Les restes del coet xinès descontrolat han caigut sobre l'oceà Índic
Tal com havien predit els científics, l'impacte s'ha produït sobre l'aigua a les 4 de la matinada
El 29 d'abril la Xina va llançar el coet Long March 5B per posar en òrbita el primer mòdul de la seva futura estació espacial. Però un cop desacoblat del mòdul, el coet no va caure com és habitual, sinó que inesperadament va entrar en òrbita i va agafar velocitat. Des de llavors donava voltes a la Terra de manera descontrolada, una volta cada 90 minuts, mentre anava perdent altitud. Els científics van fer el càlcul que cauria sobre la Terra entre avui dissabte i demà diumenge, però asseguraven que el risc que alguna de les seves restes impactés sobre una zona poblada era, tot i que no descartable, altament improbable. I l'han encertat: finalment les restes del coet que no s'han arribat a desintegrar a l'entrar a l'atmosfera han impactat aquesta matinada a l'oceà Índic, prop de les Maldives i sense ocasionar danys, segons mitjans xinesos.
Com era de gros el coet que ha caigut sobre la Terra?
El Long March 5B feia uns 30 metres de llargada i pesava 22 tones, però en l'entrada a l'atmosfera terrestre toparia amb aire dens i la fricció que es generaria podria haver-lo destruït. No obstant, per aquesta grandària i aquest pes, els científics ja deien que era molt possible que no quedés destruït del tot sinó que es desfés en peces petites i alguna caigués sobre algun punt del planeta. Amb tot, això era difícil de predir perquè depenia dels materials, la forma i altres factors de la nau.
"Heu de saber que la nau d'un coet previ idèntic va deixar anar una vara de metall de 10 metres que va travessar la teulada d'algú, d'acord?", deia l'astrofísic Jonathan McDowell a Twitter. Es referia a les restes d'un altre coet Long March 5B que la Xina va llançar el maig del 2020, tot just fa un any, i que també va caure descontroladament sobre l'Atlàntic. Algunes de les restes van impactar en zones poblades de la Costa d'Ivori, on alguns edificis van quedar malmesos, però no hi va haver danys personals.
Per què era un perill?
Era impossible de saber on cauria. L'espai en el qual els científics calculaven que el coet podia caure va des d'una latitud a l'altura de Nova York al nord fins a la de Nova Zelanda al sud. La bona notícia era que la major part d'aquesta superfície, com en general de la Terra, és aigua, de manera que les probabilitats que acabés caient sobre un oceà eren més altes, com finalment ha passat: ha caigut sobre l'Índic.
El coet viatjava a uns 29.000 quilòmetres per hora en l'òrbita de la Terra mentre perdia altitud, una velocitat que fa pràcticament impossible determinar en quin punt precís entrarà a l'atmosfera i sobre on caurà. El centre de comandament espacial dels Estats Units va anunciar el 4 de maig que estava monitoritzant el coet i anava donant actualitzacions en el seu compte de Twitter Space-track.org. El Pentàgon, de fet, vigila les trajectòries de més de 27.000 objectes que hi ha a l'espai, i moltes altres companyies també ho fan i vigilaven el Long March 5B.
Es va encertar a predir quan cauria?
Sí. Segons l'última actualització de l'agència nord-americana, els científics van predir que la caiguda seria cap a les 02.27 hora UTG, és a dir les 04.27 de la matinada hora catalana, d'aquest diumenge 9 de maig. Tot i que treballaven amb un marge d'error de 12 hores, finalment la caiguda va ser a les 2.24 hora UTG, només tres minuts abans. En aquell moment, restes del coet van caure a 72.47 graus de longitud est i 2.65 graus de latitud nord.
Hi havia diverses maneres d'estar actualitzat sobre la trajectòria prevista per al coet. El Centre de Control Espacial dels Estats Units anava donant actualitzacions a la seva web, però a través del Twitter de Space-track.org es podia seguir en temps més real. I empreses com The Aerospace Corporation i LeoLabs també anaven informant en aquesta mateixa xarxa social sobre les seves prediccions.
Per què ha passat això?
L'agència espacial xinesa, quan llança alguna nau a l'espai, deixa sempre que els seus coets caiguin de manera descontrolada sobre la Terra un cop han impulsat la nau i se n'han desenganxat. Normalment, aquesta estratègia no té perill perquè en llançaments de satèl·lits o naus petites el coet acostuma a caure sobre zones rurals despoblades de la mateixa Xina. Però tal com va passar l'any passat amb un altre coet idèntic xinès que enviava a l'espai un prototip de nau espacial, la potència del coet va fer que entrés en òrbita i agafés velocitat orbital quan estava ja fora de tot control des de la Terra.
Aquesta estratègia xinesa és diferent de la que fan servir altres agències espacials, que intencionadament fan caure els seus coets sobre zones de l'oceà. I ara l'empresa Space X, contractada per la NASA, ha aconseguit que els seus llançadors no només caiguin de forma controlada sinó que tornin a aterrar per poder ser reutilitzats, tot i que encara està perfeccionant la tècnica.
