El vot clau que donarà la victòria a Joe Biden

BarcelonaDesprés del cop de porta del Tribunal Suprem aquest mateix dissabte, avui Donald Trump es toparà amb un mur polític del tot infranquejable. Els resultats electorals del 3 de novembre seran oficials després que els 538 electors del Col·legi Electoral dipositin el seu vot oficialment avui. S’espera que 306 d’aquests vots seran per a Joe Biden, fins a 36 més dels 270 que necessitava per arribar a la Casa Blanca, i Trump se n’endurà 232.

Normalment aquest és un tràmit purament formal que no s’endú cap atenció, però aquest any, com tot en aquestes eleccions, és diferent. Els intents de Trump de revocar els resultats certificats a diversos estats clau, sota acusacions infundades de frau electoral massiu, han posat els electors a l’ull de l’huracà i és probable que molts nord-americans segueixin en directe els streamings de les diverses votacions clau. La majoria d’elles tindran lloc als capitolis de cada estat, en horaris diferents, excepte en alguns casos com Delaware, on tindrà lloc en un gimnàs: les cambres estatals decideixen els emplaçaments, i només Nevada ha programat una votació virtual.

Hillary Clinton serà electora

¿Però qui són aquests electors? Són gent escollida per cada partit, és a dir, si a un estat ha guanyat Biden, tots els electors d’aquell estat (20 en el cas de Pennsilvània, per exemple) seran escollits del Partit Demòcrata. Normalment són activistes polítics, donants, polítics retirats o gent pròxima al candidat. Entre els electors d’aquest 2020, la més famosa serà Hillary Clinton, que va perdre les eleccions contra Donald Trump fa quatre anys -precisament per aquest vot electoral, tot i haver guanyat el vot popular- i que ara podrà resquitar-se dipositant un dels vots clau per a Joe Biden i Kamala Harris al seu estat de Nova York.

En 33 estats, els electors estan obligats per llei a votar el candidat que ha rebut més vots al seu estat, però en uns altres 17 estats no hi ha cap obligació formal i s’han donat casos d’electors que votaven en consciència per un altre candidat, “però mai han fet canviar el resultat electoral”, explica la professora de la Universitat de Nou Mèxic Lonna R. Atkeson. L’any 2016 va ser, de fet, quan més electors van votar en contra del que havien de fer: dos republicans van votar Ron Paul i John Kasich en lloc de Donald Trump, i cinc electors demòcrates van rebutjar votar Clinton i ho van fer per Colin Powell, Bernie Sanders i la líder ameríndia Faith Spotted Eagle. Aquest cop no s’espera tampoc que cap petita deserció faci variar els resultats, que seran segellats a cada estat i enviats al vicepresident Mike Pence, com a president en funcions del Senat.

En una sessió solemne el 6 de gener al Congrés, aquests vots es comptaran i Pence haurà de declarar oficialment el resultat de les eleccions presidencials. Si algun legislador no hi està d’acord, pot presentar llavors una objecció per escrit (firmada almenys per un congressista i un senador), cosa que pot desembocar fins i tot en un debat i una votació dels resultats. Això ha passat només dues vegades, el 1969 i el 2005, però en cap dels casos es va aconseguir la majoria simple necessària a les dues cambres per aturar els resultats. Tampoc podria passar aquest cop: els demòcrates tenen la majoria de la Cambra de Representants, i al Senat, on sí que hi ha majoria republicana, alguns senadors ja han concedit la victòria a Biden.

Amb la votació de demà, que certificarà Donald Trump com a president d’un sol mandat, la transició de poder segueix endavant, malgrat els esforços legals de Trump i malgrat que milers de persones segueixen pensant que els han robat les eleccions. Moltes es van manifestar dissabte a Washington, en una marxa de suport a Trump que va acabar amb quatre ferits crítics per apunyalament en els enfrontaments entre contramanifestants i neonazis del grup Proud Boys, que donen suport a Trump.