Internacional 23/06/2021

Cinc anys del terratrèmol que va trencar en dos el Regne Unit

Les enquestes mostren que el país continua dividit sobre la sortida de la Unió Europea

4 min
Manifestants partidaris del Brexit en una concentració davant del Parlament britànic.

LondresA les deu del vespre, hora de Londres, del 23 de juny del 2016, avui fa cinc anys, David Cameron i George Osborne, llavors primer ministre britànic i ministre del Tresor, respectivament, es van tancar a Downing Street per esperar el recompte del referèndum del Brexit . Menys d'una hora després, una de les cares més agres dels partidaris de trencar amb la Unió Europea (UE), l'extremista i xenòfob líder del UKIP, Nigel Farage , va aparèixer a Sky News per admetre la victòria de l'opció continuista. Una primera declaració que posteriorment es va atribuir a l'interès de diferents fons d'inversions, que en van sortir beneficiats, en funció de ràpids moviments especulatius de capitals, apostant a la baixa a favor del no quan fins i tot el més eixelebrat dels partidaris del trencament donava per segura la victòria del sí a la UE . El resultat real de les urnes els reportaria grans beneficis.

Però cap a quarts de quatre de la matinada del 24 de juny, amb els resultats que inundaven ja els districtes del nord d'Anglaterra, s'intuïa que el no a la Unió Europea havia triomfat: el 51,89% va votar a favor de trencar mentre que el 48,11% va votar per continuar-hi. Poc després de les vuit del matí, Cameron oferia la seva dimissió des de la porta de Downing Street. Traslladant al país un problema intern del Partit Conservador, Cameron havia cavat la seva tomba política. Un fracàs personal sense pal·liatius, que li ha valgut el títol honorífic, concedit per un grup d'historiadors britànics, de ser el pitjor premier en segles.

Fa cinc anys va començar la crisi política més profunda que ha viscut el Regne Unit des de la Segona Guerra Mundial, amb episodis inèdits per a la que s'anomena la democràcia més antiga del món, com la suspensió del Parlament per part de Boris Johnson . Una crisi que no es va tancar, almenys en la primera etapa, fins a la victòria electoral de Johnson en els comicis del desembre del 2019 .

Ha valgut la pena, tot l'embolic?

Ha valgut la pena el Brexit? Aquest dilluns el ministre britànic per a Europa, David Frost, negociador de l'acord amb la UE , declarava davant del Parlament: "Molts brexiters no s'esperaven el grau de dificultat en el tracte amb la UE que el Brexit implicaria". Una sorprenent afirmació deutora de dos fets: la gran demagògia amb què es va vendre el divorci amb la UE i la creença de les elits britàniques, sobretot les angleses, que el món encara els deu la factura de la victòria contra els nazis.

Si el Brexit ha valgut la pena o no és, de moment, una qüestió de percepció: encara és aviat per treure conclusions dels rendiments econòmics de la trencadissa. En especial arran de la pandèmia, que ha afegit un element de distorsió ara per ara difícil de mesurar. Tot i així, hi ha sectors que ja en pateixen les conseqüències. Divendres passat, l'Associació d'Exportadors Britànics de Menjar i Begudes assegurava que durant el primer trimestre del 2021 la caiguda de les exportacions a la UE ha superat els 2.100 milions d'euros.

Hi ha, però, molts altres maldecaps. Polítics, sobretot. Els dos més evidents són la inestabilitat a Irlanda del Nord i els problemes que ocasiona el protocol per salvaguardar la permeabilitat de la frontera interior de l'illa, i la petició des d'Escòcia, que a la tardor es concretarà, de fer un segon referèndum d'independència .

L'ex primer ministre Gordon Brown reconeixia fa uns dies la impossibilitat que el Regne Unís es torni a incorporar a la Unió Europea a curt o fins i tot a mitjà termini, però afirmava que mai no renunciaria a continuar predicant la necessitar de reintegrar-se al bloc de Brussel·les .

Què en pensen els britànics, però? Val o ha valgut la pena el Brexit? La resposta la dona el professor John Curtice, de la Universitat de Strathclyde, a Glasglow, el principal expert en demoscòpia del Regne Unit. "Cinc anys després, el Brexit encara divideix el Regne Unit", diu a l'informe que ha publicat aquest dimarts a la web Whatukthinks.org . Amb les dades a la mà, Curtice afirma que el Brexit està lluny d'haver "constituït un èxit". Entre altres raons perquè quatre de cada cinc persones votarien de la mateixa manera que ho van fer fa cinc anys, però només el 21% creuen que el Regne Unit ha deixat la Unió amb un bon acord, mentre que el 36% consideren que el divorci es va fonamentar en un mal pacte. Amb tot, "el 75% dels votants del Leave encara confien que el Regne Unit tregui beneficis del Brexit, sigui impulsant l'economia o reduint la immigració".

La investigació dirigida pel professor Curtice suggereix que si s'hagués celebrat un altre referèndum el resultat més probable hauria sigut un "avantatge molt just per a l'opció del Remain". Perquè els adults que no van participar en el plebiscit del 2016, ara, amb una proporció de 2 a 1, s'inclinarien per continuar a la UE. Paradoxalment, però, la mateixa anàlisi mostra que en un nou referèndum per decidir sobre la reincorporació a la UE, probablement el 52% dels vots hi serien contraris.

Tot i que són pocs els votants que es lamenten de la seva decisió, també són pocs els que han quedat convençuts que el Brexit "al cap i a la fi és una bona idea", conclou.

stats