Confirmat: l'Àrtic va fregar els 40 graus el juny del 2020

La probabilitat d'una situació de temperatures extremes com aquella s'ha multiplicat per 600 a causa del canvi climàtic

2 min
Imatge d'arxiu presa amb dron a Groenlàndia

BarcelonaL'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha fet oficial avui un rècord de temperatura que no passa desapercebut: el 20 de juny del 2020 la localitat siberiana de Verkhoyansk va registrar una temperatura de 38 ºC, un valor totalment inèdit dins del cercle polar àrtic. L'anunci arriba després que un grup d'experts hagi estat analitzant amb detall la dada i la situació meteorològica d'aquell dia, per comprovar que la lectura és consistent amb observacions pròximes i amb les reanàlisis fetes dels models de previsió. Entre els científics que han validat el rècord hi ha la presidenta de la Comissió de Climatologia de l'OMM i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Manola Brunet. La forta calorada que es va produir a Sibèria al voltant del solstici d'estiu de l'any passat va durar diversos dies, i de fet el dia abans del rècord algunes parts de la regió van arribar a situar-se a 45 °C segons dades deduïdes a partir d'imatges de satèl·lit pel Centre Europeu de Predicció.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'episodi de calor extrema que va afectar Sibèria el juny del 2020 no va ser un fet aïllat, sinó que venia d'un període entre gener i juny en el qual la temperatura ja havia sigut exageradament alta a la regió. Durant els sis primers mesos de l'any la temperatura mitjana a Sibèria va arribar a ser 5 °C més alta del que sol ser habitual, una anomalia que és realment extrema tenint en compte que es tracta d'una mitjana de temperatura de sis mesos i per a una regió tan àmplia com Sibèria.

Poc després d'aquella calorada ja es va publicar un estudi que aportava algunes dades xocants: l'episodi prolongat de temperatures molt altes que va afectar Sibèria durant la primera part del 2020 va ser com a mínim 600 vegades més probable a causa del canvi climàtic. L'estudi també detallava que fins i tot en un context d'escalfament global com l'actual aquell episodi calia esperar-lo de mitjana un cop cada 130 anys. L'informe el va dur a terme el World Weather Attribution, un estament creat el 2015 amb el suport de la Universitat d'Oxford i el servei meteorològic holandès, que té la finalitat d'aportar informació rigorosa i àgil sobre la relació entre els fenòmens meteorològics extrems i el canvi climàtic.

Fins fa poc l'OMM no tenia cap categoria en el seu llistat de valors extrems que fes menció concreta a les regions polars. Això ha obligat els investigadors a indagar en els arxius de països com el Canadà per poder certificar que efectivament els 38 °C de Verkhoyansk no tenen precedents a l'Àrtic. Precisament el 2020 ja s'havia registrat també el rècord de temperatura de l'Antàrtida: 18,3 °C.

Els investigadors de l'OMM estan en vies de verificar també les temperatures extremes de 54,4 °C registrades tant el 2020 com el 2021 al Death Valley, a Califòrnia, que podrien suposar la temperatura més alta mai mesurada al món. Oficialment, l'OMM considera que el 1913 es va arribar a 56,7 °C en aquest indret del continent americà, però en els últims anys han aparegut diversos estudis que posen en dubte la consistència d'aquest rècord. Un altre rècord de temperatura que està estudiant amb detall l'OMM són els 48,8 °C registrats l'estiu passat a Sicília, que podrien ser la temperatura més alta mai mesurada a Europa.

stats