300 bornis, la imatge de la repressió policial a Xile

La direcció de Policia ordena als agents no fer servir més balins, que han ferit un miler de persones

En un Xile convuls a causa de cinc setmanes de revoltes socials, hi ha una imatge que ha colpit la ciutadania: els manifestants que han patit lesions oculars al rebre l'impacte dels perdigons i de les bales de goma que la policia ha utilitzat per dispersar les nombroses i diàries concentracions. "Tiren per deixar-nos cecs", denunciava impotent un activista. La Societat Oftalmològica de Xile estima que els afectats, els que han perdut un ull o la visió total són 300. Són homes al voltant dels 30 anys i la meitat pateixen una disminució severa de la visió. La imatge dels joves amb un ull tapat amb una gasa són gairebé la imatge de la revolta en contra de les desigualtats socials al país sud-americà.

L'ús de balins de plom i la brutal repressió policial han deixat una vintena de morts des que va començar la crisi actual, que és la revolta popular més multitudinària a Xile des de les protagonitzades a finals de la dictadura d'Augusto Pinochet. Els hospitals han tractat més de 2.300 ferits de diversa consideració, dels quals un miler han rebut l'impacte d'algun perdigó. A més, hi ha més de 6.000 detinguts.

Davant aquesta situació, la direcció de la Policia ha ordenat als seus agents en un informe oficial que deixin de fer servir els perdigons i els balins, que "només podran ser utilitzats, de la mateixa manera que les armes de foc, com una mesura extrema i exclusivament per a la legítima defensa" davant d'un perill imminent de mort. 

La veu dels afectats

Per a Cristopher Rodrigo, de 24 anys, el veto als balins arriba massa tard. El jove va perdre la visió total de l'ull esquerre el 21 d'octubre a la tarda quan va decidir afegir-se a les protestes per primera vegada. Gairebé sense que se n'adonés, un agent li va disparar un balí a menys de cinc metres de distància. "Tot va ser molt ràpid, però encara recordo la cara del carabiner", explica Rodrigo, al qual des de llavors li costa dormir i controlar la ràbia.

A la infermera Natalia Aravena, també de 24 anys, un pot de gasos lacrimògens llançat per la policia li va tocar de ple la cara. A conseqüència del brutal impacte, l'ull esquerre li va esclatar i va perdre la visió. Encara amb el dolor viu, la dona reflexiona sobre la desproporció de la repressió policial. "És superinjust el que em va passar. Jo anava tranquil·la, vaig sortir per manifestar-me i em van atacar amb una arma. És una força desmesurada", es lamenta en declaracions a l'agència Reuters.

Com si es tractés d'un contraatac popular, cada vegada és més habitual l'ús de potents làsers en les protestes per part dels manifestants. D'aquesta manera intenten protegir-se de les bales i els canons d'aigua. Enfoquen el raig cap als agents amb l'objectiu de no ser identificats.

La fiscalia té sobre la taula més de 1.100 denúncies per tortures, pallisses i fins i tot violacions de les forces de l'ordre. Amb tot, Ymay Ortiz, cap de la divisió de Drets Humans de l'organisme, estima que la xifra d'afectats podria duplicar-se perquè, a parer seu, moltes víctimes no denuncien perquè tenen por de tornar-se de topar amb la policia i tornar a ser objecte d'abusos.

Més continguts de