UNIÓ EUROPEA
Internacional 28/12/2015

Les dues crisis superposades a Grècia: austeritat i refugiats

Brussel·les estudia expulsar temporalment el país de l’espai Schengen si no blinda les fronteres

Cristina Mas
3 min
Refugiats afganesos protegint-se del fred amb una manta a la plaça de la Victòria, al centre d’Atenes. La majoria dels demandants d’asil que arriben a les illes gregues en pastera són traslladats al port del Pireu, a Atenes, des d’on acostumen a seguir el viatge cap al nord d’Europa.

BarcelonaEl país més colpejat per la crisi de l’euro, amb un govern de l’esquerra alternativa compromès avui a aplicar retallades draconianes, s’ha convertit en la porta d’entrada de la crisi de refugiats a Europa. Grècia ha vist arribar des del gener més de 820.000 refugiats, la majoria de la guerra de Síria, en precàries embarcacions carregades de famílies senceres que arriben a les seves illes des de la veïna Turquia. El 2014 havien arribat al país 70.000 refugiats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Grècia està realment en una situació molt difícil: com si no en tingués prou amb els seus problemes, ara ha de gestionar fluxos de refugiats que estan en condicions insuportables”, reconeix Dimitris Christopoulos, professor de ciència política de la Universitat d’Atenes i vicepresident de la Federació Internacional de Drets Humans. La bona notícia és que, tot i que ofegats en la seva crisi, els grecs han reaccionat amb calma i maduresa i en molts casos s’han abocat per rescatar i acollir aquestes famílies. Colpits per les imatges de criatures ofegades o potser perquè han entès que no rescatar-los és condemnar els refugiats a una mort segura, s’ha imposat una visió humanitària. Ni tan sols els neonazis d’Alba Daurada van aconseguir treure rèdit polític de la crisi de refugiats a les eleccions del setembre. Ara cal veure com entomarà la qüestió el nou líder dels conservadors de Nova Democràcia, guanyador de les primàries del 10 de gener.

Des del govern Syriza ha defensat una visió bàsicament humanitària. “Si hi hagués hagut un altre govern al poder, Europa s’hauria abocat al risc de tenir una altra Hongria a l’Egeu”, escriu Christopoulos, en referència a les polítiques obertament xenòfobes del primer ministre hongarès, Viktor Orbán. De fet, l’executiu grec s’ha concentrat en tres coses: rescatar les pasteres, registrar tants refugiats com pot i intentar que, tenint en compte que el seu destí no és Grècia, passin pel país com més ràpid millor.

Un nou front amb la UE

GRÀFIC refugiats grècia

Davant la pressió dels socis europeus, en la cimera del 25 d’octubre, Grècia es va comprometre a acollir 20.000 refugiats en pisos de lloguer subvencionat i construir 30.000 places d’allotjament temporals (ara no en té més de 1.700). Un objectiu difícilment assolible. Però el govern de Syriza també es pot queixar que els altres països no fan els deures: només s’han reallotjat 208 dels 160.000 refugiats que els estats membres s’havien compromès a acollir. I l’espai Schengen de lliure circulació de persones a Europa s’ha omplert de tanques (Hongria i Eslovènia) i de controls policials (Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega).

La situació ha començat a complicar-se encara més en les últimes setmanes, des que Macedònia, Sèrbia i Croàcia han decidit tancar el pas a tots els que no són sirians, afganesos o iraquians, cosa que ha deixat desenes de milers de persones atrapades a Grècia. El govern de Tsipras els ha portat cap a Atenes i ha habilitat com a refugis temporals l’estadi olímpic i l’antic aeroport. La crisi, doncs, passa de les illes i les fronteres a la capital.

“Europa ha menystingut la dimensió geopolítica de la crisi grega -alertava fa uns dies en un seminari al Cidob Thanos Dokos, director del think tank grec Eliamep- i això s’evidencia amb la qüestió migratòria. S’acusa Grècia de no tancar les seves fronteres, quan tothom sap que això és impossible. I ara queden milers d’immigrants atrapats al país sense sortida, perquè no se’ls pot retornar als seus països i cap altre país els acceptarà. La pregunta és: quanta gent i quant de temps podrem tenir retinguda en centres de detenció? És una crisi a llarg termini i sense sortida”.

La UE negocia amb Turquia que es vigili les fronteres exteriors europees a canvi de 3.000 milions d’euros i de concedir l’exempció de visats als ciutadans turcs que viatgin a Europa. Però, paradoxalment, colla Grècia amenaçant-la de fer-la fora de l’espai Schengen. La Comissió Europea prepara un informe després d’una visita sorpresa a les illes de Quios i Samos, on no funcionen centres de registre de refugiats, perquè, segons el govern grec, els socis europeus no han enviat els equips humans i materials necessaris per fer-ho. Sobre Atenes pesa l’amenaça de fer valer una clàusula que deixaria els grecs fora de l’espai Schengen entre sis mesos i dos anys.

stats