Internacional 23/02/2021

El descens de la pandèmia es frena i amenaça amb un repunt a Europa

L'efecte Biden afavoreix una caiguda brusca de casos als EUA, però la disminució mundial s'estanca

3 min
Vacunacions en un centre especial a l'Argentina.
Disponible en:

londresEl descens de casos de covid s'ha estancat en els últims dies després que en els dos últims informes epidemiològics setmanals de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), difosos fins aquest mateix dimarts, s'afirmés que la pandèmia anava globalment a la baixa.

Un judici potser "precipitat", d'acord amb Dani López, membre del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya, equip que elabora regularment informes per a la Comissió Europea sobre l'evolució dels contagis.

Les dades de l'OMS, publicades el 9 i el 16 de febrer, indicaven la caiguda. Les primeres, en concret, registraven "un descens del 17% en comparació amb la setmana anterior". Si bé es confirmava que "encara hi ha molts països amb un nombre creixent de contagis, a escala mundial la tendència [a la baixa] és encoratjadora", s'hi podia llegir.

Evolució mundial de la pandèmia.

Set dies després, a les conclusions elaborades per l'OMS a partir de la informació tramesa pels estats a l'agència de les Nacions Unides, l'organisme assegurava que hi havia hagut un altre descens del 16% de contagis, mig milió i escaig menys de casos nous, sempre en comparació amb la setmana anterior.

La tendència decreixent, que ja s'experimentava des de la setmana del 4 de gener, amb un descens gradual d'infeccions, s'ha vist afavorida fonamentalment pel que Dani López anomena l'efecte Biden, que s'ha començat a notar sobretot "des de mitjans de gener". Els EUA han sigut "el motor principal d'aquest descens", insisteix López en conversa telefònica, que també parla d'una "estabilització" del Brasil, fins fa poc un dels focus desbocats de la pandèmia.

El canvi brusc "de mentalitat i del missatge" que s'ha donat des de la Casa Blanca ha tingut una translació immediata en les xifres absolutes. És prou significatiu que gairebé dues setmanes després que Joe Biden jurés el càrrec com a 46è president dels Estats Units, entre el 20 de gener i el 9 de febrer, els contagis diaris s'hagin situat per sota dels 100.000 de manera constant. Encara és més espectacular el gir, gairebé de 180 graus, quan es pensa que el 20 de desembre el país va arribar al pic de 402.000 infeccions en només 24 hores. Aquest dimarts se n'han comunicat 55.323.

Estabilització i risc

L'última anàlisi del grup de la UPC, publicada aquest dilluns, mostrava un paisatge i una evolució més preocupant pel que fa al continent europeu. "La disminució global de la Unió Europea, més el Regne Unit i els països de l'EFTA [Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein], s’alenteix i la velocitat de transmissió (Rt) s’està incrementant prop d'1. Aquesta desacceleració s’observa en la majoria de països. La incidència acumulada mitjana de 14 dies és de 266 casos per 100.000 habitants, un nombre força elevat".

Les situacions més greus es registren a la República Txeca, amb un risc de rebrot superior a 1.200 i una incidència acumulada de 1.100 casos per 100.000 habitants a 14 dies. Hongria, Luxemburg i Polònia també tenen més risc en funció de l'Rt, al voltant d'1,2.

Ningú no s'escapa del virus. "Toca ser prudents", diu López, que recorda que "a mesura que s'avanci en la vacunació es podran relaxar mesures". Una vegada més, la seva crida, i la d'altres especialistes, és advertir contra la falsa eufòria del descens continu de les últimes setmanes, en aquest cas pel que fa a Catalunya i Espanya. Cal tornar a alertar, doncs, per no cometre els mateixos errors que en onades anteriors.

López es mostra preocupat per les "estabilitzacions" a Alemanya, França i també a Catalunya, on l'Rt ja s'acosta al valor d'1: "Després de l'estabilització, l'amenaça és tornar a créixer".

Comparacions

Una mirada més global a partir de la consulta de les dades que maneja l'OMS, el grup de la UPC i altres centres acadèmics que segueixen l'evolució de la pandèmia des que va esclatar, permet afirmar que el focus de la pitjor gestió es continua concentrant al món occidental. Sense comptar-hi Rússia, Europa ja supera els Estats Units en casos diaris: més de cent mil.

Desigualtats entre Europa i l'Àfrica

Una comparació entre els casos del Vell Continent i l'Àfrica parla per si sola. Oficialment, amb una població de 1.216 milions de persones, a l'Àfrica s'han registrat 3,8 milions de contagis i 101.476 morts. Europa, amb 443 milions d'habitants, ha tingut gairebé deu vegades més contagis, 36,509,824, i 829.917 morts. Factors demogràfics hi poden influir, però també els culturals i de supeditació d'una suposada economia rica.

Mentrestant, el nombre de vacunes entre Occident i l'Àfrica és també desproporcionadament desigual. Dels 212,3 milions de dosis ja administrades al món, la Unió Europea n'ha injectat 27,3 milions; el Regne Unit 18 milions; els Estats Units 63 milions; Turquia 6,8 milions; Xile, 3; Israel, 7,5; i la Xina 40. El país africà que més n'ha posat és el Marroc, poc més de 2,6 milions. Sud-àfrica, on s'han detectat més infeccions (1,5 milions i 49.000 morts), fins ara només ha pogut injectar 23.000 vacunes.

Com a resum, David López torna a insistir en "mirar com altres països d’altres entorns han abordat la pandèmia". Països com Corea del Sud, el Japó, el Vietnam, Taiwan i Austràlia. "Si obrim de cop, tornarem a créixer en nombre de casos. I el cost serà molt més alt".

stats