L'entrada en vigor de l'Acord de París: un gran avenç però amb molts deures pendents
La revisió dels plans estatals el 2018 ha d'elevar l'ambició per poder evitar els 2 graus. La cimera de Marràqueix marcarà el gir cap a l’acció
BarcelonaLa principal aportació de l’Acord de París és l’obligació de tots els països firmants de presentar plans concrets de mitigació del canvi climàtic i renovar-los cada cinc anys perquè siguin cada cop més ambiciosos. Gairebé tots (189 països de 195) ja els van presentar a finals del 2015 o principis del 2016, de manera que no els han de renovar fins al 2020. Però a ningú se li escapa que el que hi ha sobre la taula és totalment insuficient.
Els científics han advertit reiteradament que amb els compromisos presentats fins ara pels estats la temperatura global augmentarà almenys 2,7 graus respecte de l’era preindustrial, per sobre de l’objectiu fixat a París de 2 graus -el llindar per a conseqüències catastròfiques del canvi climàtic- i més lluny encara del límit d’1,5 graus que reclamen els petits estats insulars, els que directament desapareixeran sota el mar si s’arriba als 2 graus.
Encara insuficient
Els científics alerten que aquest 2016 superarem els 1,25 graus
L’esperança és que la prematura entrada en vigor de l’acord -a París tothom donava per fet que no seria llei fins al 2020- acceleri també la renovació dels compromisos estatals. El mateix text fixa per al 2018 una primera revisió comuna dels compromisos i del seu compliment.
L’avaluació científica que es faci llavors dels resultats pot forçar un increment d’ambició, atès que ja avui les veus d’alerta no deixen de repetir-se. L’última ahir mateix: un estudi dirigit pel climatòleg de la NASA James Hansen advertia que aquest 2016 se superarà l’augment d’1,25 graus respecte a l’era preindustrial. Segons l’estudi, de fet, la temperatura de la Terra ha assolit nivells mai vistos en 115.000 anys.
I ara què?
La cimera de Marràqueix serà un “canvi d’etapa orientat a l’acció”
L’Acord de París entrarà en vigor just el dia que arrenca la COP22, la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, que aquest any acull el Marroc a Marràqueix. La trobada havia de servir principalment per arribar a acords concrets de finançament, és a dir, sobre com s’assoliran els 100.000 milions de dòlars anuals promesos per al 2020 per ajudar els països més pobres a mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic. Però també s’havia de parlar de les mesures pre-2020, donat que tothom pensava que fins aquella data l’acord no entraria en vigor.
“En realitat no hi haurà un canvi d’agenda a Marràqueix [arran de l’entrada en vigor], però la trobada sí que suposarà un canvi d’etapa, molt més orientada a l’acció”, apunta Teresa Ribera, assessora de la delegació francesa a la cimera de París i ex secretària d’estat espanyola de Canvi Climàtic. Ribera opina també que la revisió dels compromisos estatals el 2018 ha de servir “per garantir que es cobreix el marge” de fins als 2 graus que encara deixen avui.
Mercat europeu de carboni
La UE ja ha fet un primer repartiment de la reducció d’emissions
Amb la seva ratificació, la Unió Europea aconsegueix recuperar part del seu lideratge en la lluita climàtica, però té pendent encara acordar com complirà el compromís assolit a París de reduir les emissions europees un 40% el 2030. Al juliol va fer un repartiment de la reducció d’emissions entre els estats membres per als sectors que entren dins el mercat de carboni (a Espanya li toca reduir-ne un 29%).
Però per assolir l’objectiu cal repartir també les emissions anomenades difuses (transports, agricultura, gestió de residus i part de la indústria que no entra en el mercat de carboni). Però la responsable de canvi climàtic de Greenpeace, Tatiana Nuño, creu que igualment el compromís europeu fa curt: “La reducció europea el 2030 hauria de ser almenys del 55%”.
