La ciberguerra pren forma més enllà dels atacs informàtics
BarcelonaAmedy Coulibaly, el terrorista francès que va assassinar quatre dels ostatges del supermercat kosher, portava posada una minicàmera de vídeo GoPro com les que fan servir els esportistes d’aventura per deixar constància de les seves proeses, i amb ella va rodar imatges de la seva acció abans de ser abatut per la policia. Els seus companys jihadistes, els germans Kouachi, van deixar una càmera idèntica, i sense desembalar, al cotxe amb el qual fugien de la redacció de Charlie Hebdo amb un rastre de 12 cadàvers més.
És una evidència que els extremistes han adoptat amb entusiasme la tecnologia més avançada en audiovisuals i telecomunicacions. Els que pretenen sobreviure a les seves pròpies accions esperen fer servir les imatges per revisar-les a posteriori, tal com ho faria un entrenador de futbol per millorar el rendiment dels seus jugadors. Però, sobretot, l’objectiu és exhibir a la xarxa el que han fet, ja sigui en pàgines web d’accés restringit per afavorir la captació de nous activistes i elevar la moral dels existents o bé per fer-se visibles davant l’opinió pública que pretenen atemorir. Les xarxes socials, amb la precipitació i la falta de criteri que les caracteritzen, n’acaben amplificant la difusió.
Atac al poderós Pentàgon
En aquesta mateixa línia de propaganda cal interpretar el segrest temporal de dilluns dels perfils a Twitter i YouTube del comandament central unificat de l’exèrcit dels EUA, el Centcom, per part d’un autodenominat Cibercalifat que afirmava que actuava en nom de l’Estat Islàmic. Els intrusos hi van publicar missatges amenaçadors i enllaços a documents suposadament descriptius de les operacions nord-americanes en curs i llistes de personal militar, incloent-hi comandaments en actiu i retirats. El Pentàgon assegura que aquest material no té valor estratègic: la gran majoria procedeix de pàgines web acadèmiques i científiques i ja no està vigent.
Però tant si és veritat com si no ho és el que diuen els militars, el mal ja està fet: el que ha transcendit sobre l’incident és que els islamistes s’han introduït als sistemes informàtics de l’exèrcit més poderós del món, tot i que només s’ha demostrat que han obtingut -probablement amb les mateixes tècniques d’enginyeria social i suplantació que serveixen per robar fotografies íntimes d’actrius famoses- les contrasenyes d’accés a uns perfils socials que els militars, com les agències d’espionatge, tenen precisament per guanyar-se la simpatia dels ciutadans. En ocasions, per vies sorprenents: ara s’ha descobert que el mateix Centcom publica fotografies d’armament a Pinterest, una xarxa social majoritàriament femenina en què dominen les imatges de cuina, moda i decoració.
Que les guerres del segle XXI es lliuren en bona part a internet està fora de qualsevol dubte: la intrusió del Cibercalifat va tenir lloc precisament mentre el president Obama feia un discurs sobre la importància de la ciberseguretat. En els exèrcits actuals, les habilitats informàtiques poden ser tan letals de cara a l’enemic com la precisió o la capacitat de foc. I a tots els bàndols hi ha combatents que escapen al control dels estats: els hackers d’Anonymous, que porten gairebé 10 anys sabotejant webs d’organismes oficials i grans empreses, ja han començat a fer-ho amb algunes pàgines que donen suport als extremistes islàmics.
