Robert Riley és advocat i membre del servei exterior dels EUA. És cònsol del seu país a Barcelona des de l’agost del 2018 i en pocs mesos marxarà a Ginebra per reprendre la política multilateral de la nova diplomàcia nord-americana. Abans va ser a Bielorússia, Hongria, el Salvador, Colòmbia i Hondures. L’11 de setembre del 2001 treballava a la Sala d’Emergències de la Casa Blanca per a George W. Bush.
Està a punt d’abandonar Barcelona. No han sigut anys fàcils...
— No, han sigut anys únics per a tots. Com a diplomàtic he pogut fer la meva feina amb les dificultats del moment, però, tot i així, hem aconseguit molt per la bona relació que tenim amb el govern d’Espanya i també amb el govern de Catalunya.
Vostè va arribar des de Bielorússia. ¿Com definiria l’estratègia russa al món en aquest moment?
— No és un secret que hem tingut relacions difícils amb Rússia durant molts anys, i molt d’això està basat en com s’ha portat el govern de Rússia a Ucraïna. Les dificultats també afecten els nostres socis europeus i hem d’enfortir les nostres aliances.
Vostè va ser agregat politicomilitar a l’ambaixada a Madrid. El tema bilateral durant molts anys van ser les bases. ¿Ara és l’islamisme o les telecomunicacions?
— Les bases sempre han sigut molt importants, però també les relacions comercials, un compromís mutu en drets humans i promoure la prosperitat per als nord-americans i també els espanyols i els europeus. Hi ha altres temes que han entrat en l’escenari, com el 5G i la competició amb la Xina combatent la pandèmia i afrontant fenòmens importants com la desinformació i l’extremisme. Però tenim una llarga trajectòria de bones relacions.
Vostè va viure a Madrid l’atemptat d’Atocha i va arribar a Barcelona després del 17-A. ¿El terrorisme ha sigut un tema central?
— En qualsevol ambaixada o consolat on he treballat, sempre estem molt enfocats en qüestions de terrorisme i seguretat pública, perquè ens ha afectat a tots, a Espanya, a França, a Bèlgica, a Anglaterra. Tenim una molt bona relació amb tots els cossos policials aquí a Catalunya i per tot Espanya per assegurar que tinguem la informació més actualitzada. És una part important de la nostra feina mantenir-nos al corrent de la situació de seguretat, especialment en terrorisme.
Com ha sigut la cooperació policial i política?
— Excel·lent. Ha sigut un plaer per a mi i per a la meva feina la col·laboració que hem tingut amb els Mossos, amb la Guàrdia Urbana, amb la Policia Nacional i amb la Guàrdia Civil, perquè tenim temes que fem servir conjuntament amb els nostres amics a l’ambaixada a Madrid i també amb els nostres cossos policials a Washington. No podria estar més content.
Del seu currículum em va cridar l’atenció la seva presència com a senior duty officera la sala d’emergències de la Casa Blanca. Gràcies a la ficció tots hem vist aquella sala...
— Hi vaig entrar just l’agost del 2001 i hi vaig ser un any, i això vol dir que vaig arribar un mes abans de l’11 de Setembre, sota la presidència de Bush fill.
Què en recorda?
— Els dos primers mesos els tinc borrosos a la memòria perquè tot va passar tan ràpid... Des de casa meva a Washington vam sentir l’atac contra el Pentàgon. Tenia el dia lliure però immediatament me n’hi vaig anar en bicicleta perquè tothom sortia de la ciutat. A l’arribar a la Casa Blanca em van posar una escorta policial perquè òbviament tothom vigilava l’activitat al voltant de la Casa Blanca. Tothom va treballar d’una manera molt professional, hi havia moltíssima activitat i era molt difícil mentre vèiem la duresa del que estava passant. Crec que en vam sortir més forts, més decidits en la lluita contra el terrorisme.
Parlem del soft powerdels EUA, els instruments diplomàtics, culturals. ¿Ha sigut més difícil actuar diplomàticament en la presidència Trump?
— Doncs el president Trump era diferent, oi? Únic, un president únic en diversos sentits. Principalment, la seva manera de comunicar-se era diferent, com tots sabem. Li agradava fer servir el Twitter amb molta freqüència i tenia un to molt seu. Com va dir l’exsecretari d’Estat Tillerson, el president era el seu millor portaveu. Com a diplomàtic de carrera estic molt compromès a representar tots els presidents, totes les administracions, he treballat amb presidents republicans, demòcrates, i això és el que vaig fer amb el president Trump. Però, saps què? Seré molt honest: sempre m’ha molestat quan parlem de l’estil del president Trump i de l’America first. Durant 25 anys he estat treballant per l’America first, els meus col·legues també, i vostès aquí en aquest país haurien d’estar exigint que els diplomàtics treballin també per Espanya primer, o a França, França primer. La meva feina no és treballar per promoure els interessos del Canadà ni de Mèxic ni d’Alemanya, però el que podem fer, per a mi, és treballar molt més junts perquè tots hi guanyem, col·laborant més, parlant d’una manera més educada. Com a advocat i com a diplomàtic he après que mai hi guanyem res insultant l’altre, humiliant una altra persona, minimitzant una altra persona, danyant la dignitat de l’altra persona, i, de fet, sempre hi haurà el cost a llarg termini. Jo crec que per això en els seus primers dies el president Biden va dir-nos als empleats del govern que no tolerarà faltes de respecte o a la dignitat entre nosaltres, i jo crec que era una declaració molt important per part seva.
Una de les primeres frases del president Biden va ser “Amèrica i la diplomàcia han tornat”, i vostè justament se’n va a Ginebra, a l’ONU. Serà un dels protagonistes de la tornada a la multilateralitat?
— Sí, i la veritat és que és molt emocionant. És un moment clau per enfortir les aliances i també la nostra participació en organitzacions molt importants com l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització Mundial del Comerç i d’altres. El president Biden ha destacat la importància de treballar junts, l’esforç d’utilitzar les nostres aliances i de treballar molt estretament amb aquests socis perquè tenim molts reptes mundials, i hi podem guanyar molt més treballant junts, col·laborant, en lloc d’intentar fer coses sols. No podem defensar els interessos americans sols, necessitem els nostres amics, necessitem els nostres amics europeus especialment. És per això que seré a Ginebra.
¿Pot confiar Europa en el compromís amb el canvi climàtic?
— Fa una setmana que oficialment hem tornat al grup de l’Acord de París, i el nomenament de l’exsecretari d’Estat John Kerry és una mostra molt important del compromís del president. Podem ser molt més eficaços junts que cadascú pel seu compte.
¿Hi ha un punt de no retorn en el fre a la globalització?
— És un tema supremament complicat i hi ha moltes definicions diferents. El món s’ha fet molt més petit, la tecnologia és aquí per sempre, per a la meva feina, per a la teva, i la veritat és que ens ha portat moltíssimes oportunitats. Però el que els EUA faran conjuntament amb els nostres socis és intentar promoure la prosperitat per a tots en aquest context, perquè la globalització també té a veure amb el moviment de feines i qui fa quin tipus de feina més eficaç. No ho farem sols, ho farem amb els nostres amics europeus, formem la tercera part del comerç mundial i, per tant, hem de cooperar, hem de col·laborar.
¿La desinformació posa en perill la democràcia?
— Jo crec que sí, però també hi ha esperança. En primer lloc, per la feina que tu i els teus col·legues feu en el periodisme professional, combatent la desinformació, que és per tot arreu i és un perill. Nosaltres hem iniciat diversos programes per promoure l’educació mediàtica i combatre la desinformació, precisament perquè té a veure amb la polarització aquí i a tot arreu, al meu propi país. El debat polític és important, un debat profund és important, però necessitem que el debat es basi en fets, no en la desinformació, i hi ha extremistes arreu del món aprofitant la desinformació amb eines per promoure les pròpies agendes basades en mentides, no en fets.
Com s’alfabetitza informativament la societat?
— Cal començar d’hora, a les escoles, amb els estudiants, ho veig en els meus propis fills. No es pot simplement llegir i creure alguna cosa perquè et fa sentir bé, perquè juga amb les teves emocions. Hem d’ensenyar a utilitzar eines per detectar la desinformació i estar més atents. És summament important prendre les nostres pròpies decisions, i la combinació de la política amb l’emoció és molt forta. Els hem d’ensenyar des de joves a detectar, entendre i contrastar la informació. Soc molt optimista, les mateixes eines que fan servir els que estan promovent la desinformació estan disponibles per a nosaltres.
I quan són les elits les que promouen la desinformació?
— Hem de combatre això també. Ningú té el monopoli de la desinformació.
Què va sentir en l’assalt al Capitoli?
— Indignació, sobretot indignació. Va ser un dia molt difícil per als nord-americans, un atac clar contra la democràcia, i no només als EUA, perquè aquell edifici per a nosaltres i per a molts més representa la democràcia. El millor és que els congressistes hi van tornar el mateix dia i van acabar la feina. Ens recorda que hem de defensar la democràcia arreu, cada dia, tots. L’hem de protegir, defensar i conrear.
El president va instigar aquell acte?
— D’això se n’encarregarà el sistema judicial. Tenim un sistema legal ben sòlid. Després de quatre anys de dificultats hem vist que les institucions són fortes i han fet la seva feina.
¿En els pròxims anys hi haurà un descens de la polarització als EUA o té arrels importants en temes demogràfics, polítics, supremacistes?
— El president Biden ha començat el procés de curar les ferides, però, com acabes de dir, això no va néixer de la nit al dia. Hem de mirar no només les flames sinó també què hi ha a sota. Crec que hi ha molta gent que se sent ignorada i no escoltada, i si hi ha un grup de persones que se senten així, ens toca escoltar, no sempre ens toca estar-hi d’acord, o fer el que ells volen, però ens toca escoltar. Fins a cert punt crec que hem perdut el talent d’escoltar. Hem d’escoltar i involucrar tothom en les solucions, fins i tot en la polarització.
¿Es va acceptar tard la gravetat del coronavirus als EUA?
— Les dades estan millorant molt gràcies a la vacuna. Als EUA ens enfrontem als mateixos reptes que aquí. El nostre sistema, molt descentralitzat entre els estats, va comportar desafiaments, però la part bona és que ara amb la vacuna estem millorant i amb la nova administració tornem a treballar internacionalment. El president Biden va anunciar quatre bilions de dòlars per a l’organització del Covax, per distribuir d’una manera equitativa la vacuna als països més pobres, i jo crec que veurem més col·laboració en salut.
Vostè òbviament manté la versió diplomàtica sobre Catalunya: assumpte intern, Espanya unida... ¿Però ha aconseguit explicar al departament d’Estat la complexitat del problema?
— Vull creure que sí. És difícil, perquè sí que és un problema complex, molt complex, amb molts anys d’història. De vegades ens toca fer més diplomàcia amb els nostres companys del departament d’Estat que amb les contraparts al país on estem destinats. Donem suport a una Espanya forta i unida, i per solucionar la situació vostès aquí tenen un debat fort i en profunditat. Amb la condició que aquest debat, com en altres temes, sigui cívic, jo crec que arribaran a una solució. De vegades crec que els de fora tenen més confiança en la capacitat de la gent d’aquí per solucionar les seves dificultats que els mateixos ciutadans d’aquí. Al meu país passa el mateix.
¿L’ha sorprès en algun moment el nivell de civisme del debat a Catalunya?
— Insultar i menysprear mai suma. Pot fer-te sentir una mica millor en un moment, però a llarg termini hi ha un cost sempre, i com a ciutadans tenim la responsabilitat d’exigir un debat cívic dels nostres polítics, els hem triat. Hem de culpar menys els polítics i pensar més en el nostre vot i fer que sigui intel·ligent i cívic.
