L’emigració i l’economia, cavalls de batalla del 'Brexit'

L’OCDE alerta sobre una caiguda del PIB, mentre que els contraris a la UE prometen un sistema de punts per regular l’accés dels estrangers

Quan falten només tres setmanes per al referèndum del 'Brexit', l’economia i l’emigració han esdevingut els grans arguments a què tots dos camps fien les esperances de victòria el 23 de juny. Els partidaris de romandre a la Unió Europea (UE), amb el primer ministre britànic, David Cameron, al capdavant, aposten per l’economia i les fatals conseqüències que podria tenir una decisió contrària a la permanència. Per contra, els favorables a abandonar el club dels Vint-i-vuit, liderats per l’exalcalde de Londres Boris Johnson, fan de la regulació de l’emigració, i dels riscos de no poder controlar-la dins de la UE, l’eix del discurs.

Una setmana després que es conegués la xifra rècord de migrants de països de la Unió establerts al Regne Unit durant el 2015 ( 184.000), Johnson, en campanya al nord d’Anglaterra, ha posat damunt la taula la necessitat “de recuperar el control sobre l’emigració” a través d’un mecanisme de punts similar al d’Austràlia. El sistema per regular l’accés als estrangers entraria en vigor immediatament després del 'Brexit'. A Austràlia, l’ edat màxima per demanar-ne l’entrada és de 50 anys.

Guia didàctica per entendre el 'Brexit'

Al sud, l’altra gran figura del 'Brexit', el ministre de Justícia, Michael Gove, ha destacat la “justícia” del sistema de punts. I apel·lant als votants de les excolònies ja establerts al Regne Unit des de fa dècades, ha assegurat: “Hem de ser capaços de dir als ciutadans del Pakistan, de l'Índia i de Bangla Desh que tindran les mateixes oportunitats que els de la Unió d’entrar al Regne Unit i quedar-s’hi. Si parlen anglès, si tenen aptituds que oferir i si poden contribuir a la nostra economia, seran molt benvinguts. L’any passat, només l’any passat, 77.000 persones van arribar de la Unió sense tenir cap feina”.

A l’altra banda de la trinxera, un nou informe sobre les desastroses conseqüències del 'Brexit', difós per l’ Organització per al Comerç i Desenvolupament Econòmic (OCDE), ha donat munició al govern de Cameron. L’entitat, amb seu a París, sosté que el producte interior brut (PIB) britànic cauria tres punts l’any 2020, en relació amb el que es podria registrar si el país segueix a la UE. La davallada s’agreujaria fins a cinc punts del PIB a la frontera del 2030.

L’estudi de l’OCDE s’afegeix als advertiments alarmistes que, entre altres, han fet recentment, i en el mateix sentit, el Banc d’Anglaterra, el Fons Monetari Internacional, el ministeri d’Economia i l’Institut d’Estudis Fiscals, un 'think tank' independent però que regularment rep suport financer de Brussel·les.

En un període en què, d’acord amb la regulació electoral, cap òrgan de l’administració no pot emetre informes susceptibles de ser considerats un intent d’influir en el vot dels electors, les prediccions de l’organització van ser molt ben rebudes pel ministre d’Economia, George Osborne.

“L’OCDE ha rebaixat significativament les previsions de creixement de la Gran Bretanya a causa de la incertesa sobre el resultat de la consulta, i deixa clar que això només és una mostra que el pitjor encara ha de venir si [el país] deixa la UE. L’impacte a tots els nivells de la vida seria molt negatiu”, deia ahir a Londres. Una idea que Osborne ja havia concretat amb tots els ets i uts en presentar, dijous passat, el darrer informe del Tresor abans que entrés en vigor el període de vet sobre l’administració. El ministre ha quantificat en 820.000 la pèrdua de llocs de treball que comportaria el refús dels britànics a continuar formant part de la Unió Europea.

Les enquestes capgiren

L’edició de 'The Guardian' difon una dada molt preocupant per als partidaris de romandre a la Unió Europea. Per primer cop des que es publiquen enquestes sobre el referèndum, les dues mostres encarregades pel diari, una de telefònica i una altra en línia, atorguen un avantatge de dos punts al 'Brexit', situant el percentatge, exclosos els indecisos, en 52-48. Fins ara, la majoria dels sondejos telefònics, considerats més fiables, donaven un clar avantatge a l’opció de romandre a la UE, mentre que els fets per internet variaven molt, a favor o en contra de la sortida, segons l’organisme que les feia i per a quin mitjà.

Més continguts de