Internacional 08/01/2021

Els demòcrates aboquen Trump al seu segon 'impeachment' si no dimiteix

El president admet la derrota per primera vegada però no anirà a la presa de possessió de Joe Biden

Carlos Pérez Cruz
5 min
La demòcrata Nancy Pelosi durant una compareixença.

WashingtonLa metxa està encesa, però falta per veure si acaba dinamitant la presidència de Donald Trump o s'apaga abans que el 20 de gener Joe Biden accedeixi a la Casa Blanca. A onze dies que el demòcrata assumeixi el càrrec, creixen les opcions de veure un impeachment exprés contra Trump. Al contrari que en el procés que va fracassar el 2020, en què només un senador republicà, Mitt Romney, va donar suport a la seva destitució, ara sembla haver-hi més d'un conservador del Senat disposat a derrocar-lo. El dubte és si el nombre serà prou perquè l'impeachment tiri endavant.

Hi ha urgència a Washington. Alarma després d'una setmana com cap altra. Com a mínim tres congressistes demòcrates tenen intenció de presentar dilluns els articles de l'impeachment contra Trump; és a dir, els càrrecs dels quals l'acusaran. Aquest divendres circulaven dos esborranys en els quals se cita la incitació als seus seguidors a assaltar el Capitoli i el retard, després, a animar-los a dispersar-se com a delictes que justificarien el seu cessament. Un dels seus autors, el congressista Jamie Raskin, explicava que el Capitoli havia viscut "la invasió més violenta de la seva història des de la Guerra del 1812", quan tropes britàniques van incendiar l'edifici. Segons Raskin, Trump "va animar a l'atac" contra el Congrés.

La presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, donarà suport a tirar endavant la votació de l'impeachment si el mandatari no dimiteix "immediatament" o si el vicepresident Mike Pence no activa la 25a esmena de la Constitució per destituir-lo per incapacitat, cosa que el segon de la Casa Blanca no sembla estar disposat a fer. En una trucada privada amb membres del seu partit, Pelosi va explicar que el seu propòsit és empènyer Trump a donar els mateixos passos que va donar Richard Nixon, que el 1974 va ser el primer i únic president de la història nord-americana a presentar la dimissió. Ho va fer precisament per evitar un procés de destitució que tenia perdut per endavant. L'editorial del Wall Street Journal, propietat de Rupert Murdoch, aconsellava a Donald Trump que dimitís.

Tot i el gir retòric del president, que divendres a la matinada va condemnar en un vídeo l'assalt al Congrés i va assumir finalment la seva derrota electoral, pocs es refien de Donald Trump, que ha fet realitat alguns dels malsons d'aquells que, fa quatre anys, ja alertaven dels riscos que suposava la seva presidència. La seva crida a la "unitat" i la "reconciliació", la seva "indignació" per l'atac al Congrés de dimecres, va arribar 24 hores després d'haver dedicat paraules d'alè als insurrectes i de fins i tot haver-los professat el seu afecte. "Us estimem", va dir llavors.

Advertència dels advocats

En la gravació d'ahir, Trump es compromet també a "assegurar una transició de poder tranquil·la, organitzada i sense interrupcions". Hores després, però, va anunciar en un tuit que no anirà a la presa de possessió de Biden, per la qual cosa serà el primer president a absentar-se'n des del 1869. El demòcrata ho va celebrar com una cosa "bona". Els advocats de Trump l'havien alertat prèviament que s'exposa a càrrecs pel seu paper d'agitador de la torba trumpista. El vídeo d'ahir, doncs, s'entén més com una prova eximent que no pas com una declaració sincera.

Sobre una possible imputació del president, el fiscal federal de la capital nord-americana, Michael Sherwin, subratllava dijous que estan analitzant el paper de "tots els actors" involucrats. Una amenaça a l'horitzó que explicaria igualment les informacions que apunten que Trump es podria concedir en dies vinents un perdó presidencial de caràcter preventiu. Segons l'agència Bloomberg, l'estendria als seus fills, al seu gendre, Jared Kushner, i al seu advocat, Rudy Giuliani. Els perdons presidencials tenen efecte sobre els delictes federals, com seria el cas d'una possible imputació emesa per Sherwin. No queda clar si un moviment en aquest sentit seria legal, però el que és segur és que no el protegiria davant d'investigacions estatals o locals.

Por a un atac nuclear

Però el vídeo en què Donald Trump ha admès per primera vegada que no serà president a partir del 20 de gener no ha servit de bàlsam. A través d'un portaveu, Mark Milley, cap militar del Pentàgon, ha confirmat aquest divendres que havia conversat amb Nancy Pelosi per resoldre els dubtes de la demòcrata sobre la cadena de comandament en cas que el president ordenés un atac nuclear. En una carta dirigida als congressistes demòcrates, Pelosi va explicar que havia discutit amb Milley sobre les "precaucions disponibles per prevenir que un president inestable iniciï hostilitats militars o accedeixi als codis de llançament i ordeni un atac nuclear".

La congressista, tercer càrrec en la línia de successió, justifica la consulta perquè considera que és el deure del Congrés "protegir els nord-americans" d'un "assalt" contra el seu país i la seva democràcia. Segons mitjans nord-americans, Pelosi va explicar als membres del seu partit que Milley li va donar garanties que tenen previstes mesures per evitar aquest escenari. De fet, tot i que el president té l'autoritat exclusiva per ordenar un atac nuclear, els comandants tenen la potestat de, sota consell dels seus advocats, rebutjar l'ordre si fos considerada il·legal, segons informa AP.

stats