Jeff Sharlet: "La Família creu que Trump ha estat escollit per Déu, i això és l'únic que els importa"

BarcelonaJeff Sharlet va publicar per primer cop The Family l'any 2008, després d'haver viscut infiltrat a Ivanwald, la mansió que té a Arlington (Virgínia) l'organització religiosa coneguda com La Família o The Fellowship. El llibre, que ara publica en castellà Capitán Swing, exposa les interioritats de la que és considerada l'organització religiosa més influent de Washington, que des del 1953 organitza l'Esmorzar Nacional de Pregària, al qual han assistit tots els presidents dels Estats Units des d'Eisenhower. Congressistes, senadors, generals i fins i tot dictadors estrangers que es reuneixen per pregar a Jesús i fer negocis. La història de La Família, fundada per Abraham Vereide el 1935 i liderada des dels anys 50 per Doug Coe, que va morir el 2017, ha sortit a la premsa diverses vegades des dels anys 60, però el documental publicat el 2019 a partir del llibre de Sharlet en feia el relat més exhaustiu fins ara. Sharlet els anomena "les arrels invisibles del fonamentalisme als Estats Units", una xarxa de suport als poderosos que no creu en la democràcia i que venera els líders forts, com Donald Trump.

Com és que el llibre i el documental no van generar cap gran escàndol?

— Quan va sortir el meu llibre va ser bestseller una setmana, però després va haver-hi un esforç concertat per dir que allò no podia ser real. Només va captar l’atenció massiva l'estiu següent quan polítics republicans van utilitzar la xarxa de La Família per tapar afers extramatrimonials força escandalosos. La premsa americana entén l’escàndol sexual, però no tant la corrupció de poder o la influència internacional. I el tema es va esvair ràpidament.

Però La Família segueix activa?

— Sí, però ha canviat. Al documental parlàvem de Mike Pence, que havia estat implicat en La Família. Ell va ser una adquisició i una fusió: el món de Trump va adquirir l'evangelisme. Però ara ja no necessiten Pence. Jo al principi pensava que La Família podia ser un dic de contenció contra el pitjor del trumpisme. Però, com ha passat amb totes les organitzacions cristianes de dretes, per a ells era qüestió de sumar-s'hi o desaparèixer, així que es van convertir en una organització afí a Trump. Això és el que és avui, tot i que una mica disminuïda per la mort de Doug Coe, el seu líder històric. Ara té menys pes perquè el trumpisme ha absorbit moltes de les seves idees: autoritat sense rendició de comptes, força i cristianisme musculós, que diu que Crist és un home d'acció. La Família va obrir el camí, però Trump és un fenomen propi.

La Família ha estat clau en l’auge de l’autoritarisme global?

— No són l’únic actor, però sí. Però no vull dir que sigui una conspiració. No són titellaires secrets, sinó una expressió del poder americà. Han influït molts líders i han buscat sempre mantenir-se invisibles, treballant amb dictadures si això servia als seus interessos, com el dictador de Somàlia Siad Barre, que els deia: "Si prego a Jesús, puc tenir més armes?" El seu model de Jesús és el de l’home fort, el líder autoritari.

Perquè no són evangèlics, ni catòlics ni ortodoxos, només parlen de Jesús. Però quina ideologia hi ha al darrere?

— És difusa, però es basa en el capitalisme bíblic, que és una mena de capitalisme no pur sinó oligàrquic, que vol dir que si ets ric és perquè Déu t'ha triat per ser ric. Estan compromesos amb el patriarcat com a ordre mundial: hi pot haver dones poderoses, però sempre han d'estar subordinades als homes de la seva vida. El que anomenen "l'autoritat masculina" diuen que ve de Jesús. Estan molt centrats en crear aquesta xarxa mundial de líders. Han estat capaços d’aglutinar tant evangèlics com catòlics de dretes que no reconeixen l'autoritat del Papa, sempre que s’alineïn amb la seva visió política. Creuen que la democràcia està esgotada. Mencionen Hitler o la màfia als seus discursos com a exemples d'autoritat. Els agrada Lenin tot i que no són comunistes. Els agrada el feixisme, però no estan disposats a substituir Déu per un culte a la personalitat. No tenen cap problema amb la violència, com demostra el seu suport al dictador Suharto a Indonèsia, però no fan una la celebració oberta de la violència, que sí que fa el trumpisme.

La Família està darrere de l’agenda anti-LGBTI de Trump?

— No directament. L’agenda anti-LGBTI ve de think tanks com la Fundació Heritage, un dels impulsors de l'anomenat Projecte 2025, que està molt vinculada a La Família. A Uganda, La Família va participar en la redacció del que es va anomenar la llei mata gais, però l'organització central a Washington no escriu lleis així.

Es pot saber quants congressistes o senadors estan vinculats a La Família?

— Fa temps que no ho investigo, però tenen llistes molt precises dels "membres", dels que són "només amics" o els que "només van als estudis bíblics". Encara hi ha un esmorzar de pregària setmanal a la Cambra de Representants i al Senat. Mike Pence quan era vicepresident dirigia un estudi bíblic setmanal per a La Família. Cada any organitzen l'Esmorzar de Pregària, on va tothom i que està ple de lobistes d'arreu del món, fins i tot oligarques russos.

Vostè parla de lobisme però també de suborns, evasió fiscal... Quines il·legalitats se li poden imputar a La Família?

— Sempre s'han organitzat financerament al voltant del que anomenen "el mètode de l'home", que vol dir que fan pagaments directes, sense passar pels llibres de comptes, a aquells que fan d'"ambaixadors de la seva idea de Crist", o paguen el salari d'algú que treballa per a un senador que els agrada, cosa que és il·legal, és un suborn. A més, hi ha tot una xarxa de corporacions i de fundacions [moltes lliures d'impostos] interconnectades, però si mires els consells d'administració tots se superposen i moltes van a parar a les mateixes adreces de Virgínia. Alguns congressistes han estat molt descarats en la seva corrupció en nom de Déu, com el que [va finançar] el dictador del Sudan Omar al-Bashir, amb aquesta idea dels "musulmans messiànics", que diu que "pots ser musulmà sempre que adoris Jesús", cosa que sembla força contradictòria.

Trump és vist com un elegit per Déu dins La Família?

— Sí, per a ells Trump ha estat escollit per Déu. Les seves grolleries o contradiccions no els importen. Al principi del llibre explico que el fill de Doug Coe es va apropar a un jove de La Família i li va explicar la paràbola del rei David, que segons la Bíblia va fer coses molt dolentes però havia estat escollit per Déu. Li va preguntar al jove: "Si vens i em dius que has violat tres nenes petites, què pensaria jo de tu?", i el jove li diu: "Que soc molt dolent". I ell respon: "No, no ho pensaria, perquè ets un escollit". I això és el trumpisme.