PRÒXIM ORIENT

Construir un ‘jihadistan’: el nou pla d’Al-Qaida

La milícia sunnita es fa forta en una zona entre Síria i l’Iraq

AVANÇ FULMINANT 
 Els milicians de l’ISIL van mostrar en un vídeo  el seu ràpid avanç fins a Tikrit.
Cristina Mas
12/06/2014
3 min

BarcelonaL’Iraq viu el moment més convuls des de la invasió nord-americana del 2003. Dos anys després de la retirada dels Estats Units, i d’una guerra que va costar 100.000 morts i milions de dòlars per a la reconstrucció, l’exèrcit iraquià (entrenat també a un alt cost per la coalició internacional) s’ha rendit en algunes zones a un grup islamista afiliat a Al-Qaida. L’Estat Islàmic de l’Iraq i del Llevant (ISIL) controla quatre ciutats importants, ha aconseguit arsenals, ha saquejat bancs i ha alliberat milers de presoners.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’objectiu de l’ISIL és crear el que Jean Pierre Filiu, arabista de Sciences Po, descriu com un “ jihadistan ”: un estat islàmic en una zona sota el seu control enmig del buit de poder que han obert la guerra de Síria i la retirada nord-americana de l’Iraq, que ha deixat un país marcat per les divisions sectàries.

Divisions senceres de soldats iraquians, uns 30.000 homes, van fugir davant l’ofensiva d’uns centenars de jihadistes a la segona ciutat del país, Mossul. Fins i tot el primer ministre, el xiïta Nuri al-Maliki, va parlar de traïció. Mig milió de persones, la majoria no xiïtes, han fugit dels combats i ara l’únic que s’interposa entre els jihadistes i la capital, Bagdad, és un exèrcit desmotivat. El govern -que avui demana al Parlament la proclamació de l’estat d’emergència i una lleva massiva obligatòria- haurà de decidir si recorre a les milícies kurdes, que no són fidels a Bagdad i que podran demanar un elevat preu a canvi de les vides dels seus joves: els pous de petroli de Kirkuk.

L’ISIL, la nova força emergent del jihadisme

Liderat pel misteriós Abu Bakr al-Baghdadi, l’ISIL (Daesh en àrab) era la branca iraquiana d’Al-Qaida. Després de la mort de Bin Laden i del seu home a l’Iraq, Abu Mussab al-Zarkaoui, Al-Baghdadi va prendre el control de l’organització i va fixar una agenda basada en el combat contra els xiïtes, que identificava amb el govern de Nuri al-Maliki a l’Iraq i de Baixar al-Assad a Síria. Milers de joves sunnites d’arreu del món han respost a la seva crida de combatre a Síria contra l’infidel xiïta. “Daesh encarna el que jo anomeno la jihad global, mundialitzada. Avui ha pres el poder en el si d’Al-Qaida. Després de Bin Laden, l’iraquià Al-Baghdadi és ara el líder a qui els jihadistes juren fidelitat”, explica Filiu.

L’Iraq, un estat fallit a les portes de la fractura

“Onze anys després que els Estats Units ataquessin l’Iraq ens podem trobar a les portes de veure com es fractura entre un estat sunnita extremista a l’oest i un estat titella de l’Iran a l’est, probablement el pitjor escenari que podríem haver imaginat”, apuntava fa uns dies David Rothkopf a Foreign Policy. El primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki -que no ha pogut formar govern després de guanyar per poc les eleccions de l’abril-, ha imposat una política sectària contra els sunnites (la minoria que ostentava el poder fins a la caiguda de Saddam Hussein a mans de les tropes dels Estats Units). Va reprimir les protestes a les zones sunnites amb les milícies xiïtes, i va sufocar la protesta de Fallujah amb bombardejos. Això explica el suport a l’ISIL en algunes comunitats sunnites iraquianes, com entre exoficials baasistes de l’exèrcit de Saddam.

Síria, terreny d’una batalla global

L’ISIL s’ha fet fort infiltrant-se en la guerra de Síria amb una agenda pròpia que no té res a veure amb la de la revolta contra el règim de Baixar al-Assad. Els seus combatents operen només en les zones alliberades pels rebels i en el territori kurd, sense enfrontar-se amb el règim, i s’han convertit en un greu problema per a la rebel·lió. En els últims mesos havien reculat a Síria i ara cal veure si amb l’arsenal que han capturat a l’Iraq intensificaran la seva activitat al país veí.

Els kurds i el control del petroli

En el rerefons del conflicte hi ha dos temes clau: el control dels pous de petroli i l’encaix dels kurds -un poble dividit entre cinc estats i que ha suportat dècades d’opressió i massacres- en el Pròxim Orient d’avui. Ni els islamistes ni Turquia ni tampoc Al-Assad a Síria, on els kurds han format una autonomia de facto, semblen disposats a donar-los un espai. Ara Al-Maliki els necessita.

stats