Biden es compromet a defensar Israel: "Ens assegurarem que tingui tot el que necessita"
El mandatari avisa als països de la regió que intentin implicar-se en el conflicte: "No ho feu. Els nostres cors estan trencats, però la nostra determinació és clara"
Washington"Com qualsevol nació del món, Israel té el dret i el deure de respondre". Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts el president dels Estats Units, Joe Biden, en un discurs des de la Casa Blanca, en què s'ha referit a la violència de Hamàs com "actes de pura maldat". Acompanyat de la vicepresidenta, Kamala Harris, i el secretari d'Estat, Antony Blinken, el mandatari ha condemnat la massacre d'un miler de persones per part de "les mans ensangonades d'una organització terrorista que només té la finalitat de matar jueus".
Tal com va fer dilluns en un comunicat conjunt amb els líders del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia, el mandatari estatunidenc ha reiterat el seu suport inequívoc a l'estat jueu: "Hem de ser absolutament clars: estem al costat d'Israel davant uns atacs que recorden els pitjors moments de l'Estat Islàmic", ha dit, tot advertint els països de la regió que no intentin implicar-se en el conflicte. "A tots els països o organitzacions que estiguin pensant en aprofitar-se de la situació: «No ho feu. Els nostres cors poden estar trencats, però la nostra determinació és clara»", ha subratllat.
Amb l'ampli desplegament militar promès –que inclou una vintena d'avions de combat, quatre vaixells destructors i el portaavions més gran del món, l'USS Gerald Ford–, Washington està tractant de fer una demostració de força per dissuadir els països de la regió. Especialment el règim xiïta de l'Iran, que té vincles amb el grup libanès Hezbol·lah, i a qui el Wall Street Journal va acusar directament d'haver ajudat Hamàs a planificar l'atac a Israel i de donar llum verda a l'operació anomenada Tempesta d'A-Aqsa.
"Ens assegurarem que Israel tingui el que necessita per cuidar els seus ciutadans i respondre a aquest atac", ha insistit Biden, que ha promès que donarà suport al país mentre duri la guerra declarada contra Hamàs. El manteniment d'aquesta ajuda, però, dependrà també de la Cambra de Representants, on aquest dimecres es vota un nou president després de la destitució del republicà Kevin McCarthy a les mans del seu partit. Sense speaker, la cambra baixa està paralitzada i no pot aprovar cap mena d'ajuda exterior, la qual cosa en aquests moments pren especial rellevància i augmenta la pressió sobre els congressistes.
El suport militar també es juga a la cambra baixa
En el seu discurs, Biden ha demanat als membres del legislatiu que abandonin les seves diferències i posin fi al bloqueig. “Quan torni el Congrés, li demanarem que prengui mesures urgents per finançar les necessitats de seguretat nacional dels nostres socis crítics”, ha dit. “No es tracta de partidisme ni de política. Es tracta de la seguretat del nostre món, de la seguretat dels Estats Units d'Amèrica”.
Israel no és membre de l'OTAN ni té un tractat de defensa formal amb Washington que l'obligui a sortir en la seva defensa en cas d'atac, però sí que està designat pels EUA com un “important aliat fora de l'OTAN”. Des de la mateixa creació de l'Estat d'Israel, han signat nombrosos acords de cooperació en matèria de defensa, pels quals els EUA han proporcionat armes sofisticades i finançament militar, que han convertit Israel en el receptor més gran d'ajuda exterior nord-americana des de la Segona Guerra Mundial: més de 150.000 milions de dòlars.
Gràcies a tot aquest suport, Israel ja és la 18a potència militar del món, malgrat situar-se en el lloc 149 en superfície i en el 93 en població. L'últim gran paquet d'ajuda militar a Israel va ser aprovat el 2016, quan el Congrés va comprometre 38.000 milions de dòlars fins a l'any 2028. El Pentàgon afirma que, gràcies a aquestes provisions, té prou diners per continuar finançant Israel durant un temps, i només s'haurà de recórrer al Congrés en cas de necessitat. Tanmateix, si el bloqueig segueix instal·lat a la Cambra de Representants, conduirà a un tancament de govern al novembre, cosa que limitaria la possibilitat de continuar fent costat a Israel.
