Internacional 24/01/2021

Buscar el covid en coves de ratpenats a Tailàndia

Uns científics hi arriben per investigar rastres del virus mentre els locals recol·lecten els fems dels mamífers

HANNAH BEECH, THE NEW YORK TIMES
4 min
Un equip d’investigadors inspeccionant a Tailàndia una cova de ratpenats per buscar indicis sobre l’origen del covid-19.

Photharam (tailàndia)Les coves de ratpenats feien pudor de ratpenat. En la foscor de les grutes, en un complex de coves a l’oest de Bangkok, els tailandesos amb fars i llanternes fan la seva: els pelegrins del temple propietari del complex preguen a les figuretes de Buda en una cova, mentre l’expressió de les estàtues no delata cap reacció quan els cauen deposicions (guano ) de ratpenats sobre les espatlles. Els recollidors de fem rasquen els excrements de terra per vendre’ls com a fertilitzant. I investigadors mèdics, supervisats per un dels principals viròlegs de ratpenats del món, atrapen aquests mamífers amb ales per fer proves i traçar-hi el coronavirus. Alguns científics creuen que es va originar en ratpenats.

Fora del complex, l’abat del temple budista, Temple dels Centenars de Milions de Ratpenats, es dirigeix per un altaveu als visitants: “No us preocupeu, aquests ratpenats no porten malalties perquè mengen insectes”, diu l’abat Phra Khru Witsuthananthakhun. “Tothom sap que quan els ratpenats de fruita mengen fruita, la comparteixen amb altres animals, com ara les rates, i així es propaga la malaltia”. L’abat té raó quan diu que els ratpenats que mengen fruita s’han relacionat amb virus greus que han saltat als humans. Però els que mengen insectes han donat als humans la seva part de malalties mortals. Molts viròlegs creuen que el ratpenat de ferradura, àvid devorador d’insectes, pot tenir relació amb el covid.

La zona del voltant, el districte de Photharam, a la província de Ratchaburi, 815 quilòmetres al nord de Bangkok, ha lligat la seva fortuna als ratpenats, que atrauen turistes, empreses de fertilitzants i sobretot científics que estudien els mamífers. Només en una cova n’hi ha tres milions de 10 espècies diferents. Gairebé una quarta part de les espècies de mamífers del món són ratpenats. La capacitat per volar mentre acull un munt de virus els converteix en meravelles zoològiques i en vectors eficients de transmissió de malalties. Les infeccions que es creu que han sorgit dels ratpenats en les últimes dècades inclouen coronavirus com el de la SARS i la MERS, juntament amb altres com el Nipah, el Hendra i l’Ebola.

“Per què culpar els ratpenats?”

Tot i que el coronavirus que provoca el covid-19 no s’ha trobat de manera concloent en els ratpenats, a la província de Yunnan, al sud-oest de la Xina, un investigador va identificar-ne un que s’hi assembla molt. Els excrements de ratpenats de ferradura de Cambodja també hi han mostrat vincles. I el mateix tipus de ratpenat era el reservori natural de la SARS. El descobriment de la possible connexió entre els ratpenats de ferradura i el coronavirus relacionat amb el covid-19 és el motiu pel qual Supaporn Watcharaprueksadee, subdirectora del Centre de Malalties Infeccioses Emergents de Tailàndia i especialista en virus transmesos per ratpenats, investiga si els de Tailàndia, que no és lluny de Yunnan i Cambodja, tenen una càrrega viral similar.

La doctora Watcharaprueksadee afirma que el seu equip no ha trobat cap rastre d’un coronavirus similar al del covid-19 en els ratpenats del temple de Khao Chong Phran, tot i que se n’han descobert d’altres. Tot i això, la visió dels investigadors, vestits de cap a peus amb equips de protecció individual, ha sorprès una comunitat que obté dels ratpenats la subsistència econòmica. “Aquí no hi ha covid”, diu Auenjit Kaewtako, voluntari de salut del districte que fa 40 anys que arriba a Khao Chong Phran. “Per què hem de culpar els ratpenats?”, es pregunta.

Tot i que Tailàndia va ser el primer estat fora de la Xina a confirmar un cas de covid-19, el país ha tingut des del maig una escassa transmissió local. Però les últimes setmanes la pandèmia s’ha començat a estendre per tot el país després que s’hagi detectat per primer cop en comunitats d’immigrants que treballaven al llarg de la porosa frontera amb Birmània. Tailàndia ha passat a informar de centenars de casos al dia a finals de desembre i gener. I la xenofòbia ha augmentat, juntament amb la quiroptofòbia, la por als ratpenats.

Segons l’opinió dels recol·lectors de fems de Khao Chong Phran, no gaire lluny de la frontera amb Birmània, l’ansietat a causa dels ratpenats és exagerada. N’hi ha 17 espècies i només dos són dels que mengen fruita, que són els vinculats a la propagació de la malaltia. La resta consumeixen insectes. “Fins i tot abans de la generació del meu avi, recollíem guano de les coves”, diu Jaew Yemcem, de 65 anys.

Subhasta

Els dissabtes a la matinada, Khao Chong Phran permet als recol·lectors de guano entrar a les coves per obtenir el fertilitzant ric en nitrogen. Després de comprar-l’hi als recol·lectors, el temple el subhasta entre agricultors o intermediaris agrícoles, que asseguren que només un grapat d’aquest fem afegeix una dolçor seductora a les guaiabes i una circumferència impressionant a les papaies. Els recol·lectors reben 85 cèntims per galleda i poden acumular-ne fins a una dotzena cada dia. En alguns països del Sud-est Asiàtic, els ratpenats són molt apreciats. Tot i que les parades del temple a Khao Chong Phran n’havien arribat a vendre a la brasa, els habitants locals ja no en mengen perquè són animals protegits, diu la doctora Watcharaprueksadee.

Però Prangthip Yencem, que treballa com a ajudant de cuiner en una escola local durant la setmana, i que recull guano de les coves els dissabtes, diu que el consum de ratpenats, tot i ser més baix, continua. I assegura que el mamífer té bon gust de qualsevol forma que el preparis, saltejat amb xili i alfàbrega o fregit amb all i pebre blanc. Per als homes, la sang de ratpenat amb un glopet d’alcohol és un còctel vigoritzant, afegeix. “Fins i tot ara la gent menja ratpenats, i no tenen covid”.

La població de ratpenats al districte de Photharam ha disminuït en les últimes dècades, víctimes de l’expansió urbana que està destruint la Tailàndia rural. L’ús intensiu de pesticides també els ha privat dels seus aliments. I amb menys ratpenats ara es recull la meitat de guano que fa una dècada. L’estrès que provoca tot plegat als animals fa que siguin més vulnerables a malalties i, segons els especialistes, això fa que augmenti les possibilitats que els virus saltin a altres espècies.

Copyright The New York Times

stats