Un contratemps per a Elon Musk i SpaceX, però no un fracàs total

Nova YorkEl coet Starship de SpaceX ha explotat sobre el golf de Mèxic aquest dijous, minuts després d'enlairar-se d'una plataforma de llançament al sud de Texas. La nau espacial no ha arribat a l'òrbita, però no ha estat un fracàs total. Abans del llançament, Elon Musk, el fundador de la companyia, ja havia rebaixat les expectatives dient que podrien tenir lloc diversos intents abans que l'Starship tingués èxit en aquest vol de prova, que havia d'assolir velocitats prou ràpides per entrar en òrbita abans de caure sobre l'oceà Pacífic a prop de Hawaii.

Malgrat el revés, SpaceX segueix sent l'empresa dominant en els vols espacials globals. Els seus coets Falcon 9 ja han viatjat a l'espai 25 vegades aquest 2023, i el llançament més recent es va efectuar amb èxit aquest mateix dimecres.

El llançament de l'Starship d'aquest dijous ha evitat almenys el pitjor dels casos, que era una explosió a la plataforma de llançament, cosa que hauria requerit reparacions molt àmplies. Un cop els enginyers determinin què ha fallat, poden incorporar canvis en els vols de prova d'altres prototips de naus espacials que estan gairebé acabades o a punt per llançar-se.

Tot i això, el fracàs planteja preguntes sobre quan podrà SpaceX tenir a punt una nau que serveixi per efectuar l'aterratge lunar dels astronautes de la missió Artemis III de la NASA, que vol aterrar prop del pol Sud de la Lluna. Aquesta missió requeriria una sèrie de llançaments exitosos de la Starship durant un curt període de temps, no només per propulsar la nau espacial lunar, sinó també per incorporar a bord prou combustible per arribar a l’òrbita del satél·lit, on la tripulació de la NASA embarcarà per descendir cap a la Lluna.

Tanmateix, SpaceX té ja una història d'aprendre dels errors. El mantra de l'empresa és essencialment: "Fracassa ràpid, però aprèn més ràpid".

Les companyies aeroespacials tradicionals han intentat fins ara anticipar-se i prevenir tants errors com sigui possible abans d'efectuar una prova. Però aquest enfocament requereix diners i temps i pot conduir a vehicles que estiguin sobredissenyats. SpaceX s'assembla més a una empresa de programari de Silicon Valley, que arrenquen amb un producte imperfecte i el van millorant ràpidament.

En el passat, SpaceX ha après dels seus fracassos. Quan va intentar començar a aterrar els propulsors Falcon 9, els primers eren massa potents i explotaven. Amb cada intent, els enginyers de SpaceX van modificar els sistemes. Després del seu primer aterratge amb èxit, aviat en van seguir més. Avui dia, és una sorpresa molt estranya que algun dels aterratges falli.

Fa un parell d'anys, la companyia va adoptar un enfocament similar per ajustar el procediment d'aterratge de l'Starship. En una sèrie de proves, prototips de Starship es van enlairar fins a una altitud d'uns 9,6 quilòmetres abans que els seus motors s'apaguessin. Aleshores, la nau va començar a caure i va anar frenant la seva velocitat de caiguda per anar col·locant-se en vertical i tornar a encendre els seus motors per aterrar. Els primers van acabar explotant abans d'aconseguir un intent d'aterrar amb èxit.

A més, SpaceX, una de les empreses privades més valuoses, posseeix un gran coixí financer per absorbir els contratemps, a diferència dels seus inicis quan els tres primers llançaments del seu coet original, el petit Falcon 1, no van arribar a l'òrbita. Però Musk va reunir prou diners i peces per a un quart intent de llançament. Si aquest últim hagués fallat, SpaceX hauria quedat fora del negoci. Però va anar bé i SpaceX ha tingut èxit en gairebé tots els seus esforços des de llavors, fins i tot quan de vegades falla en el primer intent.