Certificats de virginitat, orgull al sud de l'Àfrica
Organitzacions d'igualtat de gènere i drets de menors critiquen el retorn dels tests
Richards Bay (Sud-Àfrica)La pandèmia de la sida és en gran part culpable de la revifalla dels exàmens de virginitat a l'Àfrica austral. La pràctica s'havia gairebé eradicat però l'expansió del virus la va fer tornar a les zones rurals de Sud-àfrica, Zimbàbue i Swazilàndia fa poc més d'una dècada. En nom de la tradició i la salut, les famílies fan passar a l'adolescent una exploració vaginal que comprovi si té l'himen intacte, malgrat que pot trencar-se per accident.
En cas que es determini que la noia no ha mantingut relacions, se li dóna un certificat. No és oficial i els crítics asseguren que xoca amb la Constitució, la igualtat de gènere i els drets dels menors. La directora del Centre Legal de Dones, Jennifer Williams, diu que la pràctica "discrimina i envaeix la intimitat de les noies", i afegeix que és inútil "per frenar les malalties de transmissió sexual", ja que "com a molt atura temporalment els riscos".
Aquesta és una de les claus dels defensors dels tests. És el cas de Nomagugu Ngobese, presidenta de l'associació Nomkhubulwane -que fomenta la cultura zulu- i organitzadora de "tallers d'educació sexual" per a adolescents en què les anima a "l'abstinència fins al matrimoni", responent a la moral zulu i amb la intenció de posar fi al contagi del VIH i els embarassos. És el discurs dels que defensen que sense oportunitat no hi ha riscos. "També fem sessions per a nois", matisa, però els exàmens de virginitat per a ells no són possibles i la tradició del rol masculí hi juga en contra.
Aplaudiments o ostracisme
Khanyisile Zuma acaba de fer 17 anys i mostra orgullosa el seu cinquè certificat, signat pel pastor de la seva església, tot i que l'examen l'hi fa una dona "en privat". Normalment els tests són un esdeveniment social. Les adolescents s'estiren en una estora envoltades de dones perquè la més vella o amb més ascendent de la comunitat s'encarregui de fer l'exploració. Per a les "pures" es dispensen aplaudiments, mentre que per a les altres, "l'ostracisme i l'estigmatitzacio", explica Williams.
La Khanyisile viu en un antic gueto negre a prop de Richards Bay, una localitat turística a la costa est de Sud-àfrica. Tots els veïns són pobres amb un altíssim percentatge d'atur i fracàs escolar, tot i que hi ha molts embarassos adolescents i relacions multiparella. La noia afirma que s'avé als exàmens per "mantenir el cos protegit". La cap del Centre Legal de Dones adverteix que l'exhibició pública pot convertir la noia "en objectiu de violació d'homes que creuen que una verge cura".
Mlpume Mlthembu, de 17 anys, no sembla amoïnada per això, i considera que el pitjor són les "mofes i insults" de companyes amb experiència o dels nois que volen la seva "primera vegada". Fa tres anys que Nompilo Dlabla, de 15 anys, rep el certificat. El primer cop "tenia por" però tres anys després sap que és "bo per al futur". Jura que no pensa en la lobola , el dot per a un casament, però diu que per una noia pura la família del nuvi paga "16 vaques, i per les que no ho són, vuit".
Ngobese riu quan se li pregunta si aquest és el preu de casar-se amb una verge. "Són nenes, no saben res, però la qüestió és que si tens el VIH, de què serveix el dot?"
