Al-Jazira, dels pocs periodistes que treballen dins la ciutat, constataven els bombardejos constants de dia i de nit, que van destruir també un dipòsit d’aigua i tres dels quatre parcs de bombers dels serveis voluntaris de la defensa civil, i només podien cavar amb les mans per rescatar les víctimes dels bombardejos.

Almenys 91 civils havien mort fins a mitja tarda, segons el director d’un dels hospitals de la ciutat, que alertava que la xifra final podia ser molt més elevada. “Alep viu de nit com de dia: bombardejos, destrucció i runa. Qui escolta?, qui ho veu?, qui protesta? No som números, som éssers humans. I ja tenim prou mort”, lamentava Omar Arab, un fotògraf d’Alep de 24 anys.

Diversos testimonis parlaven també d’un nou tipus de bomba que no havien vist mai que provoca un fort tremolor a terra abans d’explotar. I és que el col·lapse de la treva que la setmana passada havien pactat els Estats Units i Rússia pot marcar un abans i un després en la guerra.

El règim sirià es mostra decidit a esclafar la revolta al feu urbà més important que se li resisteix. Segons informava ahir el portal Al-Masdar News citant fonts governamentals, fins a 1.750 soldats sirians esperaven el vistiplau de Rússia per iniciar l’atac terrestre. A l’aeroport de la ciutat fa mesos que s’han fet fortes les milícies xiïtes iraquianes, aliades del règim. L’inici de la guerra urbana sembla imminent.

“El que està passant a Alep és un extermini en la seva màxima expressió”, deia a l’agència Reuters Ammar al-Selmo, cap de la defensa civil. Metges Sense Fronteres, que dóna suport en les precàries instal·lacions mèdiques que continuen funcionant als barris rebels, mostrava la seva preocupació: “La ciutat no ha rebut ajuda ni subministraments mèdics urgents. Els hospitals als quals donem suport informen d’un elevat nombre de ferits. I també sabem que en moltes zones els ferits i malalts no tenen on anar i, simplement, se’ls deixa morir”, denuncia Carlos Francisco, coordinador a Síria. “El món ha observat com Alep està assetjada, els civils queden morts i atrapats i no s’hi fa res. El conflicte sirià és una exhibició devastadora de totes les atrocitats que es poden concebre en una guerra”.

Un diplomàtic occidental citat pel diari britànic The Guardian assegurava, però, que no considerava imminent l’ofensiva terrestre perquè a Nova York els representants russos que participen en les negociacions ho han negat. “És molt poc probable que hi hagi una desfeta imminent de l’est d’Alep. L’única manera seria una atrocitat tan monstruosa que seria recordada durant generacions”.

L’arabista francès Jean-Pierre Filiu, un dels principals experts en Síria, no ho té tan clar: “Staffan de Mistura, l’enviat especial de l’ONU per a Síria des del 2014, hauria de deixar de lamentar-se als passadissos de Nova York o de Ginebra. Que vagi sobre el terreny a Alep per treballar en un alto el foc local entre sirians de l’est i de l’oest i neutralitzi les ingerències estrangeres, ja siguin russes o jihadistes. El desafiament és immens, però està en joc el destí de la mateixa ONU”.

stats