Internacional 14/12/2020

Tres homes es disputen la successió de Merkel

La CDU escollirà el mes que ve el seu nou president i candidat a les eleccions del setembre

Albert Castellví Roca
4 min
La cancellera alemanya, Angela Merkel

SabadellDesprés de 16 anys en el càrrec, Angela Merkel deixarà la cancelleria alemanya a finals del 2021. L’octubre del 2018, un any després d’haver guanyat les eleccions per quarta vegada, Merkel va anunciar que renunciava a la presidència de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i que no optaria a un cinquè mandat. S’obria així la cursa per convertir-se en el nou líder del centredreta alemany, una cursa que s’acabarà els dies 15 i 16 de gener amb l’elecció del nou president del partit i candidat a la cancelleria.

L’adeu de Merkel (que continuarà en el càrrec fins a les eleccions del 26 de setembre) marcarà un punt d’inflexió no només per a la CDU, sinó també per a Alemanya i per al conjunt d’Europa. Des de la seva arribada al poder, el novembre del 2005, s’ha erigit en la líder de facto de la Unió Europea i ha portat la iniciativa en qüestions tan sensibles com la sortida de la crisi financera del 2008 (imposant l’austeritat com a recepta per fer reflotar l’economia), la gestió del Brexit o la crisi migratòria dels últims anys (amb una política favorable a l’acollida dels refugiats).

La seva popularitat, a més, ha crescut significativament els últimes mesos, gràcies a la seva gestió de la pandèmia del covid-19: una enquesta del Pew Research feta pública a l’octubre indicava que un 81% dels alemanys confiaven en la gestió de Merkel. I no només això: en molts països estrangers, des dels Estats Units fins a França, Espanya o Austràlia, la cancellera obtenia ara la valoració més alta de tot el seu mandat. Caldrà veure, però, si les dures restriccions aprovades aquest cap de setmana, amb un tancament molt estricte per a les vacances de Nadal, li passaran factura.

Tres candidats

El substitut de Merkel serà un home nascut a Renània del Nord - Westfàlia, la regió més poblada i més rica del país, on hi ha ciutats com Colònia, Düsseldorf o Dortmund, i d’on són originaris els tres candidats que s’han presentat a les primàries. Un d’ells, de fet, és el president d’aquest land. Es tracta d’Armin Laschet, considerat el candidat més pròxim a Merkel. Malgrat haver-se oposat a l’aprovació del matrimoni homosexual, ha fitxat com a número dos de la seva candidatura l’actual ministre de Salut, Jens Spahn, que està casat amb un altre home. Spahn és un dels valors en alça del partit gràcies a la gestió de la crisi del coronavirus, i la seva ideologia conservadora haurien de permetre a Laschet, més moderat, guanyar suports entre l’ala més dretana de la CDU.

Si Laschet representa la continuïtat amb les polítiques de la cancellera, Friederich Merz és tot el contrari: després d’haver perdut un pols amb Merkel el 2002, el 2009 va deixar la política i s’ha passat l’última dècada treballant al sector privat. Merz, el més conservador dels tres candidats, s’ha proposat recuperar els votants que han abandonat la CDU en favor de la ultradretana Alternativa per Alemanya.

El tercer en discòrdia és Norbert Röttgen, diputat des de fa 26 anys. Antic aliat de Merkel, el 2010 va ser nomenat ministre de Medi Ambient, però la seva derrota a les eleccions regionals de Renània del Nord - Westfàlia l’any 2012 el van fer caure en desgràcia: va ser cessat i la seva bona relació amb la cancellera es va acabar. És d’entrada, el candidat amb menys opcions de victòria.

Candidata frustrada

La CDU ja havia escollit una successora per a Merkel l’any 2018: va ser va ser Annegret Kramp-Karrenbauer, però el seu lideratge es va acabar abruptament al febrer arran de la polèmica elecció del president del land de Turíngia, en què els diputats de la CDU van unir els seus vots als d’Alternativa per Alemanya. Tot i que ella s’hi va mostrar en desacord, el seu lideratge va quedar tocat i pocs dies després va decidir renunciar al càrrec i no postular-se com a candidata a cancellera. El seu substitut havia de ser escollit a l’abril, però la pandèmia de coronavirus ha obligat a ajornar el procés en dues ocasions. Finalment, ahir es va aprovar que la votació, en què participaran 1.001 delegats, es faci telemàticament d’aquí un mes.

stats