La gran victòria de Snowden sobre l’espionatge
El Senat limita els programes de vigilància massiva de l’Agència de Seguretat Nacional
WashingtonSi és un traïdor o un heroi ja no importa. Edward Snowden ha aconseguit canviar el curs de la història. Els Estats Units han limitat el poder de les agències d’intel·ligència per primer cop des dels atacs de l’11 de Setembre. El president nord-americà, Barack Obama, va firmar dimarts a la nit una nova llei que substituirà la Patriot Act i restringirà els programes de vigilància massiva de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA, en anglès) del país.
Des del atemptats del 2001, els serveis d’espionatge de la primera potència mundial, gràcies a l’ajuda dels avenços tecnològics, han estès els seus tentacles a un ritme exponencial. Les filtracions de Snowden, extècnic de la NSA, van revelar la recollida i l’emmagatzematge de dades de trucades telefòniques i d’informació d’internet de milions de ciutadans no tan sols dels Estats Units sinó també d’arreu del món.
Snowden volia “donar al poble nord-americà l’oportunitat de decidir quin tipus de govern vol tenir”. “Crec que els nord-americans es mereixen aquest debat”, va explicar a l’abril en una entrevista amb el periodista satíric John Oliver, al programa Last week tonight, de la cadena HBO.
Defensa de la privacitat
El seu objectiu es va complir: el president Obama va prometre una revisió del programes de vigilància de la NSA el gener del 2014 -mig any després de l’inici de les filtracions- i, mesos després, el Congrés dels Estats Units va començar un debat polèmic sobre els límits de l’espionatge i el dret a la privacitat dels ciutadans durant la discussió sobre la necessitat d’estendre la Patriot Act. Finalment, aquesta legislació serà substituïda per la Freedom Act.
Una de les claus més importants d’aquesta llei -aprovada per les dues cambres legislatives-és que trasllada la capacitat de la NSA d’emmagatzemar dades sobre les trucades telefòniques de milions de nord-americans a les companyies telefòniques. A més, l’agència d’intel·ligència només podrà accedir a aquestes dades (número de telèfon, durada, hora i lloc) en casos concrets i un cop aconsegueixi una autorització dels tribunals especials que s’ocupen de qüestions d’intel·ligència, els anomenats FISA.
Els programes de vigilància massiva de la NSA, doncs, continuaran però amb algunes limitacions. La Freedom Act suposa un compromís entre els detractors de l’espionatge massiu -encapçalats pel senador de Kentucky i candidat republicà a les presidencials del 2016, Rand Paul- i els seus defensors, que rebutgen una reforma.
Divisió dels republicans
Tant demòcrates com republicans tenen legisladors als dos bàndols del debat. Tot i així, és en el si del Partit Republicà on la divisió ha sigut més marcada. La lluita entre Paul i el líder del Senat, el també republicà Mitch McConnell, va provocar dilluns una aturada de gairebé dos dies dels programes de la NSA.
Rand Paul és del corrent liberal llibertari del partit conservador, que desconfia del govern, mentre que McConnell és un falcó -legislador defensor de les polítiques de seguretat-. Finalment, cap dels dos va guanyar el pols, ja que l’espionatge massiu no s’eliminarà però amb la nova llei es reformarà.
El govern d’Obama tindrà sis mesos per tirar endavant els canvis que introdueix la nova llei als programes de vigilància. “Tot i que la Freedom Act és lluny de ser perfecta, suposa un canvi important -afirma l’experta de la Unió Americana per a les Llibertats Civils Neema Singh Guliani-. El Congrés i els nord-americans estan a punt per tornar a l’era d’una vigilància del govern restringida, en la qual la seguretat nacional coexisteix amb el dret a la privacitat”.
“[L’aprovació de la Freedom Act] és un primer pas en el camí cap a la recuperació dels nostres drets. És un inici prometedor i n’hem de donar les gràcies a Snowden”, va dir ahir Daniel Ellsberg, l’exanalista militar nord-americà que a principis dels anys 70 va filtrar els anomenats documents del Pentàgon, que van mostrar que la Casa Blanca havia mentit sobre la Guerra del Vietnam.
Per a Ellsberg, l’exanalista de la NSA -que viu a Moscou després de fugir del seu país per haver revelat informació classificada-“hauria de rebre el premi Nobel de la pau”. Les filtracions de Snowden, com en el seu dia les d’Ellsberg, han impactat en la vida dels seus conciutadans. Avui un 58% dels nord-americans són contraris al programa d’espionatge massiu de la NSA. Un canvi significatiu, ja que després dels atacs de l’11-S el debat sobre els efectes de les polítiques de seguretat del govern dels Estats Units en la privacitat de les persones era gairebé inexistent.
Prevenir atacs terroristes
Tant la NSA com els seus defensors diuen que la recollida massiva de dades telefòniques i electròniques els ha ajudat i els ajuda a prevenir atacs terroristes. Diuen que necessiten accedir a tot l’univers per trobar els que conspiren contra els Estats Units i els seus aliats.
Tot i que defensors de la privacitat com Snowden reconeixen el valor de la feina dels serveis secrets en la lluita antiterrorista, creuen que els seus programes de vigilància excedeixen els límits constitucionals. A més, l’èxit dels serveis secrets en la prevenció d’atemptats terroristes ha sigut discutit. Poc després de les primeres revelacions de Snowden, el llavors director de l’agència NSA, Keith Alexander, va dir que la recollida massiva de dades electròniques havia evitat 54 atacs terroristes. Una anàlisi de la web de periodisme ProPublica, però, va reduir la xifra a quatre.
