10/07/2021

Bulgària decideix el futur polític de Borissov

3 min
El primer ministre de Bulgària, Boyko Borissov, durant un míting aquesta setmana

L’era Borissov és cada cop més feble. Els búlgars tornaran a votar aquest diumenge en una repetició electoral, després de tres mesos de provar sense èxit diverses fórmules per formar govern. Però les enquestes –que apunten a una pèrdua de suport per al GERB, el partit conservador del primer ministre Boyko Borissov–, i la contundència dels últims escàndols de gravacions il·legals i malversació de diner públic, apareguts als mitjans de comunicació, dibuixen un escenari tan fragmentat com després dels comicis de l’abril. Amb la irrupció parlamentària dels nous partits polítics nascuts de les multitudinàries protestes contra la corrupció governamental de l’estiu passat, al tres vegades primer ministre Borissov (del 2009 al 2013, del 2014 al 2017 i del 2017 al 2021) li balla la cadira.

Els sondejos diuen que el suport al GERB ha caigut un 5% en els últims mesos i, en canvi, el partit antiestablishment del còmic i cantant Slavi Trifonov, que sorprenentment havia quedat en segon lloc, segueix escalant posicions fins al punt de poder tenir la clau del pròxim govern i amenaçar la continuïtat de Borissov, a qui Trifonov acusa d’haver convertit Bulgària en un “estat mafiós”.

Corrupció i impunitat

A principis de juny, el departament del Tresor dels Estats Units va imposar sancions contra tres oligarques búlgars i una xarxa de més de seixanta empreses i organitzacions relacionades amb la corrupció. Un dels sancionats és el magnat dels mitjans de comunicació Delyan Peevski, que, segons el comunicat de premsa de l’administració nord-americana, va utilitzar el seu imperi mediàtic per proporcionar al govern “una cobertura mediàtica positiva a canvi de rebre protecció contra investigacions penals". Peevski està estretament lligat al GERB i els seus mitjans es van encarregar de retratar les protestes anticorrupció del 2020 com un moviment violent que pretenia minar el govern legítim de Bulgària.

Les sancions nord-americanes deixen en evidència també la Unió Europea i la seva incapacitat per exigir reformes democràtiques als seus propis estats membres. La resolució del Parlament Europeu que l’octubre de l’any passat denunciava el “deteriorament significatiu” de la democràcia i els drets fonamentals a Bulgària –inclosa la independència del poder judicial, la separació de poders, la lluita contra la corrupció i la llibertat dels mitjans de comunicació– es va aprovar amb els vots en contra del Partit Popular Europeu, la família política de Borissov.

La teranyina d’enriquiment i impunitat construïda per Borissov té com a nucli central els anomenats siloviki, una oligarquia estretament lligada als serveis de seguretat de l’era comunista que es va aprofitar del buit de poder posterior per acumular riquesa i influència política als anys noranta. El mateix Borissov, que va començar com a guardaespatlles personal del líder comunista de Bulgària, Tòdor Jívkov, s’ha convertit en el primer ministre del país més corrupte de la Unió Europea durant 7 anys consecutius, segons l’índex de Transparència Internacional.

Aquest és el nucli de la corrupció desenfrenada, la captura dels recursos de l’estat, el tràfic d’influències i la malversació actual. Una màfia arrelada en el passat i alimentada pels fons europeus que arriben des de l’entrada de Bulgària a la UE, el 2007.

Amb aquest panorama, les eleccions parlamentàries d’aquest diumenge són una incògnita, sobretot per al futur de Borissov. Però aquesta incertesa ja és indicativa d’un triomf concret, el de la societat búlgara mobilitzada, que desafia les inèrcies d’abusos, corrupció i violacions de drets que suporten des de fa dècades.

Periodista
stats