L'informe de l'OEA sobre frau electoral a Bolívia era erroni

L'organisme va qüestionar el triomf d'Evo Morales

ANATOLY KURMANAEV / MARIA SILVIA TRIGO

Va ser l'elecció més disputada en dècades: Evo Morales, el primer president indígena de Bolívia, es postulava per a un quart mandat, enfrontat a una oposició que el veia com un líder autoritari i reticent a renunciar al poder.

Evo Morales dimiteix

Al començar el recompte preliminar de vots, el 20 d'octubre de 2019, les tensions van augmentar. Quan el recompte es va aturar -de sobte i sense explicacions- i es va reiniciar l'endemà, va mostrar que Morales tenia prou vots per guanyar les eleccions.

Entre sospites de frau van esclatar protestes a tot el país i la comunitat internacional va recórrer a l'Organització d'Estats Americans (OEA), que havia estat convidada a observar les eleccions. El posicionament de l'organització, que assenyalava "un canvi inexplicable" que "modifica dràsticament el destí de l'elecció", va aixecar sospites sobre els resultats de la votació i va provocar una sèrie d'esdeveniments que van canviar la història del país sud-americà. L'oposició va aprofitar la situació per intensificar les protestes i reunir suport internacional i de l'exèrcit i, setmanes després, va aconseguir que Morales acabés dimitint.

L'anàlisi era deficient

Ara, un estudi d'investigadors independents que fa servir dades obtingudes per The New York Times de les autoritats electorals de Bolívia, ha descobert que l'anàlisi de l'OEA era deficient. La conclusió segons la qual els vots a favor de Morales van augmentar inexplicablement un cop el recompte es va reprendre estava basada en dades incorrectes i tècniques estadístiques inapropiades.

"Hem trobat problemes amb els seus mètodes", afirma Francisco Rodríguez, un economista que ensenya estudis llatinoamericans a la Universitat de Tulane: "Un cop corregim aquests problemes, les conclusions de l'OEA no tenen cap consistència, no hi ha cap prova estadística de frau". Rodríguez va fer l'estudi amb Dorothy Kronick, experta en política llatinoamericana a la Universitat de Pennsilvània, i Nicolás Idrobo, estudiant de doctorat a la mateixa universitat i coautor d'un llibre sobre mètodes estadístics avançats. El seu estudi encara no s'ha sotmès a una revisió d'experts.

Certament, els autors diuen que la seva anàlisi només se centra en l'anàlisi estadística de l'OEA sobre els resultats de la votació, i no prova que l'elecció fos lliure i justa. De fet, es van documentar molts problemes durant la votació.

La sospita de frau electoral encén els carrers de Bolívia

En un intent per sufocar les protestes que van esclatar a l'anunciar la seva victòria, Morales va demanar a l'OEA que fes una auditoria electoral "vinculant". L'informe resultant, de 100 pàgines i publicat al desembre, parla de l'evidència d'errors, irregularitats i "una sèrie d'operacions malicioses" destinades a alterar els resultats. Aquestes operacions inclouen servidors ocults de dades, comprovants de votació manipulats i firmes falsificades, que segons l'organització van impossibilitar validar els resultats de les eleccions.

L'OEA va trobar proves que almenys 38.000 vots havien estat modificats. Morales va proclamar la seva victòria per un marge de 35.000 paperetes.

"Hi va haver frau, simplement no sabem on ni quan", afirma Calla Hullum, una experta en Bolívia de la Universitat de Miami que va presenciar les eleccions i va analitzar la investigació de l'OEA. "El problema amb l'informe de l'OEA és que el van fer molt ràpid", creu Hullum. Això va configurar una narrativa de les eleccions abans que les dades es poguessin analitzar adequadament, diu. Aquesta afirmació inicial de l'OEA és el que els investigadors independents qüestionen específicament en el seu estudi.

La caiguda de Morales va aplanar el camí a un govern provisional d'extrema dreta, liderat per Jeanine Áñez Chávez, que encara no ha complert el mandat de supervisar unes noves eleccions.