Derrocar el govern de Maduro, gran prioritat de Trump

WashingtonEnmig del vespre i a recer dels bombardejos sobre Caracas, els Estats Units han conduït l'operació més gran sobre Llatinoamèrica que es recordi en dècades. El segrest del dictador veneçolà Nicolás Maduro, que serà jutjat a Nova York, és una declaració de com el xèrif de Washington pensa també ser el cacic de tot l'hemisferi sud. Les ambicions de reviure la doctrina del pati del darrere havien quedat més que paleses en l'escalada dels darreres mesos: al setembre es desplegava una gran flota dels bucs de la marina als límits de les aigües internacionals, i al cap de poc començava la campanya d'execucions extrajudicials al Carib i el Pacífic, batejada com a "Operació Llança Sud". A finals de novembre, Donald Trump intensificava la guerra de nervis assegurant que li quedaven pocs dies a Maduro.

Els fantasmes de la invasió de l'Iraq planaven aquest dissabte sobre Washington, encara que des del minut u el president insistia que es tracta d'operacions concretes contra el que anomena narcoterrorisme. Però les accions preses contra les suposades narcollanxes, abatent les naus unilateralment basant-se només en acusacions que els seus tripulants pertanyien al narco, recorden molt a les accions preses en la lluita contra Al-Qaeda. Si es revisita la dècada dels 80, també hi ha un paral·lelisme evident amb la captura del dictador panameny Antonio Noriega per part de George Bush pare.

La narrativa de la lluita contra el narcotràfic que tot aquest temps ha sostingut l'administració estatunidenca és un fi vel rere el qual s'entreveu l'interès de controlar les reserves del petroli veneçolà. "Tenim les millors companyies petrolieres del món, les més grans, les millors i hi estarem molt involucrats [en la indústria petroliera veneçolana]", deia Trump en declaracions a la Fox dissabte al matí mentre Maduro i la seva esposa ja estaven retinguts en un vaixell de guerra i de camí als EUA. Hores més tard admetia que les petrolieres dels EUA seran les encarregades de gestionar, fins a nou avís, les reserves del país llatinoamericà.

L'America First que prometia Trump a la seva campanya no era un simple aïllacionisme, sinó l'acceptació d'un nou ordre internacional amb els Estats Units recuperant el control d'aquelles regions que considera les seves àrees d'influència natural. En els darrers anys la Xina ha guanyat un pes més gran a la regió a través del seu programa conegut com la Nova Ruta de la Seda, fet que ha preocupat Washington. De fet, al mig del taulell també hi ha les rutes comercials del Carib i el canal de Panamà, sobre el qual Trump ja havia fet explícites les seves aspiracions d'annexionar-se'l.

Sense consulta amb el Congrés

Si els atacs contra les naus al Carib i al Pacífic Oriental ja van provocar que el Congrés alcés les celles davant unes accions que responen a un marc de guerra, la captura de Maduro encara desfermarà més el nerviosisme. Els congressistes havien demanat explicacions a l'administració Trump perquè expliqués sota quina autoritat havia decidit emprendre accions de guerra fora del país quan l'autoritat per declarar una guerra recau exclusivament sobre el legislatiu. El president ja en el seu moment va desestimar que fos necessari consultar amb el Congrés aquestes qüestions. En certa manera, la captura de Maduro també suposa un esquerda més al sistema democràtic estatunidenc amb Trump acumulant més poder del que li correspon com a president. Quan Bush pare va intervenir a Panamà per segrestar Noriega tampoc va consultar el Congrés.

Paradoxalment, tot i que Trump mai va fer explícit l'enderrocament del règim de Maduro com una de les seves prioritats internacionals –sempre s'ha omplert la boca amb Gaza i Ucraïna– la captura del dirigent veneçolà s'apunta com un dels grans èxits de la seva política internacional. Operació que porta la rúbrica d'altres dos noms: el secretari d'Estat, Marco Rubio, molt dur amb Veneçuela i Cuba, i el senador Bernie Moreno. El republicà, nascut a Colòmbia i que més tard va adquirir la ciutadania estatunidenca, també ha fet campanya per estendre les pressions al govern de Gustavo Petro.

A mitjans de novembre, en plena ebullició de les pressions militars contra Maduro i l'expansió dels atacs militars contra les suposades narcollanxes al Pacífic Oriental, va saltar a la premsa llatinoamericana una fotografia feta al Despatx Oval el 21 d'octubre en què apareixien Maduro i Petro amb la protocol·lària granota taronja de pres. L'anàlisi de la imatge va ser publicat per la revista Cambio. Qui sostenia la imatge era el subcap de gabinet, James Blair, on s'incloïa un memoràndum del senador Moreno, titulat "Doctrina Trump". Les imatges atiaven el foc de la guerra psicològica després que Trump hagués autoritzat operacions encobertes de la CIA dins de Veneçuela.

Poc després de la filtració de les imatges, a principis de desembre es coneixia la trucada del 21 de novembre entre Maduro i Trump, on també hi havia estat present Rubio. El president estatunidenc va oferir-li al dictador una sortida negociada, cosa que el veneçolà va rebutjar de facto al deixar que el termini que Washington li havia ofert s'esgotés. Va ser pocs dies després de l'expiració del salconduit que Trump augmentava la pressió amb una amenaça pública d'una invasió terrestre. Tres dies després d'arrencar l'any nou, les amenaces s'han fet reals. El patró seguit per Trump amb Veneçuela és el mateix aplicat el passat mes de maig a l'Iran, amb un missatge clar: Washington no dubtarà en fer servir la seva força i ignorar el dret internacional per defensar els seus interessos. Tot, ben embolcallat amb un oxímoron orwel·liàmanllevat de Reagan: "Peace through strength" (Pau per la força).

El règim de Maduro fa temps que no és reconegut pels Estats Units. La legitimitat del líder chavista va quedar en entredit el 2024 després que la seva victòria electoral fos proclamada pel Consell Nacional Electoral (un òrgan controlat pel govern de Maduro) i de la no publicació de les actes electorals. Ja en el seu moment, l’administració de l’expresident Joe Biden va reconèixer el candidat de l’oposició, Edmundo González, com a guanyador d’aquests comicis. La líder de l'oposició veneçolana, María Corina Machado, recent guanyadora del Nobel de la pau, també ha estat reclamant des de la clandestinitat una intervenció dels Estats Units per fer caure el règim de Maduro.

Durant la seva primera administració, Trump ja va intentar enderrocar el règim de Maduro donant suport a l'alçament de l'opositor Juan Guaidó el 2019 batejada com a "Operació Llibertat". En aquesta crida a la destitució de Maduro es van sumar militars i civils. En aquell moment Maduro ja va acusar els Estats Units de conspirar per provocar un cop d'estat dins de Veneçuela.