Internacional 31/05/2021

Dinamarca va ajudar els Estats Units a espiar Merkel

"És inacceptable", diu Macron, sobre la suposada ajuda danesa a les pràctiques de l'NSA de punxar el telèfon a líders polítics europeus

3 min
La cancellera alemanya, Angela Merkel, es reuneix virtualment amb el president francès, Emmanuel Macron, aquest 31 de maig de 2021.

BarcelonaLa revelació que els Estats Units havien punxat durant anys el telèfon mòbil personal de la cancellera alemanya, Angela Merkel , va generar un conflicte diplomàtic entre Alemanya i el llavors govern de Barack Obama l'any 2014 . Ara, un cop els ànims s'havien apaivagat i la marxa de Donald Trump de la Casa Blanca semblava tornar a acostar les dues administracions, l'escàndol torna a esclatar i l'ona expansiva arriba fins al bàltic, ja que involucra directament Dinamarca. Segons una investigació de la televisió pública danesa DR, les escoltes il·legals nord-americanes tant a Merkel com a altres líders europeus es van fer amb la col·laboració dels serveis d'intel·ligència danesos.

L'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units hauria utilitzat cables de comunicació danesos entre el 2012 i el 2014 per espiar alts càrrecs dels governs de Suècia, Noruega, França i Alemanya, inclosa la cancellera Merkel i el ministre d'Afers Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, per exemple. Segons la televisió danesa, que cita nou fonts sense identificar, una investigació interna del servei d'intel·ligència de la Defensa danesa hauria conclòs això en un informe confidencial entregat a la direcció de l'agència, que no hauria fet res. Dinamarca té diverses estacions d'entrada dels cables d'internet submarins que connecten amb Suècia, Noruega, Alemanya, els Països Baixos i el Regne Unit.

"El cas es remunta a fa anys, però si la informació és certa, no és acceptable, i menys encara entre socis europeus", ha dit aquesta mateixa tarda el president de França, Emmanuel Macron, en una roda de premsa conjunta amb la cancellera Merkel després de la seva reunió bilateral. La cancellera, de fet, ha dit que confia totalment que el govern danès podrà "aclarir" els fets. En l'etapa que suposadament Dinamarca va ajudar els Estats Units a espiar els seus socis i veïns europeus, la primera ministra, Helle Thorning-Schmidt, era també socialdemòcrata. L'actual primera ministra, Mette Frederiksen, del mateix Partit Socialdemòcrata no s'ha pronunciat, tot i que sí que ho ha fet el seu ministre de Defensa, Trine Bramsen, que ha assegurat: "Aquest govern té la mateixa posició que ja va expressar la llavors primera ministra entre 2013 i 2014: que punxar el telèfon dels teus aliats propers sistemàticament és inacceptable".

El govern alemany ha demanat formalment explicacions al seu veí sobre les informacions publicades. "Com a principi, ja saben, i els demano que ho entenguin, que el govern federal no comenta obertament assumptes referents a activitats d'intel·ligència", ha respost el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, a preguntes dels periodistes sobre l'assumpte, tot i que sí que ha dit que "el govern federal ha pres nota i està en contacte amb tots els cossos rellevants nacionals i internacionals per a clarificacions".

Snowden apunta Biden

"Biden està molt ben preparat per respondre sobre això quan visiti aviat Europa, ja que, per descomptat, ell va estar molt involucrat en aquest escàndol el primer cop. Hi hauria d'haver un requeriment explícit perquè es publiqués tota la informació, no només de Dinamarca, sinó del seu principal soci [Washington]", ha dit de seguida a Twitter Edwar Snowden, l'extècnic de l'NSA responsable de les filtracions que van destapar aquest mateix escàndol l'any 2013, quan Biden era vicepresident d'Obama. Snowden és qui va revelar tot l'entramat d'espionatge massiu i l’emmagatzematge de dades de trucades telefòniques, converses de xat i informació d’internet de milions de ciutadans tant dels Estats Units com d’arreu del món, inclosos líders polítics, una informació que va portar el Congrés dels Estats Units a restringir els programes de vigilància de l'NSA .

Dins de Dinamarca, la polèmica ha portat ja dos partits de l'esquerra danesa a demanar la compareixença dels ministres de Defensa i Justícia per donar explicacions. "Això fa que polítics de Suècia, Noruega i Alemanya, els nostres socis més propers, no puguin confiar en Dinamarca. És un gran problema, i més encara si se sabia i es va acceptar amb els ulls oberts", ha dit Eva Flyvholm, portaveu de Defensa de Llista Unitària, un dels aliats del govern socialdemòcrata en minoria, segons Efe.

stats