Com s'ha tornat tan destructiva la tempesta 'Irma'?

L'huracà s'ha beneficiat d'un còctel d'ingredients estranys que l'han conduït sense fre a Amèrica

A mesura que l'huracà 'Irma' s'acosta perillosament cap a Florida, els científics asseguren que una combinació perfecta de condicions meteorològiques ha afavorit que la tempesta sigui extraordinàriament gran i amb capacitat destructora. "Només calen els ingredients adequats per a un huracà que s'ha mantingut tant de temps en aquesta magnitud", afirma Phil Klotzbach, un científic atmosfèric de la Universitat Estatal de Colorado. "I l''Irma' els ha tingut tots".

Els pronòstics meteorològics ja havien previst que aquest estiu fos una temporada activa d'huracans a l'oceà Atlàntic a causa de temperatures de la superfície oceànica més càlides que les mitjanes, que proporcionen combustible per a huracans, així com un cisallament del vent més feble, que pot ajudar a dissipar tempestes. 

Fins i tot en aquest context, però, l''Irma' és especial. Es va desenvolupar inicialment a prop de Cap Verd, a la costa d'Àfrica el 30 d'agost, i una zona d'alta pressió va evitar que la tempesta se l'emportés cap a les aigües més fredes del nord. En lloc d'això, el va empènyer inexorablement cap a l'oest, i ha disposat de molt de temps per intensificar-se sobre les càlides aigües atlàntiques.

En el seu viatge cap a l'oest, l''Irma' va experimentar almenys sis cicles, anomenats 'reemplaçament de l'ull de l'huracà', quan aquest cicló es contraposa naturalment. Tot i que les tempestes poden debilitar-se durant aquest procés, també poden intensificar-se ràpidament i expandir-se un cop acabat el cicle. I l''Irma' no es va debilitar, sinó que va créixer i créixer.

En definitiva, l''Irma' va persistir durant tres dies consecutius a l'oceà Atlàntic com una tempesta de categoria 5 i va tenir els màxims vents sostinguts registrats a més de 298 km/h durant 37 hores seguides, de manera que va superar el rècord establert pel Super Typhoon Haiyan al Pacífic el 2013. Fins ara, l''Irma' no ha trobat cap fre que el debiliti, i així va arrasar diverses illes del Carib, incloses les illes Verges i Sant Martí, masses terrestres que no eren prou grans per fer perdre impuls.

Aquest divendres, el Centre Nacional d'Huracans va reduir lleugerament l''Irma' a una tempesta de categoria 4 a prop de Cuba, amb vents màxims sostinguts de 155 km/h. Però a mesura que la tempesta passi per sobre les aigües excepcionalment càlides i profundes de l'estret de Florida, s'espera que mantingui la intensitat o, fins i tot, que s'enforteixi abans d'arribar a terra. I com que l''Irma' ara engloba una zona tan gran, amb vents d'huracans que s'estenen a 70 milles del centre, els meteoròlegs diuen que la tempesta planteja riscos extremadament greus a mesura que es dirigeix cap a Florida.

Per a la comparació, l'huracà 'Andrew', que va arribar a terra al sud de la Florida com una tempesta de categoria 5 el 1992 després d'intensificar-se ràpidament a les illes Bahames, va ser una tempesta relativament compacta, amb vents d'huracans que s'estenien a 25 milles del seu centre. L'huracà 'Andrew' va matar a 65 persones, va destruir 63.000 cases i va suposar 26.500 milions de dòlars en pèrdues econòmiques.

"És un error fer servir l''Andrew' com a comparativa", subratlla J. Marshall Shepherd, director del programa de ciències atmosfèriques de la Universitat de Geòrgia. "Cal mirar tant la magnitud de la tempesta com la mida. Tot el que estem veient indica que l''Irma' serà extremadament perillós".

Pel que fa al canvi climàtic, els científics diuen que segueixen treballant per provar exactament quin paper juguen les temperatures més càlides en la recent activitat dels huracans. Segons Thomas Knutson, un meteoròleg d'investigació de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, els models climàtics actuals suggereixen que un augment de les temperatures globals podria conduir a menys huracans a la conca atlàntica, però els que es formessin serien més intensos gràcies a les aigües més càlides i provocarien precipitacions més intenses a causa de l'augment de la humitat en l'aire.

Fins avui, però, ha estat difícil detectar tendències clares en un context de variabilitat natural. Les temperatures de l'oceà augmenten sens dubte a causa de l'escalfament global. Al llarg del segle passat, però, l'oceà Atlàntic també ha passat per períodes relativament escassos d'activitat dels huracans, com als anys 60 i 70, i també períodes d'alta activitat, com el que hi va haver després del 1995. Els investigadors sospiten que aquests cicles estan relacionats amb les fluctuacions en el cisallament del vent, que es pot veure afectat per fenomens com el Niño, així com per un cicle de fluctuacions en la temperatura de la superfície del mar que també es pot veure afectat per corrents oceànics i, probablement, contaminació de l'aire.

Més continguts de