REGNE UNIT

El futur del Brexit es decidirà el 12 de desembre amb unes eleccions

Els laboristes entomen per fi el repte de Johnson i el Parlament aprova la celebració dels comicis

Eleccions generals, però sobretot plebiscitàries. El futur immediat del Brexit es jugarà a les urnes el 12 de desembre, després que finalment ahir el Parlament britànic entomés el desafiament del primer ministre, Boris Johnson, i hi donés llum verda per 438 vots a favor i 20 en contra. Serà la tercera vegada en quatre anys que el Regne Unit acudirà a les urnes, sense comptar el referèndum del Brexit.

Vint-i-quatre hores després que per tercera vegada la cambra negués a Johnson les eleccions per la via ordinària -dissoldre el Parlament amb el vot a favor de dos terços de la Cambra dels Comuns-, Downing Street va aconseguir trencar ahir la resistència de l’oposició. Van resultar crucials la presentació per part del govern d’una llei ad hoc d’una sola línia i el fet que tant els liberaldemòcrates com el Partit Nacional Escocès (SNP) diguessin que hi donarien el vistiplau. Finalment, encara que l’SNP es va abstenir en la votació, el laborisme no podia oposar-s’hi més temps.

La legislació promoguda pel govern només requeria l’aprovació per majoria absoluta. El Parlament va refusar prèviament la data del 9 de desembre, proposada pels laboristes, que consideraven important un avançament de tres dies perquè els universitaris poguessin participar massivament als llocs on estudien i estan registrats abans de tornar a casa per Nadal.

La particular època de l’any en què tindran lloc les eleccions afegeix un punt d’incertesa al resultat. L’última vegada que el Regne Unit va celebrar uns comicis generals al desembre va ser el 1923. Llavors van guanyar els conservadors però sense majoria absoluta.

Ara la mitjana de les enquestes publicades atorga un confortable avantatge de dotze punts als tories, que traduït en escons podria suposar un triomf aclaparador per a Johnson. Però l’abril del 2017, quan Theresa May va cridar a les urnes de manera inesperada, gaudia d’un lideratge en els sondejos de 16 punts. El resultat, prou conegut, va ser la pèrdua de la majoria absoluta, origen de la incapacitat per fer realitat el Brexit que ella va negociar.

Hi haurà tres factors crucials que poden inclinar la balança d’un cantó o d’un altre. El primer, que davant la impossibilitat de Johnson de complir la seva promesa estrella des que va arribar a Downing Street -“sortir de la UE el 31 d’octubre, tant sí com no”-, el Partit del Brexit de Nigel Farage li pugui fer ombra i rebaixi prou el percentatge de sufragis per fer-li perdre un nombre d’escons que resultin claus.

En segon lloc, que els electors partidaris de seguir a la UE optin per un vot tàctic i no el divideixin entre les formacions pro UE, donant suport a les seves circumscripcions als diputats que més possibilitats tinguin de victòria davant dels tories o del Partit del Brexit, sense tenir en compte estrictament la bandera de cada partit. El tercer factor en joc és que Johnson, a diferència de Corbyn, no pot pactar amb cap partit. Necessita majoria absoluta.

Sortida del laberint?

Així, del resultat final en depèn no només el futur polític de Johnson i Corbyn, sinó també, més fonamentalment, el futur de l’entortolligat procés de divorci entre el Regne Unit i la UE. Si els conservadors aconsegueixen l’esmentada majoria absoluta, la sortida del Regne Unit de la UE serà un fet, a falta de la ratificació de l’acord signat entre Brussel·les i Johnson, tant per part de Westminster com de l’Europarlament. Però si passa com el 2017, i surt una altra cambra sense triomfador clar, la fins ara interminable primera fase del Brexit continuarà provocant tota mena de maldecaps. Si la victòria correspongués a Corbyn, la UE pot haver d’acceptar una nova negociació del pacte de sortida, hauria de considerar una altra pròrroga i el Regne Unit s’encaminaria cap a un nou referèndum, que tindria lloc pràcticament quatre anys després del primer. La pilota és a la teulada i el risc per als dos grans partits és enorme.

El president Donald Tusk s’acomiada dels “amics britànics”

Hores abans que Westminster decidís finalment convocar les eleccions hivernals, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va enviar una amistosa piulada de comiat als “amics britànics”, ja que deixa el càrrec el 30 de novembre. A diferència d’altres vegades, quan Tusk, molt crític amb el Brexit, ha fet declaracions explosives desitjant fins i tot “un lloc especial a l’infern per als brexiters sense pla”, ahir l’encara president del Consell encoratjava els britànics a afanyar-se: “La UE ha adoptat formalment la pròrroga. Pot ser que sigui l’última. Sisplau, aprofiteu millor aquest temps” que en la pròrroga anterior.

Més continguts de