Els EUA envien un pla de pau a l'Iran
La proposta de 15 coincideix amb el reforç de la presència militar estatunidenca a la regió
WashingtonEls Estats Units han enviat un pla de pau a l'Iran mentre incrementen la presència militar a l'Orient Mitjà i s'acosta divendres, moment en què expira la pausa dels atacs anunciada per Donald Trump. Una treva que, de facto, no s'ha aplicat perquè Israel continua bombardejant sobre Teheran. Segons revelen el New York Times i la CBS el document ha estat entregat als iranians a través d'un dels països mediadors: Pakistan. En destaca un detall: l'absència d'Israel en l'oferta inicial. Se sap que la proposta ha estat feta per Washington, però la guerra va ser iniciada per Trump i Benjamin Netanyahu. Des de l'atac israelià al jaciment de gas de South Pars, que les discrepàncies entre els dos socis sobre com s'ha de continuar amb el conflicte s'han fet cada cop més visibles.
Segons la cadena de televisiva israeliana Channel 12, el pla inclou el desmantellament del programa nuclear iranià, el fi del suport de Teheran als grups extremistes i la reobertura de l'estret d'Ormuz. Per al moment, no queda clar si els aiatol·làs estaran disposats a acceptar-la. Mentrestant, Israel es mira el moviment amb recel i desconfia del seu aliat. Fonts del govern israelià expliquen a Axios que a Netanyahu li preocupa que Trump pugui arribar a un acord amb els iranians que no inclogui concessions significatives i que limiti la capacitat de Tel-Aviv per seguir atacant els iranians.
La posició és molt similar a la que tenia Netanyahu en la seva visita exprés a Washington poc abans que esclatés la guerra. El primer ministre israelià va viatjar a la Casa Blanca després que Trump es mostrés optimista amb les negociacions amb els iranians sobre el programa nuclear. El sionista va reclamar al republicà una acció militar contra Teheran i que el pacte no es limités a la qüestió nuclear: una de les grans prioritats dels israelians és limitar la capacitat de míssils balístics iranians.
Cal destacar que els punts que es coneixen fins ara o bé suposen desenredar el caos generat pel conflicte -reobrir Ormuz- o bé ja s'havien aconseguit amb anterioritat. La premissa sobre el desmantellament d'aquest nou pla és molt similar al compromís de l'Iran a no obtenir armes nuclears que recollia l'acord nuclear del 2015 i del qual es va sortir durant la seva primera presidència.
L'Iran, per al moment, no s'ha pronunciat sobre l'oferta. Aquests dies ha estat negant les afirmacions de Trump sobre l'existència d'unes possibles negociacions. De fet, poques hores després que se sabés l'existència d'aquesta nova oferta, els aiatol·làs llançaven una nova onada d'atacs contra Israel, Bahrain, Kuwait i Jordània. Dimarts al matí, abans que es conegués el nou moviment diplomàtic, Trump tornava a insistir que els contactes amb l'Iran segueixen en marxa i que els iranians voldrien arribar "a un acord". El magnat, de fet, assegurava que s'ha produït un "canvi de règim" al país. "Hem tingut realment un canvi de règim. Això és un canvi de règim perquè els líders són tots diferents. Crec que podem dir que això és un canvi de règim", deia des del Despatx Oval.
La proposta de pau arriba també quan s'està a punt de complir la quarta setmana de guerra, moment per al qual el conflicte hauria d'estar ja resolt segons Trump. En iniciar la campanya militar el president va predir que les operacions durarien unes "quatre o cinc setmanes".
El gest diplomàtic es produeix l'endemà que Trump ajornés la data límit del seu ultimàtum d'atacar les centrals elèctriques iranianes si Teheran no obria immediatament Ormuz. Inicialment, el president donava 48 hores a l'Iran per desbloquejar l'estret, però en un nou gir, va ampliar el termini fins aquest divendres. El marge donava més aire també als incipients contactes diplomàtics entre Washington i els iranians, desenvolupats a través d'una sèrie de països mediadors, entre ells Pakistan i Turquia.
Més tropes estatunidenques
Trump no només està fent volar coloms de pau a la regió: també hi està enviant més soldats. El Pentàgon ha mobilitzat una unitat d'elit de paracaigudistes, la 82 Divisió Aerotransportada, els soldats de la qual estan preparats per desplegar-se en només divuit hores d'avís. El cos està especialitzat en tan diverses com prendre el control d'infraestructures crítiques o realitzar evacuacions d'emergència. Ja fa dies que aquest cos de l'exèrcit estava sota el radar després de la cancel·lació precipitada d'un exercici que tenien previst a Fort Bragg a principis de mes. La suspensió ja va fer saltar l'alarma que fos real la possibilitat d'un desplegament de tropes sobre el terreny.
El president estatunidenc deia dijous passat que no enviaria soldats al terreny, ,però el degoteig de més personal cap a l'Orient Mitjà no ha cessat. Encara no ses sap quan arribarà la 82ena Divisió, però ja està previst que a la zona hi arribin uns 2.000 marines juntament amb el vaixell amfibi d'assalt USS Tripoli . La nau de desembarcament amfibi USS New Orleans també han posat rumb cap a la zona. Així mateix, el Pentàgon ha ordenat la mobilització d'una altra unitat de marines: l'11a unitat expedicionària, que va a bord del grup amfibi liderat pel vaixell USS Boxer. El grup, però, no sortirà fins d'aquí a unes setmanes i no arribaria a la regió fins més tard.