Franc Cortada: "La cimera de Sevilla ha estat una oportunitat perduda per frenar l'oligarquia dels multimilionaris"

BarcelonaFa més de vint-i-cinc anys que Franc Cortada treballa en el camp de la cooperació i en fa cinc que és el director executiu d'Oxfam Intermón. Però ni els anys d'experiència ni el context cada cop més advers al treball humanitari no han reduït el seu entusiasme per la feina. Aquests dies ha participat a Sevilla en la 4a Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, que s'ha clausurat aquest dijous i que ha reunit durant quatre dies els governs de l'ONU -amb la sonada excepció de Washington- per afrontar la necessària reforma del sistema d'ajuda humanitària mundial, en el context de les retallades imposades per Donald Trump a la cooperació dels EUA, que fins ara n'eren el principal contribuent.

Com valora el Compromís de Sevilla: ha estat una oportunitat perduda?

— Sí que ha estat una oportunitat perduda perquè els països rics facin grans canvis. Els diners per posar fi a la pobresa hi són, però són en mans d'uns pocs rics del nord, una oligarquia de multimilionaris. Però el resultat conté algunes crides positives pel que fa als impostos als més rics o el compromís pel 0,7% per a cooperació. També en un moment en què les autocràcies d'extrema dreta creixen, veiem que el multilateralisme encara funciona: 192 països han acordat aquest text. Però és un acord que ha comportat una pèrdua d'ambició en alguns àmbits i tendències preocupants. La reforma de l'arquitectura del deute és un dels temes més fluixos i els països del sud han parlat molt d'aquest fracàs. Encara que el text per primer cop obre la porta a regular-ho en el marc de l'ONU. Si ho mires en clau de procés, hi ha algunes portes que s'obren. Hem de tenir en compte que aquesta cimera arriba en un moment crucial, amb la retirada dels Estats Units de la taula.

Quin impacte ha tingut la desaparició de USAID, l'agència de cooperació dels Estats Units desmantellada per Donald Trump i Elon Musk?

— L'impacte és terrible perquè USAID era el gran contribuent, amb el 40% de l'ajuda humanitària a escala global, i han retallat el 83% d'aquests 44.000 milions de dòlars. Són retallades mortals, literalment: aquest any calculem uns 3,3 milions de morts addicionals per falta de vacunes, amb unes 2.000 infeccions diàries més, i 7 milions de morts addicionals els pròxims quatre anys. Realment és demolidor.

Això obliga les ONG com la seva a fer retallades de personal?

— Nosaltres rebem molt pocs fons de USAID. Només en rebíem per a projectes molt concrets com a la República Democràtica del Congo, i allà hem hagut de tancar un hospital rural i ja no podem mantenir el treball que hi fèiem d'aigua i sanejament per a 480.000 desplaçats. A més, indirectament ens estan arribant moltes peticions d'organitzacions que depenien de USAID i que ens demanen que ocupem el seu buit. La mala notícia és que ningú vindrà a cobrir el buit perquè els EUA no són els únics que retallen. Els altres grans donants tradicionals, com Alemanya, el Regne Unit, França, Bèlgica o la UE, també apliquen retallades d'entre el 20% i el 30%.

Com es finança Oxfam?

— Una part substantiva ve dels nostres 150.000 socis i de donacions, cosa que ens dona molta llibertat. Però també rebem finançament públic i tot això va baixant. Ara tenim la sort de comptar amb una situació bastant sanejada fins al 2027. Però veurem si cal ajustar la nostra capacitat d'actuació. Perquè estem enmig d'una tempesta perfecta.

Una tempesta perfecta?

— Estan passant diverses coses alhora. Primer, la gent que necessita ajuda humanitària s'ha triplicat en els últims cinc anys: de 100 milions a 305 milions de persones. Segon, s'està retallant l'ajuda econòmica. Tercer, estan canviant les regles de joc, el dret internacional humanitari no es respecta i hi ha violacions constants de drets humans. I, quart, el treball humanitari cada vegada és més arriscat. Fins a 280 treballadors humanitaris van morir l'últim any al món. A Oxfam fa un parell de mesos hem tingut baixes a Gaza, on han mort molts treballadors humanitaris. La situació és molt preocupant no només per la retallada de Trump, sinó també pel soscavament dels principis democràtics i el debilitament de les estructures globals, el qüestionament de l'ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial.

Fins i tot la Unió Europea ara prioritza la militarització.

— Totalment, hi ha un biaix ideològic, un relat que pretén condicionar els fons de cooperació internacional a la seguretat, la migració, el comerç. Això és un fracàs moral i un error estratègic, perquè si el que volem és garantir la seguretat, el que cal és anar a l'arrel dels problemes, i per això calen més diners per a cooperació per garantir l'estabilitat dels països i la reducció de les desigualtats.

Hi ha qui diu que la caiguda de USAID és una oportunitat per reformar un sistema d'ajuda ineficient.

— És evident que és un sistema colonial, on les grans organitzacions rebien una part substantiva del finançament i una part molt petita arribava a les locals. Cal una reforma. Però aquestes retallades dràstiques irresponsables no són la manera. Sobretot, perquè hi ha un component ideològic al darrere, que es veu a les ordres executives de Trump, com la que prohibeix finançar amb diners dels EUA qualsevol programa de salut sexual o reproductiva i això té un impacte gros en milions de nenes i de dones. Aquesta política de l'extrema dreta, neoconservadora, fa servir de boc expiatori els grups més dèbils com la comunitat LGBTI, i això està generant una regressió flagrant dels drets de les dones i les minories. S'està imposant també una oligarquia dels multimilionaris, els Estats Units ara mateix són una plutocràcia, i això és un problema perquè les desigualtats al món ja creixien.

I què s'hi pot fer?

— Aquestes desigualtats econòmiques flagrants no són fruit de la fatalitat, sinó de decisions polítiques i d'una mirada ideològica. Darrere hi ha decisions sobre els sistemes fiscals pels quals apostem, quina regulació posem al sector privat, qui té el control dels recursos naturals... I això és una bona notícia, perquè vol dir que tenim la capacitat de capgirar-ho. Probablement som la primera generació que té els coneixements, la tecnologia i els recursos financers per abordar molts d'aquests desafiaments planetaris que tenim. Totes aquestes grans corporacions que generen beneficis extraordinaris en molts casos no respecten ni els drets humans ni els drets ambientals, i això s'ha d'acabar.

Sobreviurà l'entramat d'ajuda humanitària global?

— Espero que sí. La capacitat d'intervenció serà més baixa, haurem d'escollir batalles. Em preocupa especialment l'assetjament cada vegada més bèstia que pateixen els activistes arreu del món, empresonats, assassinats, lleis que es promulguen per silenciar-los. El govern d'Ortega a Nicaragua ens va fer fora del país perquè érem un actor molt incòmode. A l'Índia, el govern de Modi ens ha dificultat molt treballar-hi. Però, malgrat això, cada dia hi ha més de 600.000 treballadors humanitaris que es lleven amb vocació d'ajudar els altres, encara que molts s'hi juguen la vida.