DIÀLEG HISTÒRIC
Internacional 24/01/2015

El desgel EUA-Cuba arrenca amb bon peu

Els dos països admeten, però, “profundes diferències” en una reconciliació que serà “llarga i complexa”

Núria Ferragutcasas
3 min
DUES DONES LIDEREN ELS PASSOS DEL DESGEL CUBÀ
 La nord-americana Roberta Jacobson (esquerra) i la cubana Josefina Vidal (dreta) han liderat aquesta setmana  A l’Havana les primeres converses per al restabliment de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Cuba 
 Després de més de 50 anys d’enemistat.

WashingtonL’inici del restabliment de les relacions entre els Estats Units i Cuba aquesta setmana a l’Havana només és el primer pas d’un llarg camí. Les caps de les delegacions diplomàtiques dels dos països -la nord-americana Roberta Jacobson i la cubana Josefina Vidal- van utilitzar metàfores semblants per explicar que les primeres reunions han sigut “positives i productives”, però que encara tenen “profundes diferències” que faran que la seva reconciliació sigui un procés lent i complex.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Les “profundes diferències” són, sobretot, en el camp dels drets humans. El to de les trobades, però, va ser cordial, respectuós i constructiu per no fer descarrilar la negociació. Washington espera que l’acostament amb Cuba, després de més de 50 anys d’enemistat, generi “més apertura” a l’illa caribenya, amb més drets i llibertats, que “doni més poder al poble cubà”.

“No hi ha dubte que els drets humans continuen al centre de la nostra política. I és crucial que continuem parlant-ne públicament i, ara, directament amb el govern cubà”, va assegurar ahir Roberta Jacobson en una roda de premsa per avaluar el primer diàleg bilateral des de l’anunci del 17 de desembre passat del president nord-americà, Barack Obama, i del seu homòleg cubà, Raúl Castro, sobre el desgel de les relacions entre els dos països.

La secretària d’Estat adjunta nord-americana va admetre també que no és clar si la nova política del govern d’Obama produirà canvis a l’illa. “No tinc una bola de vidre per veure què passarà en el futur, però sé que la nostra política dels últims 50 anys només ha aconseguit aïllar-nos”, va subratllar.

Cuba no acceptarà pressions

Els dos països van topar la nit anterior pels drets humans. La picabaralla la va provocar un error de traducció però va revelar que la reconciliació no serà gens fàcil. “Cuba no ha respost ni respondrà mai a pressions”, va afirmar Josefina Vidal, la diplomàtica cubana. La seva declaració contundent era la reacció del seu govern a un comunicat de Jacobson que deia que la delegació dels EUA “va pressionar” el govern cubà per millorar la situació dels drets humans. Més tard, un funcionari nord-americà va aclarir a l’agència Associated Press que la versió en espanyol de la nota de premsa havia sonat més dura per la manera en què s’havia traduït la paraula pressed, que en anglès també vol dir insistir.

Malgrat aquest desacord, les dues diplomàtiques van mostrar-se satisfetes amb les tres reunions que van celebrar per parlar de diferents temes. Durant la primera jornada es va abordar la qüestió migratòria per aconseguir un flux de viatgers “segur, legal i ordenat”. L’endemà, dijous, les dues delegacions van parlar dels passos que cal seguir per normalitzar les relacions diplomàtiques, de l’obertura d’ambaixades i de temes de cooperació. En aquesta última reunió va sorgir la discussió espinosa sobre drets humans.

Vidal va explicar als periodistes que el restabliment de les relacions diplomàtiques i l’obertura d’ambaixades s’han de basar en el dret internacional, la carta de l’ONU i les Convencions de Viena. Això vol dir, segons la diplomàtica cubana, que cal evitar qualsevol forma d’ingerència en els assumptes interns o d’amenaça als elements polítics, econòmics i culturals de tots dos països.

Tot i les paraules de Vidal, Jacobson es va reunir ahir al matí amb diferents dissidents cubans i va expressar el compromís del seu país amb els drets humans de Cuba. “No puc parlar per tota la societat civil cubana però estic content amb la posició diplomàtica nord-americana”, va dir Elizardo Sánchez, líder de la Comissió Cubana de Drets Humans, després de la trobada.

D’altra banda, la cap de la delegació cubana va advertir que el desgel de les relacions serà difícil si el seu país continua en la llista de països que donen suport al terrorisme o si no s’aixeca l’embargament econòmic contra l’illa.

Aquest últim punt serà el més complicat, ja que Obama no té el suport del Congrés, controlat pels republicans, per eliminar-lo. Tot i així, l’experta del Consell de Relacions Exteriors, Julia Sweig, creu que el president nord-americà utilitzarà el seu poder executiu per relaxar el bloqueig. “Crec que les accions del president en comerç, inversió, banca, telecomunicacions, farmacèutiques, agricultura i viatges poden crear un canvi d’opinió al Congrés”, afirma. Sweig considera que l’estratègia del govern d’Obama és “la millor manera” per promoure els drets humans i la democràcia a Cuba. Tot i així, reconeix que les coses es mouran molt a poc a poc.

Els dos països van acordar continuar les converses tot i que no van precisar quan. Tampoc van precisar quan reobririen ambaixades, tot i que esperen fer-ho abans de l’abril, quan Castro i Obama es podrien trobar a Panamà a la Cimera de les Amèriques.

stats