Què diu el text que han pactat la UE i el Regne Unit per després del Brexit?

Està redactat de manera prou ambigua per acontentar a tothom 

La declaració política del Brexit és el document que fixa les bases de la futura relació entre el Regne Unit i la Unió Europea; és a dir, fixa què passarà després del Brexit. No és vinculant en l'àmbit jurídic, però sí en el polític, perquè estableix el marc de les futures converses, per això és important per a Espanya que hi quedi per escrit un compromís sobre la necessitat de tenir-la en compte en les negociacions sobre Gibraltar. La declaració acompanya l'acord de retirada, que fixa les condicions amb què es produeix el divorci i sí que té validesa jurídica. 

"La declaració estableix els paràmetres d'una relació ambiciosa, àmplia, profunda i flexible, en el comerç i la cooperació econòmica, l'aplicació de la llei i la justícia, la política exterior, seguretat i defensa i àrees més àmplies de cooperació". Aquesta és la frase clau a partir de la qual es desenvolupa tot el document. Però el text és prou ambigu per fer content a tothom i no acaba d'aprofundir en les qüestions més polèmiques. S'aborden qüestions de drets humans, protecció de dades, seguretat nacional o cooperació. Però l'ambigüitat del redactat de la declaració intenta superar les dificultats amb què May ha topat a casa. Els punts més difosos, i difícils de passar pels comuns, són els següents.


La relació econòmica

La declaració destaca els vincles importants en l'àmbit comercial establerts després de 45 anys de cooperació. Menciona la necessitat d'establir igualtat de condicions entre les dues parts i una competència "justa". Fa valer també la necessitat de respectar el mercat únic de la Unió i la unió duanera, a més del mercat intern del Regne Unit, que desenvoluparà la seva "política comercial independent". 

La garantia sobre la frontera d'Irlanda 

Pel que fa a aquesta qüestió, el text indica que durant el període de negociació que s'obrirà després de la sortida del Regne Unit de la UE, en principi el 29 de març del 2019, totes dues parts "recorden la seva determinació de substituir la solució del 'backstop' [el pla de contingència que garanteix que la frontera seguirà oberta] a Irlanda del Nord per un acord subsegüent que estableixi disposicions alternatives per assegurar l'absència d'una frontera dura a l'illa". Però si bé la declaració preveu una relació comercial sobre béns "tan pròxima com sigui possible", també s'hi assegura que la UE i el Regne Unit serien mercats independents amb barreres inevitables al comerç. Per tant, llevat que s'estableixin mecanismes tecnològics que ho facin viable, sempre hi hauria la possibilitat d'haver de retornar als controls fronteres que ningú desitja. 

Regulacions paral·leles  

Per mantenir el lliure comerç "sense fricció" –una expressió que May no ha aconseguit fer aparèixer al document–, el text emfasitza que, "per facilitar el moviment de mercaderies a través de les fronteres, les parts preveuen acords integrals que crearan una zona de lliure comerç, combinda profundament amb una cooperació reguladora i duanera, sostinguda per disposicions que asseguren unes regles del joc que garanteixi la competència oberta i justa". Aquest punt, però, resultarà especialment problemàtic per als 'brexiters' radicals, ja que consideren que és la porta oberta a quedar-se en la unió duanera de manera permanent. A més, aquest articulat acabaria per mantenir al Regne Unit sota la jurisdicció de les lleis i estàndards de comerç establerts per Brussel·les.

Qüestions pendents: la pesca

La declaració evita parlar d'aspectes molt problemàtics al Regne Unit, i també per a altres països membres de la UE –com França i Holanda–, i els posposa per a la pròxima fase, la de negociació. Per exemple, la qüestió de la política de pesca. Pel que fa a aquest capítol, el text es limita a recordar que, "en el marc de l'associació econòmica global, les parts haurien d'establir un nou acord pesquer sobre, entre altres coses, l'accés a aigües i accions de quotes". Al mateix temps, "faran tot el possible per concloure i ratificar les seves noves polítiques pesqueres abans de l'1 de juliol del 2020 perquè es pugui establir a temps per ser determinats per al primer any després del període de transició". Però, per als 'brexiters' radicals, aquest paràgraf implica no el lògic 'quid pro quo' de qualsevol negociació, sinó la pèrdua de sobirania, ja que, a canvi d'un acord de lliure comerç, s'imposarien condicions d'accés a les aigües territorials britàniques. 

Una reunió cada sis mesos

Un cop el Regne Unit hagi marxat de la Unió Europea, no s'haurà acabat el llarg procés de negociació. L'acord estableix que les dues parts mantindran una trobada a "alt nivell" com a mínim cada sis mesos després de la sortida per avaluar el "progrés" i consensuar "fins allà on sigui possible les accions i els pròxims passos.

Deixa negre sobre blanc que després que la UE hagi fet els passos necessaris, es negociaran "acords paral·lels" per donar forma legal a la relació futura. S'haurà de dissenyar una mena de calendari per establir quines han de ser les rondes pertinents de negociació.

Excepcions i mesures de contingència

S'estableix també que hi pugui haver moments "excepcionals" en la futura relació quan es tracti de casos relacionats amb la seguretat nacional, per exemple. Cadascuna de les parts podria activar el botó de l'excepcionalitat en funció de les condicions i de manera temporal si hi ha circumstàncies econòmiques, socials o mediambientals que dificultin continuar amb el fet pactat. Això sí, "la proporcionalitat de les mesures preses hauran de ser preses per un arbitratge independent".  

Els passos a partir d'ara

El document, que serà analitzat amb microscopi en les pròximes hores a Londres –però també en altres capitals europees–, és el roc a la faixa de la primera ministra. L'última oportunitat per convèncer els moderats tant del seu partit com del laborisme. D'altra banda, el document és ara en mans dels 27 membres de la UE i divendres al migdia hi ha prevista una trobada entre els anomenats 'xerpes' comunitaris –els funcionaris que ajuden a preparar les reunions polítiques dels líders–, que seran els encarregats de donar els tocs finals –i, hipotèticament, la llum verda– perquè la cimera de diumenge tiri endavant.

Les tres últimes línies de la primera de les 26 pàgines de la declaració política acordada aquest dijous entre la Comissió Europea i el Regne Unit contenen dos elements clau amb què Theresa May, la primera ministra britànica, espera, a poc a poc, vèncer les resistències que l'operació desperta tant entre els parlamentaris conservadors com entre els laboristes. Aquest punt quatre del text assegura que la futura relació entre el bloc i Londres respecta "el resultat del referèndum del 2016, inclòs el desenvolupament de la seva política comercial independent [del Regne Unit] i el final de la lliure circulació de persones entre la UE i el Regne Unit". El document tampoc no fa cap referència a la possible subsidiarietat de les lleis britàniques a les del Tribunal Europeu de Justícia, una altra de les línies vermelles dels 'brexiters'.

Són dos punts sobre els quals May ha fet especial rellevància quan ha comparegut al davant de Downing Street, poc després del migdia d'aquest dijous, per anunciar la bona nova. I ha reiterat: "Aquest és l'acord correcte per al Regne Unit. Satisfà el resultat del referèndum, retorna el control de les nostres fronteres, els nostres diners i les nostres lleis, i ho fa tot protegint els llocs de treball, protegint la nostra seguretat i protegint la integritat del Regne Unit". La declaració política només és un document d'intencions i no és un vincle legal.

Més continguts de