Els britànics ja miren a les urnes

LondresVa ser just amb el canvi d’any, l’1 de gener, que David Cameron va aprofitar per presentar el cartell electoral del Partit Conservador que va significar el tret de sortida de la llarguíssima precampanya de les eleccions que se celebraran el 7 de maig al Regne Unit. El lema triat és “Mantinguem-nos en la ruta cap a una economia més forta”, i és que entre els mèrits que els tories s’atribueixen des que van arribar al poder el 2010 hi ha la reducció del dèficit a la meitat. Però aquesta és una afirmació molt criticada, ja que es diu que només té en compte una part del dèficit, que, si es fan uns altres càlculs, s’ha reduït només un terç.

L’economia és el tema més important d’aquesta precampanya, després de quatre anys i mig marcats per les fortes retallades del govern de coalició entre conservadors i liberaldemòcrates. L’última, l’anunci de retallar 60.000 milions de lliures de despesa pública d’aquí al 2020. Tories i libdems s’esforcen per fer veure que el país està enmig de la recuperació econòmica, mentre que els laboristes qüestionen les retallades, la descomposició de la sanitat pública i l’increment de les desigualtats entre rics i pobres.

El país va créixer un 3% l’any passat -és l’estat desenvolupat que creix més ràpidament- i seguirà creixent, segons l’OCDE, gràcies a la creació d’ocupació -l’atur s’ha situat al 6%- i a la despesa en consum i la inversió en negocis. Però la inflació és molt alta. I més enllà de l’economia, la immigració i el debat sobre la pertinença a la UE acabaran de determinar el vot dels 70 milions de britànics.

Els laboristes, al capdavant

De moment, l’últim sondeig, aquesta setmana (de l’empresa Populus), indica que els laboristes obtindrien el 36% dels vots, per davant dels conservadors (34%), seguits pel UKIP (12%), els liberaldemòcrates (9%), els Verds (5%) i els independentistes escocesos de l’SNP (4%). Segons això, els dos grans partits no traurien majoria i haurien de pactar. La tradició del bipartidisme i les majories absolutes que es va esquerdar a les últimes eleccions generals es va trencar del tot després de la victòria dels ultraconservadors del UKIP a les europees del maig passat. Però cal tenir en compte que, amb el mateix nombre de vots que a les europees, el UKIP no hauria guanyat les generals pel peculiar sistema electoral britànic, que no és proporcional i afavoreix els grans partits.

A quatre mesos per a les eleccions, tots els partits ja han posat en marxa la maquinària electoral: han presentat cartells i programes, han concedit entrevistes i han començat a buscar parelles de ball. El premier David Cameron, líder tory, va coquetejar amb el UKIP, partit populista, antiimmigració i que demana la sortida de la UE. En una entrevista, Cameron no va descartar formar coalició amb els que, no fa gaire, va definir com “un grapat de llunàtics i de racistes encoberts”. Des que va guanyar les europees de l’any passat, tothom ha començat a prendre’s seriosament el UKIP de Nigel Farage i ell mateix ha admès que podria entrar en una coalició. L’auge del UKIP els últims anys ha provocat que Cameron endurís el seu discurs en relació a la immigració i que anunciés la convocatòria d’un referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE per abans d’acabar el 2017.

Mentre conservadors i euroescèptics s’acosten per la dreta, els laboristes flirtegen amb els altres partits de l’esquerra: els Verds i els independentistes escocesos (SNP) i els nacionalistes gal·lesos (Plaid Cymru). A Ed Miliband, el líder laborista, se li retreu que no hagi sigut capaç d’aprofitar el desgast dels tories durant aquests quatre anys de retallades i austeritat per ampliar un marge d’intenció de vot amb els conservadors que ara mateix és mínim. El mateix exlíder laborista Tony Blair va dir que Ed Miliband està massa a l’esquerra per guanyar les eleccions. I els laboristes van reaccionar presentant una bateria de propostes moderades buscant un lloc al centre.

També va començar a construir ponts amb l’exitós SNP, que, tot i perdre el referèndum d’independència d’Escòcia al setembre, ha guanyat suport entre els escocesos, es presenta com a defensor de la socialdemocràcia i situa Escòcia com a motor regenerador de l’economia britànica. L’SNP podria aconseguir la meitat dels vots a Escòcia i convertir-se així en un partit clau en un hipotètic govern en minoria a Londres.

Els liberals, en hores baixes

Finalment, hi ha els liberaldemòcrates de Nick Clegg, que el 2010 van ser tercera força política i partit clau a l’hora de formar govern i que ara paguen el preu d’haver format coalició amb els conservadors amb una caiguda als sondejos en favor del UKIP. La seva única opció és que ni laboristes ni conservadors treguin majoria absoluta i els necessitin per governar. El líder libdem va dir que el pitjor que podria passar és que algú tragués majoria, va desacreditar la resta de partit petits i va assegurar que els libdems donarien “cor als conservadors i espina dorsal als laboristes” si calgués formar un nou govern de coalició, com tot apunta que acabarà passant.

Merkel serà avui a Londres per veure’s amb Cameron

La cancellera alemanya, Angela Merkel, serà avui a Londres, on s’entrevistarà amb el primer ministre britànic, David Cameron. El motiu oficial de la visita és preparar la cimera del G-7 que Alemanya acollirà al mes de juny, però sobre la conversa que tindran tots dos planarà la pretensió de Cameron de renegociar els termes de la pertinença del Regne Unit a la UE. Berlín no està disposat a obrir el meló de reformar els tractats europeus només per acomodar Londres i manté que el principi de la lliure circulació de persones dins de la UE, que el govern de Cameron voldria restringir, és innegociable. Merkel i Cameron tenen una bona sintonia personal però les relacions entre ells s’han vist enterbolides els últims mesos amb episodis com els de l’elecció del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, a la qual el primer ministre britànic es va oposar fermament. Tot i aquest mar de fons, Merkel ha mostrat sempre bona disposició per entendre’s amb Cameron i donar resposta d’alguna manera a les seves inquietuds.