ESTATS UNITS
Internacional 05/11/2016

Clinton-Trump, dues visions confrontades del món

Els dos candidats presidencials tenen idees diferents sobre quina ha de ser la política exterior nord-americana que tindran conseqüències en les relacions internacionals i l’estabilitat global

Núria Ferragutcasas
6 min

WashingtonL’elecció del nou inquilí de la Casa Blanca afecta no només els Estats Units sinó també la resta del món. La primera potència militar i econòmica té una posició única en les relacions internacionals i la seva política exterior té conseqüències en l’estabilitat global.

Clinton vs Trump, un duel inèdit per Sònia SánchezEl futur president haurà d’afrontar un Pròxim Orient convuls, amb la guerra civil a Síria i l’amenaça de l’Estat Islàmic; una Europa que lluita per contenir els atacs terroristes, i una Rússia i una Xina que volen augmentar el seu poder global i que desafien els seus veïns. Els dos candidats presidencials, Hillary Clinton i Donald Trump, tenen una visió del món i una política exterior diferents. La candidata demòcrata representa la continuïtat del lideratge internacional del president Barack Obama. El seu rival, en canvi, assegura que els Estats Units han perdut la seva influència i que només ell la pot recuperar.

L’aspirant republicà diu que l’auge del grup jihadista Estat Islàmic va ser conseqüència de la falta de lideratge americà al món i creat per Obama, amb l’ajuda de Clinton quan era secretària d’Estat. I ha afirmat que renegociarà les relacions comercials i militars que el seu país té tant amb els seus aliats com amb la Xina i Rússia.

Clinton, per la seva banda, s’ha presentat com l’única presidenciable amb experiència internacional. I ha advertit que el caràcter i les idees de Trump són “perillosos”. “Un home que pot ser provocat amb un tuit no hauria de tenir els codis nuclears”, ha repetit una vegada i altra.

Des de la ciutat de Nogales es veu la frontera amb Mèxic, Arizona.

Amèrica

A diferència del seu rival, Hillary Clinton vol una reforma migratòria amb un procés perquè els més d’11 milions d’indocumentats -la majoria, de països llatinoamericans- que viuen als EUA puguin obtenir la ciutadania. D’altra banda, està a favor d’enfortir llaços comercials amb els seus veïns, tot i que, en campanya, ha matisat que han de ser justos per als treballadors nord-americans. En el tema cubà, seguirà els passos fets per Obama per restablir les relacions diplomàtiques i vol eliminar el bloqueig a l’illa.

Les dues propostes més importants que Donald Trump té per a aquesta regió és la construcció d’un mur a la frontera dels EUA amb Mèxic i renegociar el Tractat de Lliure Comerç Nord-americà (NAFTA, per les seves sigles en anglès). D’altra banda, ha promès mà dura amb els governs de Cuba i Veneçuela. Tot i que en un principi no s’oposa al restabliment de relacions amb l’illa dels Castro, ha dit que podria cancel·lar l’acord perquè és “dèbil”.

May promet que Londres serà un soci fiable després del Brexit

Europa

Clinton ha assegurat que si és president mantindrà el suport dels EUA als països europeus. I ha criticat el seu rival per haver titllat l’OTAN “d’obsoleta”. La candidata demòcrata considera l’organització “una de les millors inversions” del seu país i que és necessària per defensar tant els interessos nord-americans com els europeus. Això sí, ha afirmat que els països europeus han de fer més per evitar l’entrada de terroristes. D’altra banda, es va posicionar en contra de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Com Mitt Romney, el candidat republicà el 2012, Trump vol que els aliats dels EUA a l’OTAN paguin més. Tot i que, a diferència de Romney, ha amenaçat que, si és president, traurà el seu país de l’organització si no hi ha un canvi en les aportacions econòmiques de cada membre. També ha dit que Alemanya hauria de pagar per les bases nord-americanes que hi ha en aquest país per “protegir-los”. I, al contrari que Clinton, va celebrar el Brexit.

Merkel rep Putin a Berlín en plena crisi de relacions amb Europa

Rússia

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia nord-americana, Clinton va treballar per aconseguir més cooperació entre Rússia i els EUA. Els dos països van acordar reduir els seus arsenals nuclears, després de fer el conegut reset en les seves relacions. Però tot va canviar amb el retorn de Vladímir Putin a la presidència russa, el 2012.

La demòcrata creu que cal cooperar amb Moscou en temes d’interès comú com el control d’armes nuclears, però associar-se amb els aliats europeus per limitar les “agressions” de Rússia com la d’Ucraïna. Clinton ha denunciat que Putin vol restablir una esfera d’influència russa en els països veïns. I està a favor de sancionar Rússia per l’annexió de Crimea o el seu suport al règim sirià.

Trump ha plantejat la idea de crear una nova aliança amb Rússia dient que un restabliment de les relacions és necessari per alleujar les tensions a Síria i lluitar contra l’Estat Islàmic. El republicà ha lloat en més d’una ocasió el lideratge de Putin i ha assegurat que el líder rus no respecta el president Obama.

El magnat immobiliari novaiorquès considera que la seva experiència empresarial el capacita per aconseguir una bona relació amb Moscou que sigui profitosa per als dos països. A més, nega que Rússia hagi piratejat e-mails del Partit Demòcrata i del cap de campanya de Clinton, com asseguren els serveis secrets nord-americans. Sobre Ucraïna, creu que afecta més els països europeus que als EUA i, que, per tant, són ells els que han d’ajudar Kíev.

Ofensiva rebel per trencar  el setge dels barris de l’est d’Alep

Pròxim Orient - Nord d’Àfrica

Hillary Clinton creu que les forces de musulmans sunnites i kurdes haurien de tenir un paper més important en la lluita contra l’Estat Islàmic (EI). També està a favor de més atacs aeris contra el grup jihadista. I intentar reduir la capacitat dels terroristes d’utilitzar les xarxes socials per reclutar soldats. D’altra banda, ha criticat durament la prohibició de l’entrada de musulmans als EUA que va prometre Trump. I ha assegurat que el seu país ha de tenir un paper important per solucionar la crisi de refugiats.

Sobre l’Iran, mantindrà l’acord nuclear, tot i que ha dit que vigilarà que el govern iranià el compleixi. Pel que fa a l’Àfrica, seguirà amb la política d’Obama de reforçar les relacions amb aquests països per combatre terrorisme i reduir la pobresa.

Tot i les crítiques a Clinton, el pla de Trump contra l’EI és semblant al de la seva rival. També creu que s’han de continuar bombardejant els jihadistes des de l’aire. La diferència és que estaria disposat enviar-hi més soldats. En l’últim debat va dir fins a 30.000 (ara n’hi ha 5.000 a l’Iraq i un mig miler a Síria). Tot i així, no ha revelat detalls del seu pla “secret” contra el grup terrorista.

S’ha posicionat en contra de l’acord nuclear amb l’Iran aconseguit pel govern d’Obama i altres potències mundials. Ha dit que tornaria a posar sancions contra Teheran i que renegociaria el pacte.

Tot i que no parla gaire de l’Àfrica, pensa treballar amb els països africans per combatre el terrorisme. I culpa Clinton d’una Líbia “en caos” i que s’hagi convertit en territori de l’Estat Islàmic.

Xi Jinping, proclamat “nucli central” del Partit Comunista

Àsia - Pacífic

L’ ex secretària d’Estat dels EUA creu que cal continuar millorant la relació amb la Xina per cooperar en temes importants com el canvi climàtic o l’amenaça nuclear de Corea del Nord. Tot i així, com a presidenta, tal com va fer com a primera dama, diu que continuarà criticant la Xina en matèria de drets humans. I ha mostrat la seva preocupació pel creixement de l’exèrcit militar xinès.

Per això creu que cal estrènyer la cooperació amb els seus aliats en la regió i continuarà amb el gir de la política exterior nord-americana cap a l’Àsia iniciat pel president. Tot i així, malgrat que primer hi estava a favor, és contrària al tractat comercial d’Àsia Pacífic.

La Xina és una part important del discurs proteccionista de Trump que tant agrada a la classe treballadora blanca. Ha promès renegociar els tractats i que si Pequín no accepta els nous termes posarà una taxa als seus productes. També s’ha posicionat en contra del tractat de lliure comerç del Pacífic.

El republicà ha assegurat que, si és president, incrementarà les tropes nord-americanes al Pacífic per reduir la influència xinesa. I ha dit que el Japó i Corea del Sud haurien de poder tenir armes nuclears per defensar-se de l’amenaça de Corea del Nord. I forçaria la Xina perquè controlés el règim de Kim Jong-un.

stats