Els més desfavorits també són els més castigats al Regne Unit

El 35% dels ingressats en UCIs pertanyen a minories, tot i que aquestes només representen el 13% de la població

El Centre Nacional d’Auditoria i Investigació de Cures Intensives del Regne Unit va quantificar a mitjans de la setmana passada que el 35% dels gairebé 2.000 pacients que aleshores hi havia en unitats de malalts crítics eren negres, asiàtics i membres d’altres minories ètniques, el que en anglès es coneix amb l’acrònim BAME. La dada va fer saltar les alarmes sobre quin és el sector de la població del Regne Unit que està patint més la malaltia, sobretot més desproporcionadament, i per què, ja que els anomenats BAME només constitueixen el 13%.

D’aquest 35% en UCIs, el 14% dels casos més greus eren membres de la comunitat asiàtica, i en la mateixa proporció eren negres, segons l’estudi. En tot cas, la xifra general posa en qüestió un dels eslògans propagandístics de la pandèmia, que es repeteix sovint al Regne Unit.

Abans que Boris Johnson s’autoconfinés el passat 27 de març, després que se li detectés la infecció per coronavirus, en les seves compareixences diàries des de Downing Street el premier repetia sovint l’expressió “We’re all in this together ” (Estem junts en això) -i després els seus ministres han seguit bombardejant la propaganda-. Pot ser, però uns en millors condicions que uns altres: econòmiques, sanitàries i de confinament.

A més, divendres, davant l’alarmant nombre de membres de minories que resultaven afectats, també entre els professionals de l’NHS, el president de l’Associació Mèdica Britànica va demanar al govern que investigués urgentment si els integrants de les ètnies negres, asiàtiques i d’altres grups no blancs eren més vulnerables al covid-19 i, si així era, per què.

En aquest sentit, l’afectació entre els professionals sanitaris també ha sigut significativa. Deu metges dels 19 membres del personal de l’NHS morts pel virus -més del 50%- eren de minories. Una proporció exageradament alta fins i tot tenint en compte que el 44% del personal del Sistema Nacional de Salut pertany a les minories ètniques. A més, de les sis infermeres mortes, tres també són BAME.

Una des les possibles explicacions a aquesta incidència desproporcionada és la desigualtat social i econòmica que afecta estructuralment les minories asiàtiques i negres al Regne Unit. Així ho diu la doctora Zubaida Haque, de l’organització Runnymede, un think tank amb seu a Londres que analitza qüestions de raça i desigualtat al país.

En un article publicat a la premsa britànica el mateix dia en què es van conèixer les dades del Centre Nacional d’Auditoria i Investigació de Cures Intensives, advertia que la desigualtat és un factor de risc perquè “els grups de minories ètniques al Regne Unit estan entre els sectors socioeconòmics més pobres, amb altes taxes de pobresa infantil, mala salut, un gran nombre de persones ocupades en treballs precaris i una probabilitat més alta de viure en habitatges massa poblats i multigeneracionals”.

En un moment en què encara se sap molt poc sobre el virus, i quan comencen a aparèixer les primers informacions d’afectacions del covid-19 al cor, Haque adverteix que “membres de la comunitat de Bangladesh i del Pakistan presenten taxes més elevades de malalties cardíaques en comparació amb els seus homòlegs blancs britànics”.

No són els únics col·lectius que tenen més característiques de risc si es contagien de coronavirus. Els immigrants del Carib negre i els africans tenen una “taxa d’hipertensió més elevada en comparació amb altres grups ètnics i els grups BAME en general són sis vegades més propensos a desenvolupar diabetis en comparació amb els blancs britànics”, apuntava també la doctora.

D’altra banda, d’acord amb les dades de l’Oficina Nacional d’Estadística, és un fet que les minories ètniques també viuen en habitatges sobrepoblats, on hi ha més persones que dormitoris, amb diverses generacions sota un mateix sostre. Així, a les llars sud-asiàtiques hi ha més probabilitats que hi convisquin majors de 65 anys amb menors de 16 anys. I gairebé un terç (30%) dels ciutadans de Bangladesh o descendents i el 15% de les de persones negres viuen en habitatges sobreocupats, en comparació amb només el 2% dels britànics blancs. Són desigualtats estructurals endèmiques relacionades amb l’habitatge que poden influir en el fet que “alguns grups BAME, inclosa la gent gran, siguin més vulnerables a la infecció per covid-19”, conclou Haque.

Per tant, malgrat els eslògans polítics, la malaltia no afecta en la mateixa mesura rics i pobres. A banda del personal sanitari, els més exposats són els conductors d’autobusos (n’han mort 8), els treballadors de supermercats i, en general, tots els que no poden fer teletreball, que són també els més mal pagats i els que pateixen més les conseqüències del confinament, ja que disposen de pitjors residències.

Diane Coyle, professora de polítiques públiques de la Universitat de Cambridge, comenta a l’ARA que “el covid-19 planteja qüestions a llarg termini de justícia i desigualtat”. I afegeix: “Els anomenats treballadors clau, sense els quals no podem passar, molts migrants d’altres països, són els grans oblidats, els més mal pagats. Aquesta és una oportunitat per reflexionar sobre què és el més important per a la societat”.

Jardins, una fugida per als més privilegiats

Al Regne Unit es calcula que hi ha 30 milions d’habitatges. D’aquests, només 10 milions disposen de jardí privat, l’anomenat backyard, un privilegi en els moments actuals, encara que sigui d’una modesta propietat adossada, com la immensa majoria d’aquests 10 milions que tenen zona verda exclusiva. A Londres, la ciutat més densament poblada del país, en el 10% dels barris més rics fins al 30% del terreny són jardins privats. Pel que fa al 10% dels barris més pobres de la capital, només el 20% són zones verdes privades. La conclusió torna a ser la mateixa: com més bones condicions econòmiques, més suportable es fa el confinament, fins i tot un com el que fins ara s’ha viscut al país, més relaxat que els que s’estan vivint a Itàlia i Espanya.

Un estudi de la London School of Economics del 2018 va crear aquestes dades amb les de la població BAME. En els barris més rics, només el 20% pertanyien a minories ètniques. Per contra, en els més pobres, la proporció de BAMEs arribava al 50%. I les dades també mostren que les zones més benestants tenen un 35% d’espais verds públics, mentre que en les més pobres només el 20% de l’espai és de zones comunals obertes.