El gir electoral a Croàcia posa en risc l’acollida als refugiats
L’oposició conservadora, que vol aixecar tanques, pot formar govern
BarcelonaLa crisi de refugiats que viu Europa, i que ha portat 320.000 immigrants a creuar Croàcia en els últims mesos, ha centrat la campanya electoral en aquest país, que va viure ahir les eleccions legislatives més disputades de la seva història. Els resultats definitius, amb un 99% escrutat, atorgaven una ajustada victòria al líder de l’oposició conservadora, Tomislav Karamarko, amb 59 escons, mentre que l’actual primer ministre, Zoran Milanovic, de centreesquerra, es queda amb 56 escons dels 151 que té el Parlament. Els següents resultats s’havien de fer públics a mitjanit, amb aquesta edició tancada.
Tots els sondejos, fins i tot els de peu d’urna, havien pronosticat fins llavors un empat tècnic. Però la gran sorpresa electoral era també la irrupció del partit centrista Most, que obtindria 19 escons i es convertiria en el partit frontissa que pot determinar el futur govern. Most ja ha advertit que no pactarà amb cap grup que no es comprometi per escrit a la seva llista de reformes radicals, en la via de la consolidació econòmica i la modernització de l’estat.
Ahir tant la Unió Democràtica Croata, liderada per Karamarko, com el Partit Socialdemòcrata de Milanovic es van autodefinir com el “soci natural” de Most, però el partit es mantenia equidistant.
Així doncs, tot queda en mans de les aliances. Però la investidura d’un candidat o l’altre marcarà una diferència substancial a l’hora d’afrontar a partir d’ara el drama migratori, ja que defensen posicions del tot enfrontades en aquesta qüestió.
Corredor humanitari o tanca
L’actual primer ministre ha coordinat amb Sèrbia i Eslovènia corredors humanitaris per als refugiats, majoritàriament sirians, que arriben al país a raó de 5.000 i 10.000 cada dia des que Hongria va aixecar el seu mur per barrar-los el pas. En canvi, Karamarko ha advocat des de l’inici de la crisi per aixecar tanques a les fronteres i enviar-hi l’exèrcit. La presidenta de Croàcia, Kolinda Grabar-Kitarovic, que és també de la Unió Democràtica de Croàcia, va visitar el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, per expressar-li suport i comprensió per la decisió de blindar la seva frontera als refugiats que fugen de la guerra de Síria.
L’elecció de Grabar-Kitarovic a les eleccions presidencials a principis d’aquest mateix 2015 va ser un senyal molt clar del viratge del país cap a la dreta. Amb tot, el primer ministre Milanovic es va veure afavorit a les enquestes per la gestió que ha fet de la crisi dels refugiats. Amb una població que va patir no fa tant el seu propi èxode, durant la Guerra dels Balcans -que entre el 1991 i el 1995 va forçar molts croats a fugir-, la humanitat i el pragmatisme demostrats per l’actual primer ministre amb els refugiats sirians, donant-los facilitats per travessar el país i oferint-los assistència, li havien fet guanyar punts entre l’opinió pública.
Tot i així, finalment la coalició Croàcia Creix -formada per sis partits i encapçalada pels socialdemòcrates de Milanovic- hauria quedat per darrere de la Coalició Patriòtica -nou partits liderats per la Unió Democràtica Croata de Karamarko-, que té un missatge marcadament nacionalista de dretes.
A més de la crisi migratòria, la lluita de l’economia croata per sortir de la recessió també ha sigut un tema decisiu per als electors en aquests comicis, els primers des de que Croàcia es va integrar a la UE, el 2013.La crisi econòmica s’ha deixat sentir al país amb una forta recessió, que ha reduït la seva economia en un 13% des del 2008.
La Comissió Europea preveu, però, que l’economia croata creixi un 1,1% aquest any i un 1,4% el 2016, unes dades positives que Milanovic ha fet servir per demanar la reelecció. Però, tot i així, la taxa d’atur a Croàcia és encara del 15,4% -la tercera més alta de la Unió Europea, amb un atur juvenil del 43,1%-, i el deute públic és del 90% del PIB.
